La Original és una via força mítica oberta l'any 1943 per J. Mas, C. Balaguer i P. Bosquets, que té com a curiositat un famós clau cimentat que al seu temps va causar molta polèmica, i que d'alguna forma seria el precursor dels actuals químics. La veritat és que els aperturistes es van complicar molt la vida a la primera ascensió d'aquesta agulla, d'una dificultat més que considerable, tenint en compte que a la darrera tirada podien haver anat uns metres més a la esquerra i pujar sense problemes per l'aresta (que lògicament més tard va acabar sent la via normal).
La primera tirada comença a un collet, ens enfilem per una petita fissura, i després flanquegem a la esquerra fins a la primera reunió. La segona tirada és on hi ha tota la dificultat, actualment hi ha 2 burins afegits, però tot i així és una tirada on el tram més exigent és totalment obligat i no es pot fallar, ja que et menges la repissa. Per sort, la roca és boníssima i després del clau cimentat la dificultat afluixa una mica, però tot i així és per fer una reverència als aperturistes.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció nord. Just passades les Bessones prenem el primer trencall a mà esquerra, i la via comença a un collet entre la Bessona Superior i La Filigrana.
Material:  6 cintes, friends fins al Cam #0.75 i tricam rosa
Descens:  Un ràpel de 25m pel vessant nord-est
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya del Mateu Maglia
Segona tirada
El famós clau cimentat
El Trencabarrals és una esbelta agulla que pertany a la regió de Gorros. La via Normal és ben maca, tot i que curiosament és més coneguda la Original, que al tram final puja per la canal amb vegetació de la dreta. La via Normal segueix el mateix recorregut que la Original, la única diferència és que a la darrera tirada evita la canal amb vegetació, i puja per la placa de més a la esquerra. Posats a triar entre les dues vies, és més elegant la Normal.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  La primera tirada és est, i després sud.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir prenem les Escales dels Pobres fins a la Plaça de Santa Anna. Seguim direcció a Sant Jeroni, passem de llarg la Panxa del Bisbe i prenem el primer trencall a mà esquerra (direcció sud), que ens porta al Trencabarrals. Un cop allà, hem de baixar uns pocs metres per la canal del vessant nord i comencem a escalar de seguida, tot just abans d'un tallat. Els primers metres són una mica indefinits, anem a cercar unes arrels on ens podem assegurar, i flanquejant a la esquerra arribem a un arbret, després ja és aresta fàcil fins a la primera reunió.
Material:  5 cintes, i friends fins al Cam #3
Descens:  Un ràpel de 40m pel vessant oposat a la via (nord).
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero
Crònica de la primera ascensió a la via Original
Primera tirada
Cim!
Foto cortesia de Joan Cabré
Després de fer la Normal a la Bessona Superior i trobar-nos una veritable joia, no ens hem pogut resistir d'anar aviat a la Normal de la Bessona Inferior, una altra via que ha quedat oblidada amb el pas dels anys. Segons el llibre del Dalmau, aquestes dues vies normals van ser obertes el mateix dia, el que té molt mèrit tenint en compte que d'això fa 75 anys, i que cap de les dues és precisament fàcil...
La via ens ha agradat, sobretot la primera tirada en que cal anar resseguint una fissura, i després un llarguíssim flanqueig fins la reunió. A la reunió original només hi ha un pitó, i es pot reforçar bé amb friends, però hem optat per fer reunió a la via Aromes, que queda uns 6 metres més a la dreta. La darrera tirada té un tram inicial de placa molt dreta que és delicat, la roca no és bona, i el material que hi ha està mooolt vell (2 burins i una pitonissa). Just superada aquesta placa vertical, hem pitonat un pas (no obligatori, però necessitàvem posar algo sòlid abans de tirar amunt). Després ja fàcil fins al cim, tot i que cal anar al lloro amb la roca. La via es pot fer en pla clàssic (V+/A1) o forçant en lliure (al voltant de 6b+, però compte a la darrera tirada que els burins no estan per aguantar gaires saques).
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Comença nord i després oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció nord. Passem pel costat de la Bessona Inferior, la voregem i la via comença en una canal que hi ha al vessant nord entre la Bessona Inferior i la Superior.
Material:  Friends fins al Cam #0.75, tricams, 12 cintes i algunes baguetilles/cordinos. Opcionalment una V mitjana per la darrera tirada.
Descens:  Dos ràpels de 30 metres, el primer fins al coll de les Bessones, i el segon des d'un arbre fins al terra
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya del Mateu Maglia indicant els graus en lliure
Segona tirada
Tricam a caldo
Totem a caldo
La Aleix ressegueix una elegant aresta i es troba a Flautats, un racó especialment tranquil. La via té alguns trams ben interessants i la roca és bona, es tracta d'una escalada molt agradable. Falta algun pitó que marca la ressenya, però es protegeix bé.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Aparquem al darrer revolt abans de l'entrada a l'aparcament del Monestir (enllaç a Google Maps). Pugem per la Canal del Pou del Gat i prenem el GR direcció al Monestir. Arribem a la Ermita de La Trinitat, on prenem un corriol direcció oest i en pocs minuts arribem a peu de via (veiem el primer espit).
Material:  6 cintes, tricams i friends Cam #0.5 i #0.75
Descens:  Un primer ràpel de 25m fins al coll. Un cop aquí, tenim 2 opcions:
  • Baixar amb 2 ràpels per la canal de la normal de la Porra (una mica brut de vegetació)
  • Anar per una vira a la R4 de la via Aleix i fer 2 ràpels (50-50) per la pròpia via (les úniques reunions rapelables són la R4 i R2).
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Tricam a caldo
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Tercera tirada
La Ravier va ser oberta els dies 20 i 21 d'abril de 1957 per N. Blotti, C. Dufourmantelle, C. Jaccoux, M. Kahn i J. Ravier, i va marcar una fita com a primera gran via a Ordesa. A més, els francesos la van obrir amb un estil impecable, fent l'aproximació des de França amb esquís, sense utilitzar cap expansió, amb un vivac a mitja via i pel bell mig de la encara verge paret sud del Tozal. Actualment la via segueix sense expansions, només trobem alguns pitons, però la roca és molt generosa en possibilitats d'auto-protecció. La roca no està gens sobada, bé, excepte la famosa xemeneia que sembla marbre, però que probablement sempre ha relliscat per causes naturals.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Aproximadament des del dia de Sant Joan fins a la Diada no deixen entrar al Parc amb vehicle particular i cal agafar un bus a Torla, el primer és a les 6 am, les dates i horaris detallats es poden consultar a la web dels autobusos de Torla (obrir enllaç). Un cop a la Pradera d'Ordesa, hem de recular per la carretera direcció Torla fins a un caseta del Parc on hi ha un cartell del Circ de Carriata. Pugem per aquest camí fins arribar pràcticament a l'alçada de la base del Tozal, i llavors prenem un petit corriol cap al contrafort on comença la via.
Material:  12 cintes, tascons i friends fins al Cam #4 (repetint el #0.5 i #0.75)
Descens:  Anem direcció est a cercar les Clavijas de Carriata (també anomenades de Salarons), les baixem i enllaçem amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Recorregut de la via (Font: txastimendiak)
Ressenya de romanticguerrer
Primera tirada
Xemeneia de la cinquena tirada  (Foto: Pau)
Tram de 6a+ a la sisena tirada
Una magnífica via injustament oblidada. Hi hem anat a veure què trobàvem, una mica acollonits perquè havíem llegit que la roca no era bona, i a les fotos es veia una darrera tirada moooolt dreta. Doncs bé, resulta que la guia del Dalmau està molt poc encertada, la primera tirada és una xemeneia de IV (no pas de II), no cal pitonar en cap moment, i la roca en general és excel·lent (lo poc que és dolent, és molt evident). El Mateu l'ha tret tota en lliure, hi ha un parell de passos de bloc d'aprox 6a+, però el grau obligat no passa de V/A1 (no cal pitonar). La darrera tirada es troba semiequipada amb algunes escàrpies i pitons antics. Per muntar la primera reunió podem aprofitar un parabolt que hi ha just sortir de la xemeneia de la segona tirada, i al cim fem reunió a la instal·lació de ràpel.
  • Tirada 1: Grimpada/xemeneia fins al coll (25 m). El coll és un bon lloc per deixar les motxilles, ja que al baixar rapelem per aquí mateix.
  • Tirada 2: Espectacular xemeneia en X. Tirada exposada (IV, 15 m)
  • Tirada 3: Guapíssima tirada d'escalada en placa, roca molt bona i es protegeix de conya. (V/A1 o 6a+, 30 m)
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Comença nord i després est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció nord. Passem pel costat de la Bessona Inferior, la voregem i la via comença en una canal que hi ha al vessant nord entre la Bessona Inferior i la Superior.
Material:  12 cintes, tricams i friends fins al Cam #1. No cal pitonar.
Descens:  Dos ràpels de 30 metres, el primer des d'una reunió de parabolts al cim, i el segon des d'un arbre
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya del Mateu Maglia
Segona tirada
Tercera tirada
Escarpia a la tercera tirada
Escarpia a la tercera tirada
La normal a la Porra va ser oberta l'any 1942, i és una de les grans clàssiques dels Flautats. La via segueix un recorregut ple de lògica, i la roca en general és molt bona. Es pot repetir en pla clàssic (V/A1) o en lliure (6a+), al gust del consumidor. La llàstima són les tirolines de la Integral dels Flautats, que a part d'innecessàries (es pot fer la integral sense utilitzar les tirolines), fan molta nosa i estan fetes caldo.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Aparquem al darrer revolt abans de l'entrada a l'aparcament del Monestir (enllaç a Google Maps). Pugem per la Canal del Pou del Gat i prenem el GR direcció al Monestir. Arribem a la Ermita de La Trinitat, on prenem un corriol direcció oest i en pocs minuts arribem a peu de via.
Material:  10 cintes, 3 bagues, tascons, tricams, friends fins al Cam #1. Opcionalment 1 V i 1 falqueta de fusta per un pas de 6a de la tercera tirada.
Descens:  Un primer ràpel fins al coll amb la Punxa, i després 2 ràpels des d'arbres ens deixen de nou a peu de via.
Cordada:  Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero
Primera tirada
Darrera tirada