Ravier al Tozal de Mallo

La Ravier va ser oberta els dies 20 i 21 d'abril de 1957 per N. Blotti, C. Dufourmantelle, C. Jaccoux, M. Kahn i J. Ravier, i va marcar una fita com a primera gran via a Ordesa. A més, els francesos la van obrir amb un estil impecable, fent l'aproximació des de França amb esquís, sense utilitzar cap expansió, amb un vivac a mitja via i pel bell mig de la encara verge paret sud del Tozal. Actualment la via segueix sense expansions, només trobem alguns pitons, però la roca és molt generosa en possibilitats d'auto-protecció. La roca no està gens sobada, bé, excepte la famosa xemeneia que sembla marbre, però que probablement sempre ha relliscat per causes naturals.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Aproximadament des del dia de Sant Joan fins a la Diada no deixen entrar al Parc amb vehicle particular i cal agafar un bus a Torla, el primer és a les 6 am, les dates i horaris detallats es poden consultar a la web dels autobusos de Torla (obrir enllaç). Un cop a la Pradera d'Ordesa, hem de recular per la carretera direcció Torla fins a un caseta del Parc on hi ha un cartell del Circ de Carriata. Pugem per aquest camí fins arribar pràcticament a l'alçada de la base del Tozal, i llavors prenem un petit corriol cap al contrafort on comença la via.
Material:  12 cintes, tascons i friends fins al Cam #4 (repetint el #0.5 i #0.75)
Descens:  Anem direcció est a cercar les Clavijas de Carriata (també anomenades de Salarons), les baixem i enllaçem amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Recorregut de la via (Font: txastimendiak)
Ressenya de romanticguerrer
Primera tirada
Xemeneia de la cinquena tirada  (Foto: Pau)
Tram de 6a+ a la sisena tirada
Imprimir