Les vies que per arribar a peu de via has de rapelar tenen el seu punt, i és que no estàs tranquil fins que arribes a dalt! Bona via d'auto-protecció de la factoria Marmolejo, a la poc concorreguda Paret de les Gralles de la Serra Carbonera. M'ha semblat una via ben recomanable i força mantinguda en les dificultats. La roca en algun punt fa mala pinta però està força sanejada, tot i així cal vigilar. La orientació d'aquesta paret és nord, a tenir en compte.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Camarasa prenem la pista fins a l'Ermita de Sant Jordi, continuem aprox 1 km fins a uns camps i aparquem a N 41º 53.845' E 00º 53.621' (enllaç a Google Maps). Allà mateix prenem un caminet marcat amb fites que al principi fa baixada, i després s'enfila dalt d'un turonet que ens queda al davant. Seguim tota l'estona les fites fins que arribem a una que té una pedra pintada de vermell, des d'on fem 2 ràpels de 40 m per accedir a la base de la paret. Un cop a baix, caminem uns pocs metres en direcció oest i de seguida arribem a peu de via.
Material:  15 cintes i friends fins al Cam #4 (amb algun mitjà repetit)
Retorn:  Només hem de desfer el camí d'aproximació.
Cordada:  Armand Ballart, Carles Llovet i Jordi Ceballos
Voltor
Ressenya del Joan Asín
Segona tirada
Tercera tirada (Foto: Carles)
Xemeneia de la darrera tirada
Enfrontar-se a una via de Montrebei sempre dóna un cert respecte, i que la via s'anomeni Nazgul, com els espectres diabòlics de Tolkien, la veritat és que no ajuda precisament a començar relaxat... La via ens ha agradat molt, té alguns trams ben guapos, com la formidable segona tirada, o el curiós túnel que has de travessar a la quarta tirada. La via té una mica de tot, excel·lents fissures, diedres, alguna placa, canals herboses, artifo, i un bon grapat de xemeneies de tots els tipus (estretes, mitjanes i amples). La via està poc equipada però no cal pitonar. Roca en general sanejada, però amb trams a controlar.
A nivell de dificultat/exigència jo la compararia amb el Diedre Audoubert, tot i que l'Audoubert és una via molt més elegant i surts més satisfet. A la Nazgul amb tantes xemeneies acabes baldat i probablement amb terra dins la roba, és una via més de batalla. Com a ressenya hem seguit la del llibre del Luis Alfonso, impecable com sempre.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol, que va paral·lel a les parets i el resseguim una estona. Quan estem a l'alçada de la via, sortim del corriol principal i enfilem directes cap a la paret (fites). En arribar a la base de la paret, fem una grimpada i després flanquegem aprox. uns 90 metres (millor encordats) fins a peu de via. L'inici de la primera tirada és comú amb el Diedre Audoubert.
Material:  15 cintes, tascons, 2 jocs de friends fins al Cam #3 i un #4.
Descens:  Anem resseguint el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
A la fantàstica segona tirada (Foto: Josep)
Ressenya del Josep Santasusana
Recorregut de la via extret d'Internet (Autor desconegut)
A punt d'arribar al peu de via
Primera tirada
Tercera tirada
Fa anys tot fent una excursió per la Vall de Lescún, vaig quedar prendat amb les espectaculars Agulles d'Ansabère. Des de llavors em rondava pel cap la idea d'algun dia escalar aquestes agulles, i aquest estiu vaig aprofitar una excursió a les Cabanes d'Ansabère per reconèixer la zona i mirar el recorregut de la Ravier (Diedre NE), que feia una pinta tremenda. No confondre amb la via Bellefon, que va per la cara Est i també hi va participar un dels germans Ravier. Per sort, va ser fàcil enredar al Josep, i cap allà que hem anat.
La via és exigent, està poc equipada (només pitons), i roca a controlar. Nosaltres hem anat seguint la ressenya del Kim Gil i tot molt correcte excepte a la darrera tirada on va cap a la dreta i puja per una aresta de llastres precàries. Segons hem vist després, és molt millor anar cap a la esquerra a cercar l'aresta final de la via Bellefon (indicat a la ressenya del Josep).
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Hem dormit al Auberge La Garbure de Etsaut, i en uns 30 min de cotxe s'arriba a Pont Lamary, aparquem a la coordenada N 42º 54.328' W 0º 41.455' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí fins a les Cabanes d'Ansabère, i llavors hi ha 2 opcions. La més comuna és seguir amunt cap al Collado Petrechema i després tombar a la dreta i anar vorejant les agulles per sota. Nosaltres ho hem fet diferent, just quan veiem les Cabanes (uns 100 metres abans d'arribar-hi), hem agafat un camí ample cap a la dreta durant uns 5-10 minuts fins un moment en que sortim del bosc i veiem les agulles, aquí prenem un petit corriol que hi va directe. Penso que aquesta segona opció és millor, tot i que no és del tot evident si anem per primer cop i no coneixem la zona.
Per arribar a peu de via també hi ha 2 opcions. La típica era entrar per una canal/xemeneia per la esquerra, però va haver un despreniment a la Bellefon, i força blocs van anar a parar a aquesta canal. Nosaltres, seguint les recomanacions de l'Armand, hem entrat just per la banda contrària (per la dreta), on cal grimpar una sèrie de grades, i és una aproximació molt franca, tot i que la tartera no te la estalvies. En total entre 2h 30min i 3h
Material:  16 cintes, tascons, friends fins al Cam #3 (repetits fins al #1) i estreps
Descens:  Un cop dalt l'Agulla Gran hem de fer un ràpel d'uns 50 metres fins una bretxa. Hi ha una instal·lació de parabolts que no hem trobat, i hem rapelat d'un munt de bagues al voltant d'un merlet gegant. Des de la bretxa, fem una darrera tirada de IV, que ens deixa a pocs metres del cim del Petrechema, des d'on ja sortim caminant. Baixem en direcció sud fins al Collado Petrechema, passem per les Cabanes d'Ansabère i enllaçem amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya de Josep Santasusana
Agulla Gran d'Ansabère
Primera tirada
Tirada del sostre (Foto: Josep)
Bonic mar de núvols
Ambientasso
Cim
Darrera tirada per accedir al Pic de Petrechema
La Anglada-Cerdà és una de les grans clàssiques del Cadí, és maca i de grau amable, amb alguns trams puntuals una mica més picantons que li donen la gràcia. La roca als llocs claus està sanejada, però tot i així cal anar al lloro, no és gaire recomanable ficar-se a la via amb una cordada al davant. La via ens ha semblat fàcil de seguir, només és qüestió d'anar cercant el camí més lògic. Hem seguit la ressenya d'escalatroncs, excepte a la cinquena tirada que hem anat pel recorregut original (cap a la dreta) i ens ha semblat millor així, hi ha un flanqueig xulo i la roca és bona.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Martinet anem a Estana, creuem el poble i deixem el cotxe a l'aparcament de Coll de Pallers, a la coordenada N 42º 18.913' E 1º 39.514' (enllaç a Google Maps).Prenem el camí PR fins a Prat de Cadí, i un cop allà és molt evident trobar la Roca de l'Ordiguer, la tenim al davant. Seguim el PR cap a la Canal del Cristall, i abans d'entrar a la canal tenim la via a l'esperó de la dreta. La via comença just a sota d'un arbre característic que hi ha a uns 15 m d'alçada. Es triga al voltant de 1h 30min del cotxe a peu de via.
Material:  10 cintes i friends fins al Cam #3
Descens:  Acabada la via hem de seguir amunt uns 100 metres, i llavors trobem l'itinerari de descens marcat amb fites. Just abans d'arribar a la Canal del Cristall hi ha un tram força delicat. A la canal no hem trobat res de neu, però hem anat a principis de setembre.
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Roca de l'Ordiguer
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Darreres tirades
La cordada formada per Alberto Rabadá i Ernesto Navarro entre els anys 1961 i 1962 va obrir 3 vies formidables:
  • Rabadá-Navarro al Gallinero (Ordesa)
  • Rabadá-Navarro al Mallo Firé (Riglos)
  • Rabadá-Navarro al Naranjo de Bulnes
La via d'Ordesa diuen que és la més assequible de les tres, i li hem fet un intent, però per diversos motius hem trigat més del compte i hem hagut d'abandonar al jardí penjat que hi ha a mitja via. Bé, abandonar és un dir, perquè aquí no hi ha més remei que sortir per dalt escalant la canal d'escape, que són 3 tirades de IV+/V. M'ha semblat una via boníssima, d'aquelles on no regalen cap tirada. Es una via atlètica (graus collats), i les possibilitats d'abandonament cap avall són complicades, cal anar amb els nervis ben temperats. A la web de Barrabes hi ha publicada la fascinant crònica de l'obertura narrada pels protagonistes (obrir enllaç), una lectura imprescindible. Queda pendent tornar-hi per acabar la via!
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Aproximadament des del dia de Sant Joan fins a la Diada no deixen entrar al Parc amb vehicle particular i cal agafar un bus a Torla, el primer és a les 6 am, les dates i horaris detallats es poden consultar a la web dels autobusos de Torla (obrir enllaç). Un cop a la Pradera d'Ordesa, prenem el camí cap a les Clavijas de Cotatuero i després girem a la esquerra cap al Circ de Carriata. El camí va vorejant la base de les parets i en poca estona arribem a la via, molt fàcil de reconèixer.
Material:  16 cintes, tascons i friends fins al Cam #4 (repetits fins al #2)
Descens:  Anem resseguint les parets per un petit corriol penjat fins arribar a les Clavijas de Cotatuero, les creuem i acabem enllaçant amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Tirada del sostre
Recorregut de la via (Font: jesusalmarza.blogspot.com)
Ressenya del Luichy (1 de 2)
Ressenya del Luichy (2 de 2)
Visió des del peu de via
Primera tirada (Foto: Cisco)