A la Deriva és una via de l'Indi, que té alguns trams força xulos, llàstima que és una mica discontínua i es fa curta. No sabem si als primers metres ha petat alguna llastreta que anava bé per pujar, però és amb diferència el tram més difícil (no obligat) de la via, el que no acaba de quadrar amb els graus indicats a la ressenya.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià seguim la carretera amunt uns 3 km i prenem una pista a la esquerra (senyal que indica Ermita de Meià). Anem tirant una estona, deixant enrere alguns trencalls i quan comencem a estar a prop de la Roca Alta, prenem una pista a la dreta i aparquem a la esplanada que hi ha a N 42º 00.999' E 1º 00.541' (enllaç a Google Maps). Seguim a peu per la pista, i de seguida un corriol evident s'enfila fins a l'inici del Diedre Farreny. Anem resseguint la paret cap a l'est fins que aquesta va perdent alçada, i la via comença pocs metres abans d'arribar a una canal arbrada.
Material:  12 cintes i friends fins al Cam #2
Descens:  Tenim dues opcions:
  • Si no volem fer cap altra via, podem sortir caminant amunt i a la esquerra fins al cim de la Roca Alta i, un cop al coll, baixar per camí fitat fins al cotxe.
  • Si volem fer una altra via propera, llavors ens convé més anar a la dreta fins a una mena de collet, anem baixant amb compte pel lloc més evident, i acabem arribant a la R1 de la Altres Límits, des d'on arribem a terra amb un únic ràpel d'uns 35 metres. Si tenim intenció de combinar aquestes 2 vies, recomanaria fer primer la Altres Límits, i així ja tindrem controlat on està el ràpel per després.
Cordada:  Jordi Mercader i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya del Joan Vidal
Tercera tirada
La via Metropolis va ser oberta en solitari per l'Armand Ballart al 1986, i la única informació que teníem és el que apareix al llibre del Dani Brugaroles. La via semblava prou equipada als trams difícils, i el grau pintava "assequible" (V+/A1), així que ens hem animat a provar, però quina ha estat la sorpresa un cop posats en matèria!
La primera tirada és contundent com una patada a les parts nobles, i de cop te n'adones de què va el tema: grau collat, escalada obligada i roca molt poc sanejada. Suposo que no hem fet la primera repetició perquè un plom amb el cable petat és estrany que sigui de la obertura, però en tot cas segur que s'ha fet poquíssim perquè ens hem fet un fart de sanejar (amb alguna volada inclosa). Segurament amb passos de ganxo la via seria menys obligada, i en portàvem, però no n'hem fet cap, i és que la roca precisament no és que donés gaire confiança per posar-se a ganxejar... La via té un traçat molt directe i elegant, però és molt més exigent del que pensàvem, sort del Carles i Miki que han tret les castanyes del foc amb unes bones apretades.
La via està equipada amb burins, que en general estan prou bé, tot i que rovellats. A la meitat de la tercera tirada hi ha 2 burins que permeten fer una reunió opcional. Nosaltres la hem fet, però empalmant algunes expansions anteriors i posteriors, ja que precisament aquestes 2 expansions de la reunió opcional són les que estan en pitjor estat de tota la via. Al cim hi ha una savina i un burí per fer reunió.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Massana anem al Refugi Vicenç Barbé, i des d'aquí hi ha diverses opcions, més val dur algun plànol de la zona perquè és perdedor. En el nostre cas hem pujat per la Canal Ampla fins la Sensenom, i després hem vorejat la Caputxa pel sud fins arribar al collet de la Mamelluda i l'Agulla Amagada. Un cop aquí ja veiem l'Agulla de la Grip, amb el que hem arribat fins a ella i la hem voltat pel nord fins arribar a peu de via.
Material:  Friends fins al Cam #0.75, tascons, tricams, 20 cintes i algun pitó opcional (a la primera tirada, un parell de U poden anar de conya)
Descens:  Un ràpel d'uns 20 metres d'una única expansió cap a l'oest
Cordada:  Carles Llovet, Miki Paez i Jordi Ceballos
Exigent darrera tirada
Ressenya de l'Armand Ballart
Agulla de la grip
Primera tirada
Ocells de Niló és la gran clàssica dels Puntals d'Àger (o Serrat Alt), que es troben a continuació del Cap del Ras. Es una via amb les reunions equipades (restaurades recentment), però les tirades són força d'autoprotecció. Les dues darreres tirades són guapes, llàstima que la via en general és discontínua. Havia llegit que la roca era molt bona, a mi no m'ho ha semblat tant, hi ha diversos trams que millor anar controlant on t'agafes.
Valoració:  ***
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, agafem una pista on hi ha un senyal cap al Refugi de Colobor, i de seguida prenem un trencall cap a la esquerra (a la dreta aniríem a Colobor). Seguim la pista una estona, passem les parets del Cap del Ras, i aprox. 1 km després de passar pel costat d'un gran bloc, aparquem a N 42° 2.286' E 0° 48.011' (enllaç a Google Maps), on comença un corriol que s'enfila amunt per una mena de tartera. Es fàcil localitzar la paret amb l'ajuda de la foto, i podem reconèixer l'inici de la via per una fletxa pintada a la paret, també veiem el primer pont de roca.
Material:  12 cintes, tascons, tricams, friends fins al Cam #3
Descens:  Sortim caminant amb tendència a la esquerra fins a un coll (alguna fita pel camí), on girem a la esquerra i anem seguint la cinglera uns 500 metres fins arribar a un altre coll amb un pal indicador i una gran fita, aquí és on prenem el camí de descens. En cas que no trobem aquesta baixada, sempre tenim la opció de seguir una estona i fer la baixada típica del Cap del Ras, però es dóna molta volta.
Cordada:  Miki Paez i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Darrera tirada (Foto: Miki)
Darrera tirada (Foto: Miquel)
La via es deixa protegir prou bé i la roca en general és molt bona (fins i tot punxosa), però molt de compte amb una zona de blocs a la penúltima tirada, t'hi has de posar a sobre i fa força yuyu. Podem trobar les ressenyes de la zona al Bar Los Amics (Castillonroi), que es troba a la N-230, al costat d'una benzinera.
Valoració:  **
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Alfarràs prenem la N-230 i la seguim uns quilòmetres fins que sortim a la dreta just abans de creuar la gran canonada que creua la carretera. Hem d'anar cap a la Presa de Santa Ana, i aparquem just passat el primer túnel a la coordenada N 41º 52.470' E 0º 34.654' (enllaç a Google Maps). Tenim 2 opcions per accedir a la via:
  • Si fem la via esportiva (V+) del sòcol, allarguem una tirada més la escalada. Des de l'aparcament, reculem caminant, travessem el primer túnel i la via ens queda a la dreta. Un cop acabada la via, hem de fer una tirada de corda una mica terrosa i no gaire transitada per anar a cercar l'inici de l'esperó.
  • Si no fem la via esportiva, anem directament a cercar l'inici de l'esperó. Hem de prendre un caminet que surt just des de l'aparcament en direcció al riu, i de seguida gira a la dreta per superar el primer túnel per sobre, i arribem caminant a peu de l'esperó. L'inici de l'Esperó Alfarràs està indicat amb una fletxa a la roca, i també veiem el primer pont de roca.
Material:  12 cintes, tascons, friends fins al Cam #2
Descens:  Un cop dalt, anem a la esquerra fins una mena de collet, i allà trobem una instal·lació de ràpel (30 metres justos).
Cordada:  Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Ressenya del Jordi Marmolejo
Segona tirada