L’Esperó Alfarràs va ser obert l’any 1990 per Jordi Marmolejo, Antoni Pifarré “Tonet” i Joan Brugulat “Brucs”. La via es deixa protegir prou bé i la roca en general és molt bona (fins i tot punxosa). Compte amb una zona de blocs a la penúltima tirada, t’hi has de posar a sobre i fa respecte. Podem trobar les ressenyes de la zona al Bar Los Amics (Castillonroi), que es troba a la N-230, al costat d’una benzinera.
Orientació
Est
Aproximació
Des d’Alfarràs prenem la N-230 i la seguim uns quilòmetres fins que sortim a la dreta just abans de creuar la gran canonada que creua la carretera. Hem d’anar cap a la Presa de Santa Ana, i aparquem just passat el primer túnel a la coordenada N 41º 52.470′ E 0º 34.654′ (enllaç a Google Maps). Tenim 2 opcions per accedir a la via:
- Si fem la via esportiva (V+) del sòcol, allarguem una tirada més l’escalada. Des de l’aparcament, reculem caminant, travessem el primer túnel i la via ens queda a la dreta. Un cop acabada la via, fem una tirada de corda una mica terrosa i no gaire transitada per anar a cercar l’inici de l’esperó.
- Si no fem la via esportiva, anem directament a cercar l’inici de l’esperó. Prenem un caminet que surt des de l’aparcament en direcció al riu, de seguida girem a la dreta per superar el primer túnel per sobre, i arribem caminant a peu de l’esperó. L’inici de l’Esperó Alfarràs està indicat amb una fletxa a la roca, i també veiem el primer pont de roca.
Material
12 cintes, fissurers i friends fins al Camalot #2
Descens
Un cop dalt, anem a l’esquerra fins una mena de collet, i allà trobem una instal·lació de ràpel (30 m justos)
Cordada
Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
