Camino de Caracoles va ser oberta l'any 2011 per Chavi Raventós i Luichy, i es troba al sector més esquerre de la Paret d'Aragó. La via té alguns trams interessants, com el bonic esperó inicial i el tram d'adherència de la penúltima tirada, però en general és una via discontínua i poc homogènia en les dificultats. Es una via molt ràpida.
Valoració:  **
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Viacamp prenem la pista direcció a Montfalcó, passem el poble abandonat de l'Estall, i poc després ja veiem de lluny la paret per on va la via. Seguim per la pista, que es va apropant més a les parets, i aparquem al collet que hi ha a N 42º 04.133' E 0º 38.473' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí marcat amb fites direcció a les parets, mirem la foto per ubicar la via, i la trobem sense dificultats.
Material:  12 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #2
Descens:  Es baixa caminant. Prenem camí evident cap a l'esquerra de la paret i anem a cercar el camí de baixada, hi ha un pal indicador a la coordenada N 42º 4.802' E 0º 38.642' (enllaç a Google Maps).
Cordada:  Josep Santasusana Segarra, Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Quarta tirada
Tot fent una excursió de reconeixement pels voltants de la Miranda dels Ecos, hem anat pujant algunes agulles en que només s'ha de fer una mínima grimpada (Miranda del Ecos, Eco Inferior, Eco Central i Eco del Mig), i per últim hem aprofitat per fer la Normal a l'Eco Superior, una bonica via d'uns 20 metres de IV grau oberta per l'Estasen al 1922, i que es manté en el seu autèntic estat original (sense expansions).
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Santa Cecília prenem el camí fins al Portell de Migdia on és aconsellable portar casc, ja que les cabres que estan per dalt tiren pedres i en diverses ocasions ens ha anat de molt poc de rebre una bona pedrada. Un cop al Portell baixem pocs metres i de seguida trenquem a la dreta seguint marques blaves i després grogues. Superem la Canal dels Micos, un pas equipat amb cables i arribem a la Miranda dels Ecos. Un cop allà, amb l'ajuda d'un arbre ens enfilem a l'Eco del Mig, el baixem per la banda nord i ja estem a peu de via de la Normal a l'Eco Superior.
Material:  6 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #2
Descens:  Un ràpel d'uns 15 metres d'una sabina
Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos
Plànol
Normal a l'Eco Superior
Preciosa vista de Sant Benet
Ràpel clàssic
Butlletí del CEC Juny 1922
Dia de descoberta en que hem anat per primer cop a la Presa de Canelles, un lloc on es respira tranquilitat i que alguns anomenen "El petit Montrebei". Hem fet la via No t'en galletis, que ens ha deixat molt bon sabor de boca, no hi ha cap expansió en tot el recorregut i es deixa protegir de conya amb flotants. Es una via principalment de fissures, molt bona roca en general i alguns trams atlètics ben guapos.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud, però no és una via recomanable en ple hivern, si hi ha boira o vent ens podem gelar, millor anar-hi en entretemps.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Estopanyà seguim les indicacions cap a la Presa de Canelles i aparquem just abans del primer túnel (enllaç a Google Maps). Entrem caminant pel túnel i quan arribem a la primera boca de ventilació, saltem la porta i la via comença allà mateix.
Material:  12 cintes, tascons i friends fins al Cam #4 (doblats fins al #3)
Descens:  Anem baixant fins arribar a una gran fita, que ens indica els 2 ràpels llargs de la via no t'entaleguis (cal xapar alguna assegurança per no anar directes a l'aigua). També hi ha la opció de baixar caminant.
Cordada:  Josep Santasusana, Joan Brunet i Jordi Ceballos
Tercera tirada
Ressenya del Jose Valero
Ressenya del Luichy
Primera tirada