El Paller és un bon agullot que trobem a la solitària regió de les Fogueroses, un petit racó de món on val la pena perdre-s'hi de tant en tant, ja sigui per gaudir d'una excursió en total tranquilitat, per veure la curiosa Roca Encavalcada, o escalar alguna de les seves agulles.
La via CET va ser oberta l'any 1963 per Angel Casanovas i Joan Llobet, i restaurada al 2011 pels Masó. Va haver uns anys en que per error aquesta via s'anomenava Feiner. Per a més informació podem consultar la web de santllors o el llibre "Sant Llorenç Pam a Pam" de Josep Barberà.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada a les Fogueroses està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Coll d'Estenalles (enllaç a Google Maps). Anem pel camí asfaltat fins a Coll d'Eres, i un cop allà prenem el camí principal cap a la Mola. Als 500m girem a l'esquerra i després prenem el primer trencall a l'esquerra, que ens porta directes al Paller.
Material:  14 cintes, 2 bagues i estreps
Descens:  Ràpel de 25m des d'un arbre
Cordada:  Jaume Planell, Sergi Villar i Jordi Ceballos
Ressenya d'Oscar Masó
El Paller de les Fogueroses
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Jaume)
Color de Rosa va ser oberta amb burins l'any 1983 per Antonio Belmonte i Jesús Garcia, i posteriorment reequipada amb parabolts al 1998. La roca no és bona, per pujar amb grau 6a/6b tal com està ressenyada, realment cal ser una persona amb moltíssima fe. Per a persones no tant creients, més val aplicar aquella frase que diu "Más vale A0 en mano, que en libre volando"... jejeje
Tot i així, a la tercera tirada hi ha un parell de trams obligats de V+ on les assegurances estan a una distància raonable de potser 4 metres, però que resulten força vibrants per l'estat de la roca. La via finalitza al cim de la Gepa, i encara hem fet una tirada addicional per pujar a la Torre i rapelar des d'allà.
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta que va força directe fins a la Castellassa de Can Torras. Voltem la Castellassa per la dreta, passem de llarg la via Matalonga, i uns 10 metres més enllà ja veiem els primers parabolts de la via.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #0.4, una baga i estreps. El dia que es trenqui la savina seca que hi ha arribant a la R2, anirà bé un Cam #1 o #2
Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:
  • Un únic ràpel d'uns 50 metres cap a l'est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d'uns 25 metres cap a l'est, i després un altre d'uns 30 metres fins al terra.
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d'uns 15 metres fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 metres i un darrer ràpel de 10 metres. Potser és una mica més entretingut, però és la opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.
Cordada:  Ferran Hernandez i Jordi Ceballos
Ressenya extreta de santllors.com
Primera tirada
Segona tirada
Tercera tirada
El Ferran a dalt de la Gepa
Delfos va ser un dels llocs de peregrinatge més importants de l'antiga Grècia, on hi havia l'Oracle de Delfos, un santuari religiós on acudia gent de tot arreu per fer consultes als déus, especialment a Apol·lo déu del Sol. Les consultes es feien a la sacerdotessa Pitia, que contactava amb els déus i transmetia les seves respostes, que un Profeta ajudava a interpretar.
Doncs bé, tocant més de peus a terra, la Delfos és una de les grans clàssiques de la Paret de Catalunya, m'ha semblat molt recomanable. La via va ser oberta l'any 1982 per Jesús Gálvez i Santi Llop, i no té cap expansió en els seus 400 metres. La via segueix un traçat molt lògic per evitar les principals dificultats d'aquest pany de paret, i ho aconsegueix amb unes dificultats força homogènies que no superen el 6a. La via es troba molt poc equipada, però es deixa protegir bé i el recorregut és força clar. Una via en un entorn magnífic, llàstima de la pila de kayakeros i visitants del Parc Temàtic, que amb els seus crits treuen bona part de l'encant d'aquest meravellós paratge.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps).
Prenem el corriol que inicialment planeja paral·lel a les parets, i més endavant el seguim una estona en clara baixada. Passem de llarg un evident arc de roca i, poc després, quan el contrafort comença a ser menys dret, el pugem per una canal on hi ha una corda fixa. Anem resseguint la feixa cap a la dreta, superem un pas una mica exposat, i fem una grimpada (pintada Delfos a la roca) fins arribar a un arbre ben ferm on ens hem encordat. Després d'una tirada facileta, arribem al diedre on comença realment la via i veiem el característic Sol gravat a la roca. Podem consultar el recorregut al següent enllaç de wikiloc
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #4 (repetits del 0.4 al 1), algun tascó petit i 4 bagues
Descens:  Resseguim una bona estona el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Manel Ramon, Xavier de Miguel i Jordi Ceballos
Bon ambient a les tirades de dalt
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Pujant per la corda fixa
Primera tirada (a la paret dreta està gravat el Sol)
Bonic flanqueig
A la zona de Les Fogueroses hi ha diverses agulles notables:
  • Agulla Petita de les Fogueroses: Una agulla petitona, però recomanable per la seva bona roca.
  • Agulla Mitjana de les Fogueroses: Una agulla amb poques vies degut a la pobre qualitat de la seva roca.
  • Paller de les Fogueroses: Un bon agullot, amb diverses vies interessants.
  • Gegant de les Fogueroses: L'agulla més imponent de totes, sense cap via fàcil, i que als anys 40-50 va atreure a la flor i nata de la època, hi ha vies obertes pel J. Panyella, J. Casasayes (Haus), J. Vendrell, J. Camp, V. Barbé i E. Mallafré, entre d'altres.
L'Agulla Petita és recomanable per a una primera visita de reconeixement a les Fogueroses, té una històrica via Normal de l'any 1928, amb una bavaresa molt maca, bona roca i es protegeix sense problema (la via no té cap equipament i que així segueixi per molts anys). Un cop superada la bavaresa, la via Normal se'n va cap a l'esquerra i acaba pujant pel darrera amb una grimpada. Hi ha una recomanable Sortida Directa oberta l'any 1999 pel Fredi Parera i Joan Armengol, que redreça els darrers metres de la Normal sortint per la evident fissura.
Al cim de l'Agulla Petita hi ha una creu en record de l'escalador Miquel Grané de Terrassa, que va patir un accident mentre l'escalava l'any 1952. La creu va ser forjada pel seu pare, en Rossend Grané, que havia estat president del Centre Excursionista de Terrassa.
Per a més informació podem consultar la web de santllors o el llibre "Sant Llorenç Pam a Pam" de Josep Barberà.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  L'escalada a les Fogueroses està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Coll d'Estenalles (enllaç a Google Maps). Anem pel camí asfaltat fins a Coll d'Eres, i un cop allà prenem el camí principal cap a la Mola. Als 500m girem a l'esquerra fins a la Roca Encavalcada i anem a l'esquerra. De seguida baixem per una corda fixa, anem canal avall i l'Agulla Petita ens queda a la dreta. Si baixéssim una mica més per aquesta canal, arribaríem a l'Agulla Mitjana.
Material:  7 cintes, friends del Cam #0.4 al 2 (amb el 0.75 repetit), algun tascó i una baga. Per la sortida directa reservar un Cam #0.5, o opcionalment també es podria posar un Cam #4
Descens:  Un ràpel de 15m des de dues expansions al cim
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya del Joan Armengol
Via normal o bavaresa
Creu del cim 
Detall de la creu (Foto: Jaume)
Bonica panoràmica de Montserrat (Foto: Jaume)
GESAM és el Grup d'Escalada de la Secció d'Alta Muntanya del CET (Centre Excursionista de Terrassa). Alguns dels escaladors del GESAM van ser Francesc M. Troya i Alfred Martínez (apodats "els manyos"), Manuel M. Troya, Agustín Damaso, Josep Antoni Díaz i Angel Casanovas. Com a obertures realitzades per membres del GESAM podem destacar la GESAM a l'Aeri, GESAM de Patriarques, GESAM a la Punxa, així com diverses Manyos-Casanovas.
La GESAM va ser la primera via oberta als Plecs del Llibre, concretament l'any 1959, i recentment va ser restaurada amb parabolts, tot i que només va ser una restauració parcial de les primeres expansions, la resta segueix amb els burins originals. La reunió intermitja es fa a una bona savina, i es pot reforçar sense problema. Com és típic de la zona, als primers metres la roca és força dolenta, però al arribar a dalt es converteix en excepcional.
Per a més informació podem consultar la web de santllors o el llibre "Sant Llorenç Pam a Pam" de Josep Barberà.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola i de seguida prenem un trencall a la dreta cap a la Castellassa de Can Torras. En pocs minuts veiem al davant la paret dels Plecs del Llibre. Per accedir a peu de via hem de grimpar fins a una gran lleixa, i anar gairebé a l'esquerra del tot. La fissura desplomada amb uns tacs al començament és la Renom-Madriles, i la GESAM comença pocs metres a la dreta (parabolts amb xapa petita força camuflats).
Material:  14 cintes, 3 bagues, friends fins al Cam #4, algun tascó petit i estreps
Descens:  Caminant amb tendència a l'esquerra, acabem enllaçant amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Ferran Hernandez i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya del Ferran Hernández
Primera tirada
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Ferran)
La Drac Queen va ser oberta al 2004 pel Paca i l'Oscar Masó, i té la peculiaritat que és la via més llarga de la Cova del Drac. L'equipament és una mica auster, amb algunes pitonises i pitons casolans recargolats que no acaben de donar gaire confiança, així que millor pujar concentrat per no posar a prova la seva solidesa. Tot i que ja hi han passat diverses cordades, encara hem trobat força roca a sanejar, a la via li aniran bé algunes repeticions més.
Per a més informació podem consultar la web de santllors o el llibre "Sant Llorenç Pam a Pam" de Josep Barberà.
Valoració:  **
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Recomanable consultar un plànol del Parc si no coneixem la zona. Quan hem arribat a la Cova del Drac, hem de baixar una mica pel camí de Santa Agnès, i de seguida sortim del camí per anar a cercar el pany de paret que acaba més avall.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3, una baga i un cordino per merlet
Descens:  Ràpel de 25 metres des del cim
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Ressenya original
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Ricard)
Cim
La Sr Tarzan va ser oberta al 1981 i és una via ideal per acabar d'arrodonir una jornada d'escalada per la zona. Veient el pany de paret no donaries un duro per la via, però està molt ben trobada i resulta sorprenent. La via es troba equipada amb burins, que estan en molt bon estat. La via és atlètica amb roca excel·lent, i els graus estan collats. La tirada que dóna nom a la via és de gorileo total, molt guapa!
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià anem carretera amunt, i deixem el cotxe uns 300m més amunt del pàrquing de la Roca dels Arcs. Des de la carretera ja veiem la placa tombada on hi ha diverses vies d'esportiva, i pugem per la de més a la dreta, que és la Gran Slab. En acabar la vieta d'esportiva, anem caminant a l'esquerra fins arribar a l'inici de la Sr Tarzán, que podem reconèixer perquè hi ha 3 burins a peu de via.
Material:  6 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #0.75
Descens:  Es baixa caminant. En primer lloc seguim un passamà, flanquegem a l'esquerra (no remuntem amunt en cap moment), baixem seguint un corriol i hem d'estar atents perquè al arribar a un collet hem de prendre un trencall a la dreta en direcció nord-oest (fita visible), que ja no abandonem. Un cop a la carretera, hem de caminar uns 500m fins arribar al cotxe. Podem consultar el track del descens en aquest enllaç a Wikiloc
Cordada:  Cesc Aldabó, Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Quarta tirada de gorileo
Ressenya de romanticguerrer
Gran Slab
Primera tirada de Sr Tarzan
Darrera tirada (Foto: Ricard)
La Txubaskos Baskos és la gran clàssica de la Paret de Zaratustra. Va ser oberta l'any 1990 i restaurada amb parabolts al 2014. Pensàvem que estaria super pulida, però només ho està en algun pas puntual, en línies generals es fa bé. La via és ben recomanable com a primera presa de contacte amb aquesta paret.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià anem carretera amunt, passem de llarg el trencall de la Font Blanca, i aparquem 500m abans del pàrquing de la Roca dels Arcs, concretament a una gran esplanada a la coordenada N 42º 01.350' E 001º 02.093' (enllaç a Google Maps). Un cop allà prenem el camí evident cap a les parets i arribem al peu de via en uns 10 min. El nom de la via està pintat a la roca.
Material:  11 cintes i opcionalment friends fins al Cam #0.75
Descens:  Baixem per la pròpia via en dos ràpels, el primer en diagonal d'uns 40m fins a la R2, i el segon de 50m directe al terra.
Cordada:  Cesc Aldabó, Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Bonica segona tirada
Ressenya original cedida pel Xavi Diez
Ressenya del blog antxpavil
Primera tirada
Darrera tirada (Foto: Ricard)
La Normal a l'Agulla del Sol Ponent és una vieta molt assequible que em sembla ideal per portar a algú que no hagi escalat mai, ja que és una escalada molt agradable i un cop dalt es pot gaudir d'una espectacular vista del Sabre. Realment valdria la pena quedar amb alguna cordada per filmar des d'aquí l'escalada de la Torras-Nubiola-Capeta, podria quedar inhumà! Un cop feta la Normal, hem aprofitat per fer la Nomiveichambcor, una vieta molt ràpida (grau V) que coincideix amb la línia de ràpel. Com diu l'amic Manel, entre fer-la i no fer-la, està clar que millor haver-la fet! jajaja
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem cap al Refugi Vicenç Barbé. Tal com arribem dalt del Pas de les Portelles girem a l'esquerra i anem seguint les marques vermelles. Tot just abans d'arribar al tram equipat amb una corda, trobem l'agulla a mà esquerra de la canal. El peu de via de la normal és molt evident, i la Nomiveichambcor és just la primera via que hi ha a la dreta de la normal.
Material:  6 cintes i friends Cam #0.5 i 0.75
Descens:  Ràpel d'uns 25m pel vessant est
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero
Via Normal
Vistes del Sabre
Petita via de només una tirada que va obrir en Joan Vidal en solitari al 2007, i que es pot combinar perfectament després de fer la via Dels Rodríguez a la Peluda. Ja arribant a la reunió, als darrers metres hi ha molta pedra solta, qui estigui assegurant a baix és aconsellable que s'aparti uns quants metres de la vertical si no es vol arriscar a rebre una pedrada.
Tal com explica en Joan Vidal, el nom de la via està dedicat al primer cop que el seu gos Sioux se li va escapar quan estaven per la Vinya Nova, i no va aparèixer a casa seva fins una setmana després, en que va tornar tot sumís i demacrat... Es veu que després el Sioux li va agafar el gust a això de fotre el camp, així que el pobre Joan es devia fer un bon fart de buscar-lo per tot arreu...
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem cap al Refugi Vicenç Barbé. Tal com arribem dalt del Pas de les Portelles girem a la esquerra, anem seguint les marques vermelles, superem un tram equipat amb una corda i pugem per la primera canal a mà esquerra. Hem d'anar fins dalt de la canal i la via comença ben bé al collet entre l'Agulla del Capdamunt i la Peluda. Primeres expansions visibles.
Material:  14 cintes i un estrep
Descens:  Un ràpel d'uns 20m pel vessant est
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya del Joan Vidal
Primera i única tirada
La normal al Cavall Bernat de la Vall va ser oberta al 1934 per Jaume Tiana, J.Sabater, A.Casas i J.Romeu. Es una vieta molt lògica i recomanable per pujar a aquesta bonica agulla. Per a més informació podem consultar la web de santllors o el llibre "Sant Llorenç Pam a Pam" de Josep Barberà.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Coll d'Estenalles (enllaç a Google Maps). Anem pel camí asfaltat fins a Coll d'Eres, pugem uns metres cap al Montcau i de seguida prenem un corriol a la dreta que va mig penjat resseguint les parets est del Montcau. Quan estem a l'alçada dels Emprius (unes roques característiques que queden lluny a la dreta), prenem un trencall poc evident (fita) i arribem al Cavall Bernat de la Vall després de creuar una roca foradada.
Material:  7 cintes i friends fins al Cam #0.5
Descens:  Ràpel de 15m per la pròpia via
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Antic tac
Ressenya del Joan Armengol
Cavall Bernat de la Vall
A la xemeneia
Cim!