El Taxi és una agulleta perduda a Ecos on van pujar per primer cop els Estorach al 1947. Un dia el Carles la va fer en solo, i després de dir-me que era una vieta d'uns 8 metres de IV+, vaig anar-hi tot convençut, també sense corda, amb el resultat que vaig tornar cap a casa amb la cua entre cames... Des d'aleshores em rondava pel cap aquesta vieta, i aprofitant que per les notícies no paren de parlar dels taxistes, i que amb el Miquel Jordan estàvem per la zona, ens hi hem apropat. Aquest cop la cosa ha tingut un altre color, però millor no anar amb la idea que és IV+, que l'inici desploma... En el nostre cas, seguint els cànons, hem fet un pas d'esqueneta, que ha tingut la seva gràcia. Per cert, al cim hi ha una antiga llauna que perfectament podria ser dels aperturistes.
Valoració:  **
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Coll del Miracle hem de passar per la Bauma de Pruneres, i poc després arribem al Collet de les Saleres, des d'on veiem el Taxi, que es troba a la coordenada N 41º 36.256' E1º 47.812' (enllaç a Google Maps)
Material:  2 cintes i friends Cam #0.75 i #1
Descens:  Ràpel d'una sabina ferma
Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos
El Taxi (Foto: Miquel)
Cim del taxi
La Dersu Uzala és una via força amable per tastar l'excel·lent calcari de Coll Roig, i té una segona tirada especialment xula. Es una via ràpida, que podem combinar perfectament amb alguna altra via de la paret.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Gombrèn anem direcció al Santuari de Montgrony, i poc abans d'arribar al Santuari prenem una pista a la esquerra (hi ha un cartell indicador) cap al refugi de Planelles. Un cop al refugi (àrea d'esbarjo), la pista fins a Coll Roig empitjora però amb un cotxe alt es passa bé. En pocs minuts arribem a Coll Roig, on aparquem a la esplanada de la coordenada N 42º 16.356' E 2º 05.725' (enllaç a Google Maps). Des del mateix aparcament surt un camí que inicialment fa una mica de baixada i ens porta en pocs minuts a les parets.
Material:  12 cintes i friends fins al Cam #1
Descens:  La via acaba dalt d'una agulla que hem de rapelar (20 metres), i després baixem per un camí evident fins al cotxe.
Cordada:  Carles Llovet, Sandra Serra i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya del col·leccionista de vies
Primera tirada
Tercera tirada
Alicorn és probablement la via més coneguda de Coll Roig, un sector amb un calcari excel·lent, que queda a prop de Gombrèn. Aquesta via destaca per unes curioses canaleres, i fa anys era una via especialment temuda per la seva exposició. Recentment la via es va restaurar i s'hi van afegir més expansions de les que hi havien inicialment. Tot i així, pujar les canaleres ens ha semblat força exigent, les assegurances no estan precisament a prop, però val a dir que era la primera vegada que pujàvem per canaleres amb el que no teníem gens de pràctica.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Gombrèn anem direcció al Santuari de Montgrony, i poc abans d'arribar al Santuari prenem una pista a la esquerra (hi ha un cartell indicador) cap al refugi de Planelles. Un cop al refugi (àrea d'esbarjo), la pista fins a Coll Roig empitjora però amb un cotxe alt es passa bé. En pocs minuts arribem a Coll Roig, on aparquem a la esplanada de la coordenada N 42º 16.356' E 2º 05.725' (enllaç a Google Maps). Des del mateix aparcament surt un camí que inicialment fa una mica de baixada i ens porta en pocs minuts a les parets.
Material:  12 cintes i friends fins al Cam #1
Descens:  Es pot baixar rapelant però hem preferit fer una tirada addicional amunt (fàcil), i després baixar per un agradable camí amb alguns trams equipats (uns 15 min).
Cordada:  Carles Llovet, Sandra Serra i Jordi Ceballos
Caneleres de la segona tirada (Foto: Carles)
Recorregut aproximat de la via
Ressenya del col·leccionista de vies
Primera tirada
Una via divertida per una jornada en que busquem algo ràpid i relaxat, ja que és poc obligada, amb moltes expansions i és pot forçar al gust. Tot i que se m'ha fet molt curta, m'ha semblat una via ben recomanable, i és que té alguns trams molt ben trobats, com l'espectacular flanqueig de la tercera tirada, o la superació del sostre de la cinquena tirada. Es una llàstima que a la via hi ha expansions al costat de fissures, el que fa molt mal a la vista.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, agafem una pista on hi ha un senyal cap al Refugi de Colobor, i de seguida prenem un trencall cap a la esquerra (a la dreta aniríem a Colobor). Seguim la pista una estona, i hem d'arribar fins a les parets del Cap del Ras, aparquem a N 42º 2.286 E 0º 47.338 (enllaç a Google Maps), des d'on veiem perfectament el recorregut de la via, que queda aproximadament entre Esperó Badalona i Fanal Nocturn. Prenem un corriol que puja directe cap a la paret, el peu de via es pot reconèixer perquè hi ha una pedra penjant d'un arbre.
Material:  12 cintes i friends fins al Cam #1
Descens:  A l'alçada d'on acaba la via prenem el caminet del Feixant del Montsec en direcció a la dreta, que ens porta al cotxe. Si seguíssim aquest Feixant del Montsec en direcció a la esquerra, arribaríem al cim del Montsec tota la estona resseguint feixes penjades (un camí ben xulo i no gaire conegut).
Cordada:  Josep Santasusana, Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Tercera tirada
Ressenya de Josep Santasusana
Peu de via
Primera tirada
Cinquena tirada
Peque Mantecas va ser oberta al 1982 i és una de les grans clàssiques de la Roca Alta, no ens ha defraudat gens. Es una via molt recomanable, amb bona roca, poc sobada i que segueix en tot moment el recorregut més lògic per enfilar-se per aquest pany de paret cercant les menors dificultats.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià seguim la carretera amunt uns 3 km i prenem una pista a la esquerra (senyal que indica Ermita de Meià). Anem tirant una estona, deixant enrere alguns trencalls i quan comencem a estar a prop de la Roca Alta, prenem una pista a la dreta i aparquem a la esplanada que hi ha a N 42º 00.999' E 1º 00.541' (enllaç a Google Maps). Seguim a peu per la pista, i de seguida un corriol evident s'enfila fins a l'inici del Diedre Farreny. La Peque Mantecas es troba uns 20 metres més a la esquerra, l'inici de la via és molt fàcil de reconèixer per la fissura de la primera tirada.
Material:  15 cintes, tascons i friends fins al Cam #2
Descens:  Anem amunt fins al cim de la Roca Alta, i a la nostra esquerra tenim un collet per on baixa un camí empedrat que ens porta de nou al cotxe.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Darrera tirada
Bon tascó
Altres Límits és una via de l'Indi que es troba a l'extrem dret de la Roca Alta. Es una via ràpida que té alguns trams xulos de plaques vilanovines, una bona opció per combinar amb alguna altra via de la paret.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià seguim la carretera amunt uns 3 km i prenem una pista a la esquerra (senyal que indica Ermita de Meià). Anem tirant una estona, deixant enrere alguns trencalls i quan comencem a estar a prop de la Roca Alta, prenem una pista a la dreta i aparquem a la esplanada que hi ha a N 42º 00.999' E 1º 00.541' (enllaç a Google Maps). Seguim a peu per la pista, i de seguida un corriol evident s'enfila fins a l'inici del Diedre Farreny. Anem resseguint la paret cap a l'est fins que aquesta va perdent alçada, i la via comença a una espècie d'agulla que es troba separada de la paret per una canal herbosa.
Material:  Cintes i friends fins al Cam #2
Descens:  Tenim dues opcions:
  • Si no volem fer cap altra via, podem sortir caminant amunt i a la esquerra fins al cim de la Roca Alta i, un cop al coll, baixar per camí fitat fins al cotxe.
  • Si volem fer una altra via propera, llavors ens convé més anar a la dreta fins a una mena de collet, anem baixant amb compte pel lloc més evident, i acabem arribant a la R1 de la Altres Límits, des d'on arribem a terra amb un únic ràpel d'uns 35 metres.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Ressenya del Joan Vidal
Primera tirada