La Quinta Chimenea és una via molt guapa i del tot recomanable. Pel nom de la via pot semblar que ens farem un fart de pujar en xemeneia però ben al contrari, de passos de xemeneia només n'hi ha algun molt puntual. L'ambient és grandiós, ja que la via s'enfila pel fons de la enorme xemeneia que hi ha entre el Mallo Frechín i La Visera. La roca en general és molt bona i amb la restauració han afegit xapes per avorrir. La via s'anomena així perquè és la cinquena gran xemeneia mirant les parets d'esquerra a Dreta (Pany-Haus, Gripe, Los Cachorros, Endrija i Quinta Chimenea). A la xemeneia toca la ombra pràcticament tot el dia i queda protegida del vent, a tenir en compte. Té diverses tirades molt guapes, a destacar la sortida de la cova a la segona tirada i el diedre desplomat de la magnífica darrera tirada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Riglos prenem el camí evident cap als Mallos que tenim al davant i anem a la dreta fins arribar a la gran xemeneia que separa el Mallo Frechín i La Visera.
Material:  15 cintes
Descens:  La via es pot baixar en 3 ràpels llargs (60-50-55), però hem preferit baixar caminant. Només hem de seguir la corda fixa, anar tirant amunt amb tendència a la dreta i acabem baixant pel Circo de Verano.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya de sueñovertical
La quinta chimenea
Primera tirada
Tercera tirada (Foto: Josep)
Darrera tirada (Foto: Josep)
Espolón Adamelo és una de les vies més freqüentades de Riglos, i per aquest motiu en alguns trams la roca està mooolt sobada. La via ressegueix un evident esperó a la dreta de la Xemeneia Pany-Haus i es pot complementar amb la Normal al Pisón amb 3 tirades addicionals. Cal anar atent per no sortir-se de la línia ja que hi ha vies molt properes tant per la dreta com per l'esquerra.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Riglos veiem perfectament la via, l'aproximació és evident.
Material:  10 cintes i tricams opcionals per les darreres tirades
Descens:  Des de la darrera reunió prenem les sirgues de descens pels Volaos. Un primer ràpel de 30 m, desgrimpada per la canal equipada amb sirga+grapes, un segon ràpel de 40 m i un darrer ràpel de 60 metres fins al terra.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya (Autor desconegut)
Ressenya (Font: lapandamontañesa)
Espolón del Adamelo
Primera tirada (Foto: Josep)
Segona tirada
Negro sobre rosa al Mallo de Enmedio és una variant de la via Rosaleda, que evita les canals poc interessants de sortida amb una sèrie de tirades plaqueres de nova creació que són força guapes. La llàstima és que per fer-ho han omplert de xapes la via Rosaleda, una acció que per desgràcia va en la línia de les suposades restauracions que estan fent a Riglos. Però bé, obviant el tema de les xapes, la via és recomanable, tota la roca té una adherència boníssima i és divertida d'escalar.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Riglos prenem el camí evident cap als Mallos que tenim al davant i anem tirant a la dreta fins arribar al Mallo de Enmedio, que queda entre el Mallo Cuchillo i el Frechín. Les primeres tirades ressegueixen l'evident diedre.
Material:  16 cintes
Descens:  Caminant. Anem amunt i de seguida arribem a un collet on hem d'enfilar-nos per un arbre i superar un mur amb l'ajuda d'una cadena. Resseguim la carena sempre amb tendència a la dreta i seguint fites acabem baixant pel Circo de Verano.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya de sueñovertical
Recorregut (Font: costraypus)
Primera tirada (Foto: Josep)
Segona tirada
Darrera tirada
La EDER és una de les grans clàssiques a la Cinglera dels Espluvins, una via oberta al 1979 que guanya la paret de l'Esperó de les Orenetes amb un equipament mínim, només algun pitó molt de tant en tant. Tenint en compte la pila de metres (uns 560), la via són només 11 tirades, però és que la majoria fan uns 50-60 metres, realment és una via on s'amortitza anar amb cordes de 60. La via té algunes tirades de franges horitzontals que són una preciositat, llàstima d'algun tram de roca cutre (especialment la sisena tirada). El recorregut de la via és ben lògic i no ens ha costat de seguir gràcies a la excel·lent ressenya del Xavier Grané.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 direcció Andorra, creuem els dos primers túnels, i just abans d'entrar al tercer sortim per la carretera de servei i aparquem a la primera esplanada a mà dreta a la coordenada N 42º 07.612' E 1º 18.360' (enllaç a Google Maps). Des d'allà mateix s'inicia un corriol marcat amb fites que va pujant per una canal i ens porta directes a la paret. EDER picat a peu de via.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #3 (opcionalment repetir algun mitjà), tascons i 3 bagues
Descens:  Seguim el corriol en direcció sud i anem seguint les marques blaves, després les marques vermelles ens porten al camí equipat Joan Nubiola (inici del camí equipat a (enllaç a Google Maps), hem d'anar amb compte de no colar-nos i baixar per la Ferrata Regina. El camí equipat va superant els trams més drets amb l'ajuda d'algunes cadenes i ens acaba portant al peu de la Paret de la Cascada, després arribem a l'antic aparcament de la Ferrata Regina, creuem el segon túnel (recomanable anar per la carretera de servei) i arribem al cotxe. Calcular en total aprox 1h 30 min.
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Recorregut de la via (Font: alturgell-xgrane.blogspot.com)
Ressenya (Font: alturgell-xgrane.blogspot.com)
Primera tirada
Tercera tirada
Darrera tirada
Una via molt guapa a la Presa de Canelles, un lloc que vaig descobrir fa poc i que val molt la pena. La roca és boníssima, el recorregut elegant i el lloc super tranquil. Hem trobat a faltar alguns pitons que estan indicats a la ressenya, quedant així algun tram mal protegit. Molt recomanable fer la sortida directa de 6a enlloc de la sortida original, és una guapada! Tot i que la via són només 3 tirades, és mantinguda i et quedes amb molt bones sensacions.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud, però no és una via recomanable en ple hivern, si hi ha boira o vent ens podem gelar, millor anar-hi en entretemps.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des d'Estopanyà seguim les indicacions cap a la Presa de Canelles i aparquem després del primer túnel, al costat de la presa (enllaç a Google Maps). La via comença allà mateix, a mà esquerra, podem sortir del cotxe amb els peus de gat posats. Actualment la carretera està tallada per unes obres a la presa (no afecten a la paret on estan les vies), l'aproximació llavors són aprox uns 15 min.
Material:  15 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #1
Descens:  Dos ràpels llargs per la pròpia via (al segon ràpel hem de xapar alguna assegurança si no volem anar directes a l'aigua!). També hi ha la opció de baixar caminant.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya del Luichy
Foto de la via
Segona tirada (Foto: Josep)
Tercera tirada
Una via interessant com a primera presa de contacte amb Santa Ana, un lloc on s'està molt tranquil. Aquesta via té alguns trams ben xulos, especialment la tercera tirada, i l'aproximació és nul·la. La llàstima és que la via és discontínua, ja que travessa diverses feixes.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Alfarràs prenem la N-230 i la seguim uns quilòmetres fins que sortim a la dreta just abans de creuar la gran canonada que creua la carretera. Hem d'anar cap a la Presa de Santa Ana, i aparquem a N41º 52.520' E0º 34.654', a mig camí entre el primer i segon túnel (enllaç a Google Maps).
Material:  11 cintes, friends fins al Cam #2, tascons i 2 bagues
Descens:  Des del final de la via anem caminant a la R2, des d'on fem un únic ràpel d'uns 45 metres fins al terra
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya del Luichy
Primera tirada (Foto: Josep)
Tercera tirada
Darrera tirada (Foto: Josep)
Una via recomanable i molt ben trobada, que va resseguint un gran diedre, del que va entrant i sortint tot cercant els trams més interessants. La via va ser restaurada al 2013 i té diverses tirades ben xules, llàstima d'algun inevitable tram terrós a la part final. Compte amb el fregament a la segona tirada, si no ho veiem clar podem partir-la en dos, fent reunió a una ferma savina.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem el camí que travessa el rierol i creuem la Roca dels Arcs fins quasi l'altra punta. La via és fàcil d'identificar pel gran diedre que ressegueix.
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #3 (opcional un #4 per la xemeneia de la penúltima tirada), tascons, 3 bagues
Descens:  Anem a la esquerra a cercar un collet, baixem per un corriol que ens deixa de nou a la punta esquerra de la Roca dels Arcs, i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Ricard Rofes, Xavier de Miguel i Jordi Ceballos
Ressenya del Joan Asín
Primera tirada
Al flanqueig de la tercera tirada (Foto: Ricard)
Cinquena tirada
Sisena tirada (Foto: Ricard)