Un dia especial, en que hem pogut compartir amb el Joaquim Gil la seva via nº 100 a Montrebei. Hem fet El Desliz, una via que fa 600 metres i es va obrir en dues tandes: la part superior al 2013 i la inferior al 2016. Aquestes dues parts tenen un caire totalment diferent, la part inferior és de tipus clàssic i auto-protecció, mentres que la part superior és plaquera i més equipada. En conjunt la via ens ha agradat molt, és totalment recomanable, amb diverses tirades boníssimes i roca excel·lent (excepte algun tram molt puntual).
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Viacamp prenem la pista direcció a Montfalcó, passem el poble abandonat de l'Estall i aparquem al collet que hi ha a N 42º 04.133' E 0º 38.473' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí marcat amb fites direcció a les parets i anem resseguint la base de la paret un bon tros fins arribar al peu de via, que es troba just a la esquerra de la Antiparkes.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #3 (repetir algun mitjà) i tascons opcionals
Descens:  Remuntem tot el llom de la paret, i anem a cercar el camí de baixada, hi ha un pal indicador a la coordenada N 42º 4.802' E 0º 38.642' (enllaç a Google Maps)
Cordada:  Josep Santasusana, Joaquim Gil i Jordi Ceballos
Recorregut de la via (Luichy)
Primera tirada
Tercera tirada ("El tub")
Tirada 9
Tirada 10
Tirada 11
Tirada 11 (Foto: Josep)
Tirada 11 (Foto: Joaquim)
Darrera tirada
El Tossal de Coscollet es troba a prop d'Oliana, però per les seves característiques és una paret molt poc visitada: vies molt llargues (de 500 a 675 metres), aproximació i abandonament complicats, poc equipament i roca a controlar. La Neuronium concretament són 675 metres i unes 20 tirades. Sense ser cap meravella, la via ens ha agradat força, té alguns trams ben guapos i l'entorn és magnífic, però has de tenir clar on et fiques ja que és una via molt poc domesticada.
Lo més còmode és deixar el cotxe a dalt, comences l'aproximació baixant per una canal i fent 3 ràpels, i quan acabes d'escalar tens el cotxe a 5 minuts. Però clar, hi ha el problema que si no acabes la via tens un problema, ja que tornar al cotxe és una moguda. Bé, en realitat lo important és fer almenys el primer tram de paret, ja que arribes a una feixa on hi ha un vivac i un possible escapament que et deixa per sobre dels 3 ràpels, amb el que remuntant canal amunt es pot tornar al cotxe sense problema. Una altra opció vàlida és anar amb 2 cotxes, deixar un a baix (La Penella) per si les mosques, i amb l'altre cotxe pujar a dalt. Per últim, també hi ha la opció de remuntar la paret amunt per unes feixes que hi ha a la banda esquerra, però no ho conec.
Nosaltres hem deixat el cotxe a dalt, i després d'una bona estona cercant el peu de via, i amb dubtes de per on anaven algunes tirades, sobre les 14:30h hem arribat al vivac (R9 a la ressenya del Kim Gil), des d'on hi ha una impresionant visió del segon tram de via que encara queda per fer. Pensant que el segon tram seria força exigent i entretingut, hem optat per ser conservadors i deixar el segon tram per un altre dia amb la calma. Per abandonar cal anar a la dreta fins al final (recomanat encordar-se a l'ensamble, que aquestes feixes penjades fan yuyu), fer 2 ràpels equipats des d'arbres i remuntar per la canal per on hem baixat al matí.
El segon dia hem aparcat al mateix lloc, hem tornat a baixar per la canal, però abans d'arribar als 3 ràpels hem pujat per un sistema de feixes que ens ha permès arribar ràpid al vivac i enllestir el segon tram de paret. Finalment aquesta segona part la hem fet prou ràpid i ens hem adonat que podíem haver fet la via bé en el dia. En total han estat 10h efectives d'escalada, hem anat una mica lents, però és que amb aquesta roca se'ns ha fet complicat córrer més. De totes formes, ha estat bé conèixer l'escapament i la pujada per les feixes, potser algun dia ens serà útil per altres vies. La via té diverses tirades molt guapes, llàstima que es troba molt poc sanejada, penso que amb una mica de neteja guanyaria molt, ja que es podria escalar més relaxat. En tot cas, això és el que hi ha, és una via d'aventura, d'aquelles que curteixen.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Coll de Nargó prenem la L-511 direcció Isona i la seguim uns 2 km, passem el trencall de les Masies de Nargó i uns 100m després prenem una pista a la esquerra. Seguim aquesta pista uns 14 km (la hem trobat en molt bon estat), pel camí trobem alguns cartells indicant el camí cap al Tossal de Coscollet. Després d'un bonic mirador del Tossal (on només es veu el segon tram de paret), aparquem a una petita esplanada abans d'un revolt tancat a la esquerra (enllaç a Google Maps)
Just al costat del cotxe comença un corriol força amagat que va baixant per la canal, travessa algunes tarteres i al final trobem 3 ràpels (40-20-40), on els 2 darrers es podem empalmar en un ràpel de 60 metres justos. Resseguim la base de la paret fins arribar al peu de via, que és força indefinit. La primera expansió no la hem trobat, així que no serveix gaire com a referència per trobar la via. Això sí, en cas que arribem a una mena de canal fàcil (III), vol dir que ens hem passat de llarg, ja que això és l'inici de la via Directa (comú amb Germans Millet).
Material:  12 cintes, 4 bagues, tascons, friends fins al Cam #3 (opcionalment repetir #0.5 o #0.75) i un escanya-burins
Descens:  Només hem de baixar per la pista i arribem al cotxe en 5 minuts.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Preciós flanqueig
Ressenya de Kim Gil retocada
Ressenya  (Font: alturgell-xgrane.blogspot.com)
Recorregut de la via (Font: alturgell-xgrane.blogspot.com)
Inici de la via
Placa tipus Vilanova de Meià
Segon tram de la via
Darrera tirada (Foto: Josep)
Bon ambient a la darrera tirada
Neuronium
La Infinity va ser oberta al 2009 pels germans Masó, és una Aresta Brucs en un lloc super tranquil, per arribar hi ha una bona excursió. La via és interessant, força mantinguda i roca molt bona, tot i que hi ha alguns trams finets on t'ho has de mirar. De fet, potser ha estat pel dia fred i humit, però a la segona tirada hi ha un tram d'adherència que hem hagut d'acabar sol·lucionant amb un pas d'estrep. A la via hi ha moltes xapes que belluguen, caldria dur una clau Allen per apretar-les. Una bona combinació és després fer alguna via a la Roca de Sant Cugat.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Anem a Collbató i aparquem al creuament entre Passeig Ronda i la entrada del Centre Hípic Collbató, a la coordenada N 41º 34.417' E 1º 48.716' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista que neix just a la cantonada de la carretera, el primer trencall a la esquerra i anem tirant direcció Nord. Pugem pel Clot de la Mònica (com si anèssim a la Pastereta), però seguim fins dalt de tot i arribem a un collet. Prenem el trencall de la esquerra (a la dreta aniríem cap a la Presidenta), que baixa una mica i després anem per un torrent sec fins agafar un trencall a la dreta. Superem unes grapes metàl·liques en força mal estat, anem amb tendència a la esquerra i de seguida arribem al peu de via. Veiem la primera xapa, que queda ben amunt.
Material:  9 cintes, tricams, friends fins al Cam #0.75 i un estrep opcional
Descens:  Ràpel de 50 metres des d'un arbre, en direcció nord-est. Baixem per la canal i de seguida arribem a peu de via.
Cordada:  Xavier de Miguel i Jordi Ceballos
Ressenya dels germans Masó
Primera tirada
Tercera tirada