Després que l'any passat amb el Mateu Maglia vam vibrar repetint la mítica Original a la Filigrana (enllaç a la publicació), em vaig quedar amb les ganes d'algun dia fer la Normal. La primera ascensió a aquesta agulla va ser l'any 1943 per la Original (un 6a+ exigent i exposat), i al seu temps va ser una ascensió força criticada perquè per protegir mínimament la jugada van posar un clau cimentat (que encara hi és). Posteriorment, l'any 1957 van obrir la via Normal, que puja més a la esquerra de la Original, per un terreny molt menys exigent.
Recentment la Ratafia ha estat restaurada, i és una via que acaba enllaçant amb la Normal, amb el que ja tenia la excusa perfecta per tornar-hi. En conjunt és una bona via, i que s'agraeix molt que estigui restaurada, ja que almenys les poques expansions que trobem estan en perfecte estat. La Ratafia té algun tram amb força distància entre assegurances, així que cal escalar relaxat i anar cercant el millor camí, per sort la roca és bona. La darrera tirada per la Normal és molt maca i infinitament més assequible que la Original, lo únic que cal vigilar és que la primera expansió queda força amunt, però tot i que el terreny és vertical, les preses són boníssimes.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem cap al Refugi Vicenç Barbé. Superat el pas de les Portelles, i quan ja només ens queda una petita pujada per arribar al refugi, hem de girar a la esquerra i pujar una estona per la Canal del Cirerer. Hi ha un moment en que ens desviem una mica a la dreta i arribem al peu de via, que queda en un lloc força ombrívol abans de pujar per una canal estreta (mirar la foto per reconèixer el peu de via).
Material:  8 cintes, friends fins al Cam #0.75 i un merlet
Descens:  Un ràpel de 25m pel vessant nord-est
Cordada:  Jose Bermudo i Jordi Ceballos
Saludant a les ombres
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Peu de via
Darrera tirada
Azul és una via oberta al 2005 per Jordi Marmolejo i Silvia Ramírez, en un lloc molt solitari a prop del poble abandonat de Rúbies. La via segueix una línia atrevida i elegant, pel bell mig del pany de paret més vertical. La roca en general és molt bona, excepte a les dues darreres tirades on hi ha trams de roca a controlar (sobretot compte a la darrera tirada). L'equipament és amb parabolts en molt bon estat, i la via es troba equipada amb anelles per rapelar.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació: 
  • Opció 1: Aquesta és la millor opció sempre i quan no estiguem en ple hivern, ja que podem trobar trams glaçats a la pista. Des de Vilanova de Meià prenem la L-913 direcció nord, passem pel costat de la Roca dels Arcs, però seguim amunt. En total són uns 8 km fins que prenem una pista a la esquerra (indicació Portella Blanca). Llavors fem uns 10 km per la pista (en bon estat). Al final la pista fa una baixada que potser després tindrem problemes per pujar amb el cotxe, així que millor aparcar a la esplanada que hi ha a la coordenada N 42º 01.445' E 0º 55.367' (enllaç a Google Maps). Baixem uns minuts per la pista fins arribar a la Portella Blanca, on girem a la esquerra i baixem fins al poble de Rúbies. Un cop al poble, anem a cercar la pista, que fa una gran línia recta, i la deixem quan fa un pronunciat gir a la esquerra. Allà prenem una traça de camí que ens porta amunt, i anem resseguint la base de les parets fins a un punt en que ja veiem que podem tirar amunt. Hem d'evitar un primer contrafort per la esquerra i per fi arribem a peu de via. Podem consultar el track en aquest enllaç a wikiloc
  • Opció 2: Si estem en ple hivern, aquesta és la opció més recomanable. Des de Vilanova de Meià prenem la L-913 direcció nord, i als 3 km prenem una pista a la esquerra, que primer passa pel costat de la Ermita de Meià, i acaba arribant al poble abandonat de Rúbies, on aparquem. A partir d'aquí, el recorregut està explicat al punt anterior.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #4, una baga, tascons petits i un estrep
Descens:  Seguim la carena amunt fins arribar a la Portella Blanca. Si hem fet la primera opció d'aproximació, tenim el cotxe a 5 min. Si no, haurem de baixar fins al poble de Rúbies.
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Recorregut fins a peu de via
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Tercera tirada
Els escaladors sovint no ens posem d'acord amb els graus de les vies, però que no ens posem d'acord amb el nom d'un escalador ja és la hòstia! Per curiositat m'he entretingut a veure de quantes maneres diferents trobava escrit el nom de l'escalador Selicke, i és boníssim perquè l'he trobat de 5 maneres diferents: Salicke, Salike, Saelicke, Selicke i Silicke, brutal!! Doncs bé, el nom correcte d'aquest escalador és Carles Selicke Fontdevila.
En Selicke va obrir 4 vies a Montserrat:
  • Selicke-Mir al Trencabarrals
  • Selicke-Mir al Frare de Baix
  • Mir-Selicke a la Panxa del Bisbe
  • Oller-Selicke-Cámara a la Roca Llisa
La Selicke-Mir al Frare de Baix és una via recomanable, amb bona roca, i on es pot apretar al gust (des de V fins a 6c si es fa tot en lliure). Per no perdre les bones costums i polemitzar una mica sobre el grau, la segona tirada en lliure la he vist graduada de 6b però no és tant, més aviat ronda el 6a/6a+. Que consti que ho dic només per tocar la pera, en realitat tant és.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Anem a Collbató i aparquem al creuament entre Passeig Ronda i la entrada del Centre Hípic Collbató, a la coordenada N 41º 34.417' E 1º 48.716' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista que neix just a la cantonada de la carretera, el primer trencall a la esquerra i anem tirant direcció nord. Pugem pel Clot de la Mònica fins que veiem el Frare de Baix i trobem un corriol que ens hi porta. Trobar la via és molt fàcil, ja que comença a l'aresta sud.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3, una baga i un estrep opcional
Descens:  Un ràpel de 25m pel vessant est
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Primera tirada

Segona tirada (Foto: Ricard)

Ressenya del Jose Walero
La Nord Original va ser oberta l'any 1936 pels sabadellencs Angel Graner, Alexandre Camps i Josep Calvet. Va ser tota una gesta tenint en compte els rudimentaris materials de la època i els limitats coneixements tècnics, i és que escalaven sense fer reunions (brutal!!), sense conèixer res d'escalada artificial, i sense portar tacs de fusta; és a dir, quatre ferrots casolans, un pebrots descomunals i amunt! Una escalada sorprenent, tenint en compte que la roca és dolenta i que és escalada obligada 6a amb protecció complicada. Actualment segueix sent una escalada compromesa, exigent i molt poc equipada. La hem fet en 3 tirades, la primera reunió als 25 m (savina seca i 2 tascons), la segona 25 m més amunt (savina verda, pitó i friend) i la darrera al cim. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta que va força directe fins a la Castellassa de Can Torras.
Material:  12 cintes, tascons i friends del Cam #0.5 al #5 (opcionalment repetir el #3)
Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:
  • Un únic ràpel d'uns 50 metres cap a l'est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d'uns 25 metres cap a l'est, i després un altre d'uns 30 metres fins al terra.
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d'uns 15 metres fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 metres i un darrer ràpel de 10 metres. Potser és una mica més entretingut, però és la opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.
Cordada:  Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Segona tirada
Ressenya dels germans Masó
Primera tirada (per la entrada directa)
Primera tirada
Darrera tirada
Excel·lent article dels germans Masó (1 de 2)
Excel·lent article dels germans Masó (2 de 2)
Una via ben recomanable i ràpida per pujar al Peladet, d'escalada principalment en placa amb franges horitzontals, que es troba generosament equipada amb parabolts (excepte als trams més fàcils). La roca en general és boníssima, només cal vigilar en algun petit tram puntual. La segona i quarta tirada són mooolt guapes, d'aquelles tant xules i agraïdes que al acabar-les donen ganes de rapelar i tornar-les a repetir!
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-oest
Aproximació:  Aparquem a la Font de les Bagasses (enllaç a Google Maps). Anem pel costat de la carretera, passem pel costat del Pont de Les Bagasses i 300 m més endavant pugem per un camí equipat amb cordes fixes. Quan es converteix en tartera, millor anar ben a prop de la paret (més còmode) fins arribar a peu de via. Quan trobem "FP" a la paret haurem arribat a la Festa del Paca, només hem de pujar uns 10 metres més amunt i ja veiem els parabolts de la Revolta dels Nyerros. Compte no confondre's amb la via del Chema, que comença al mateix punt i veiem els 2 primers pitons de la via. Calcular uns 30 min.
Material:  17 cintes, 2 bagues, friends fins al Cam #0.75 i un estrep
Descens: 
  • Opció 1: Rapelar per la Revolta dels Nyerros i després per la Festa del Paca. Anem a la dreta (est) uns 10-15 m i arribem a la primera instal·lació de ràpel (2 argolles), des d'on fem 2 ràpels de 50 m força directes. Després, el tercer ràpel de 50 m el fem tot directe avall i quan creuem la Festa del Paca, anem uns metres a la dreta a cercar la R1 de la Festa (això és més recomanable que no pas la exagerada diagonal per anar a la R1 de la Revolta). Per últim, un darrer ràpel de 15 m des de la R1 de la Festa del Paca fins al terra.
  • Opció 2: Rapelar per la Destellos amb 3 ràpels de 60 m. Baixem cap a la esquerra (oest) fins que veiem una fita, i un cable ens porta a la primera instal·lació. Es una baixada molt directa, però compte que les instal·lacions tenen les 2 argolles a la mateixa alçada i això arrissa les cordes, millor rapelar d'una sola argolla. Preveure cordinos per empalmar les 2 expansions i així no dependre d'un únic punt.
  • Opció 3: Es pot baixar caminant pel darrera, però no ho conec i potser està força salvatge.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Magnífic calcari a la segona tirada
Ressenya del Jose Walero
Primera tirada (Foto: Manel)
Darrera tirada