Directíssima Estorach al Pollegó Inferior

L'any 1946 en J. Cañellas i A. Faus van escalar la cridanera fissura del vessant nord del Pollegó Inferior (via Cañellas-Faus), però al arribar a la tercera reunió, per algun motiu no ho van veure clar, i es van escaquejar cap a la dreta, sortint-se del recorregut més lògic. A l'agost del mateix any, els germans Estorach van resseguir íntegrament la fissura, batejant-la com a Directíssima Estorach, que actualment també s'anomena Cañellas-Faus-Estorach, o simplement via Estorach al Pollegó Inferior.
Es tracta d'una via curta però exigent, està poc equipada i no la regalen. Es una via ideal per anar-hi a la canícula d'estiu, ja que està tot el dia a la ombra i com faci vent podem quedar glaçats. En el nostre cas hem anat al juny, ha fet un dia la mar de maco, i tot i així hem passat fred, recomanable portar roba d'abric per si les mosques. La roca en general és bona, excepte en algun tram puntual cap al final.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des del Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) prenem el camí fins a la tartera, i pugem amunt fins pràcticament la enforcadura. La via és fàcil de reconèixer per la evident fissura, i perquè a l'inici hi ha una placa conmemorativa. Nosaltres hem trobat neu a la canal i hem començat a escalar ben bé a la vertical de la placa, que ens queda a uns 8 metres d'alçada. Si no hi ha res de neu, es pot pujar una mica per la canal i amb un senzill flanqueig a la esquerra s'arriba més fàcilment a la placa.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #4 (repetir el #2 i #3), tascons i un estrep
Descens: 
  • Opció 1: Anem en direcció Oest a cercar els ràpels de baixada del Pollegó Inferior. Podem baixar amb un únic ràpel de 40m, però és més recomanable fraccionar-lo en dos per evitar problemes al recuperar les cordes. Després podem triar entre anar cap al Fals Pollegó Inferior (alguna desgrimpada), o fer un darrer ràpel des d'una instal·lació que ens deixa directament a la tartera.
  • Opció 2: Anem en direcció Est i baixem per les Costes d'en Dou (marques blaves). Compte si està enboirat o és fosc, que si no ens ho coneixem i perdem les marques, ens podem embolicar.
Cordada:  Xavier de Miguel, Jordi Ceballos
Antic pitó
Ressenya de l'Armand Ballart
Crònica del Francesc Estorach
Bona visió de la via
Primera tirada
Exigent segona tirada (Foto: Xavier)
Quarta tirada
Imprimir