En Miquel Lusilla feia anys que havia començat l'obertura d'aquesta via amb Joan Martí i Manel Martín, però l'anada a la mili va fer que se'ls quedés a mitges. Més tard, entre els dies 12 i 13 de setembre de 1970, en Lusilla hi va tornar en companyia de Jordi Mur, i van rematar la feina. Inicialment la van graduar com una via de VI A3, tot i que actualment es considera més aviat V+ A2, i ha estat alliberada amb un grau de 7a+. La via es troba restaurada amb parabolts, però segueix sent una via austera, amb molta autoprotecció i roca a controlar. La via ressegueix una magnífica línia, i és ideal per gaudir de la ombra a l'estiu, però cal tenir clar on et fiques. Enlloc de la entrada original que va per una canal, és més recomanable entrar per les dues primeres tirades de la Gironella, i amb una única tirada de 40 metres arribes a la R2 original de la Lusilla.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir. Deixem enrera el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé, seguim pel GR i de seguida veiem la paret per on va la via. Abans d'arribar a la Cadireta, quan estem aproximadament a l'alçada de la via, a mà dreta prenem un corriol que puja directe cap a la paret, hi ha alguns trams equipats amb cordes fixes. Un cop a la base de la paret, anem uns metres a la dreta (oest) i de seguida trobem el peu de via.
Material:  20 cintes, friends fins al Cam #3 (repetint 0.75, 1 i 2), tricams i estreps
Descens:  Anem a cercar una reunió rapelable (2 parabolts amb cadena), i podem baixar al terra amb un únic ràpel d'uns 50 metres (recomanable baixar el nus un bon grapat de metres per no tenir problemes al recuperar la corda), o fem un primer ràpel fins al collet i d'allà un segon ràpel fins al terra.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Quarta tirada
Ressenya del Josep Santasusana
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada entrant per la Gironella
Magnífic diedre de la segona tirada
El Pic de la Valleta es troba a la Cerdanya Francesa, i té dues grans clàssiques: el Gran Diedre Nord i l'Esperó Nord-Est (enllaç). El Gran Diedre és una via molt agradable que ressegueix un diedre perfecte, i m'ha semblat una via molt recomanable per conèixer aquest indret i gaudir de la seva tranquilitat.
La via es troba equipada amb alguns pitons, i la roca és molt bona a excepció de la darrera tirada de sortida al cim on cal anar amb compte. Hi hem anat al juliol i hem estat tota la estona a la ombra, compte si ha plogut en dies anteriors perquè podríem trobar trams mullats. La penúltima tirada és molt guapa!!
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Porté-Puymorens prenem la carretera amunt i després d'uns 4 km prenem un trencall a l'esquerra en direcció a La Vignole. Arribem fins al pàrking de les pistes d'esquí, però si tenim un cotxe alt podem avançar gairebé uns 2 km més, nosaltres hem aparcat a N 42º 33.050' E 1º 47.172' (enllaç a Google Maps), des d'on ja veiem el Pic de la Valleta i ens podem situar. No hem d'anar directes cap al Pic de la Valleta, ja que perdríem molt temps creuant la tartera, és molt més ràpid seguir el camí que va per sota del Pic de la Mina, i quan ja no hi ha més remei, entrem a la tartera i pugem fins al peu de via.
Material:  14 cintes i friends fins al #3 (amb algun mitjà repetit)
Descens:  Baixem per la tartera que queda a la dreta del cim.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Plànol de la zona
Ressenya de romanticguerrer
Pic de la Valleta a l'esquerra, i Puntes de la Vinyola a la dreta
Primera tirada
Penúltima tirada
Estany de l'Orri de la Vinyola i darrera el Pic de la Mina
Algun dia valdria la pena fer un recull de vies injustament oblidades, i és que costa d'entendre com poden haver vies tant guapes com la Normal de la Bessona Superior (enllaç) o la Normal de l'Agulla Gran del Pas del Príncep (enllaç), que actualment no les fa pràcticament ningú i són petites joies... Doncs bé, sense estar al nivell d'aquestes vies que acabem d'anomenar, la Normal de la Maranya, oberta pels Germans Estorach al 1946, ha estat tota una sorpresa.
Per les ressenyes que havíem consultat, anàvem amb la idea de fer una via bàsicament de A1, pujant a base d'artificial de friends per un bonic diedre lleugerament desplomat, però metre a metre ens hem resistit de penjar-nos de cap friend i ha acabat sortint tot en lliure, resultant una molt recomanable via d'auto-protecció de V+ mantingut. Com calen uns quants friends grossos, una bona combinació és aprofitar per fer l'encastament de la Tri-Roca (enllaç), que està just al costat. Tot i que la via de la Tri-Roca és un punt més exposada, té un aire semblant i també s'alegrarà de rebre una visita.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir, passada la Cadireta deixem el GR i prenem el trencall a la dreta. Anem pujant fins que arribem a un trencall, cap a l'esquerra aniríem a Coll de Porc, però en el nostre cas anem a la dreta fins al Portell Estret. Un cop al Coll, anem direcció a la Torta, però abans d'arribar-hi ens fiquem per una petita canal a la dreta que ens porta a La Maranya. El peu de via és incòmode perquè és una canal força dreta, però hi ha bons arbustos per passar-hi una baga i penjar-nos còmodament.
Material:  Friends del Cam #1 al #5 (opcionalment repetir el #2 i #4), tricam vermell, 10 cintes.
Descens:  Ens hem alegrat molt de trobar una reunió de parabolts al cim, ja que si haguèssim tingut que baixar de la reunió original potser ens posem a plorar... Es baixa amb un ràpel d'uns 25 metres. A la reunió hem deixat una baga i un mallon per a que ningú ens acusi de garrepes! jajaja
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Ressenya
Normal a la Maranya  (Foto: Carles)
Reunió original
Tricam a caldo
Bon ràpel
La Canal del Riambau va ser oberta pels Germans Estorach i E. Navarro al 1949, i actualment és una via que s'escala principalment a l'hivern, tot i que a l'estiu també és una escalada interessant per conèixer les entranyes del Pedraforca. Compte amb infravalorar la via, ja que segons algunes ressenyes pot semblar que es tracta d'una grimpada amb algun ressalt puntual, on només calen uns tascons, i això s'ajusta més aviat poc a la realitat. Es una via molt poc equipada, amb roca a controlar i amb alguns trams ben drets i guapos, destacant sobretot les tirades d'abans i després de la Cova del Riambau.
Si hi ha alguna cordada a les vies de La Grallera, millor que canviem d'objectiu, ja que serem el blanc de totes les pedres que puguin tirar. Nosaltres vam tenir la mala sort de pillar al davant una cordada fent la via Magda i ens van apedregar de mala manera, per sort tot va quedar en algun que altre blau, però vam sortir vius de miracle! (i no estic exagerant)
Com a la xarxa no hi ha cap informació de la via en condicions estivals, indico les tirades que hem fet:
  • L1 35m IV: Superem uns ressalts. Reunió de 1 pitó
  • L2 55m IV: Superem uns ressalts. Reunió a equipar
  • L3 80m II: Esquivem una gran gelera per la dreta. Reunió al cos
  • L4 30m IV: Superem uns ressalts. Reunió de 1 pont de roca
  • L5 20m V: Superem una balma on hi ha una mini cova. Reunió a 1 pont de roca
  • L6 30m IV: Arribem a la bonica Cova del Riambau. Reunió a equipar
  • L7 35m V / A1: Tirada exigent per sortir de la cova, amb un tram de A0 de pitons, i un pas de A1. Reunió de 1 espit
  • L8 40m IV: Superem uns ressalts. Reunió de 2 pitons
  • L9 30m IV+: Diedre força dret a equipar. Reunió de 1 pitó
  • L10 30m II: Tram pràcticament caminant fins arribar al peu d'una canal d'aspecte horrible. Reunió a equipar
  • L11 40m V: Tirada mantinguda i amb roca molt més sòlida del que semblava, trobem alguns pitons a les plaques de la esquerra. Reunió a equipar
  • L12 45m II: Tram pràcticament caminant fins al cim. Reunió al cos
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) deixem a mà dreta el camí cap al Verdet, i prenem el camí que s'endinsa cap a la cara nord. Seguint algunes marques blanques (poc visibles) arribem a un collet amb una pintada blanca que indica Estasen a la dreta i Gat amunt. Anem cap a la dreta, passem un parell de canals i de seguida arribem al diedre polit de IV que hem de superar. Després seguim caminant, passem per la esquerra del Dit del Riambau i arribem a l'esperó on comença la Estasen. Anem uns metres més a la dreta i arribem a la evident Canal del Riambau.
Material:  11 cintes, friends fins al Cam #3, algun tascó, 2 bagues llargues i estreps. Opcionalment 2 universals curts per si peta algun dels pitons del tram d'artificial a la sortida de la Cova.
Descens:  Seguim la carena cap a la dreta fins enllaçar amb el camí normal de descens del Pollegó Superior. Baixem per la tartera.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Primera tirada (Foto: Miquel)
Gelera que hem esquivat per la dreta
Cinquena tirada (Foto: Miquel)
Cinquena tirada
Setena tirada sortint de la Cova (Foto: Miquel)