L'Anglada-Cerdà ressegueix una vertiginosa línia pel bell mig del Frare Gros, una joia de via acrobàtica ideal per gaudir de la més absoluta verticalitat. La via es troba força equipada i va ser restaurada pel Pelut, amb el que la majoria d'expansions es troben en perfecte estat, només ens hem de penjar de burins vells de tant en tant. Amb els pitons emplaçats actualment podem fer la via sense pitonar escalant al voltant de 6a, i hi ha alguns trams en lliure magnífics.
En cas de pitonar, el grau obligat deu ser al voltant de V, però llavors caldrà anar al tanto amb l'horari, que és una via entretinguda. Tot i el gran nombre d'expansions que hi ha, la via no és ni molt menys una pedalada monòtona, hi ha diversos trams a equipar i gairebé a totes les tirades cal fer un tram en lliure amb un pati increïble. La única tirada francament desagradable és la primera, hi ha un parell de trams terrosos on cal anar al lloro, però és el peatge a pagar. Per cert, una errada que hem vist repetida a diverses ressenyes, l'inici de la cinquena tirada no és Ae, sinó A1 o 6a/6a+ en lliure.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord
Regulacions:  L'escalada està regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir. Passada la Cadireta prenem un trencall a la dreta cap a Coll de Porc, el següent trencall a la esquerra, passem pel peu del Bisbe i poc després arribem al Frare Gros, fàcil de reconèixer per la seva espectacular tàpia.
Material:  10 xapes recuperables, 4 tascons petits (per escanyar caps de burí grossos), friends del Cam #00 al #1 (amb algun mitjà repetit), 15 cintes, 10 mosquetons (per estalviar pes alguns burins els hem xapat només amb un mosquetó) i tricams. Opcionalment dur un martell i 2 universals per no quedar-nos fotuts si peta algun pitó de la via.
Descens:  Un ràpel de 30 metres en direcció est
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Espectacular flanqueig del sostre
Ressenya del Dani Brugaroles
Primera tirada
Anem agafant alçada
Burí no restaurat
Darreres tirades
Gran ambient
Guapa darrera tirada
La Normal a la Cova del Drac és una via històrica ben original i recomanable per enfilar-se a aquesta curiosa agulla que a simple vista no presenta cap itinerari senzill. De fet, als anys 20 la primera ascensió a aquesta agulla era un objectiu cobejat, i no va ser fins al 1923 que a Isidre Suana se li va acudir l'enginyós sistema que els va portar a l'èxit: calia passar una corda per damunt del cim des dels cingles que envolten l'agulla, després deixar-la caure, fixar una punta, i pujar a força de braços pel vessant oposat. En un primer intent se'ls va trencar la corda, però a la segona va anar tot bé i en Josep Tintoré va ser la primera persona en trepitjar el cim.
Més tard, el mateix any 1923, es va fer la primera ascensió sense aquest artificiós sistema de cordes fixes, però van necessitar l'ajut d'un tronc d'uns 3 m d'alçada. I no va ser fins 4 anys més tard, que al 1927 es va aconseguir la primera ascensió neta, sense utilitzar cap tronc, i que és la actual via normal.
Actualment la via es troba equipada amb pitons, i es fa força ràpid. En el nostre cas la hem combinat amb la Feiner, que és només una pedalada de Ae pel vessant oest, però ens feia gràcia. La Feiner pot ser una bona via per algú que no hagi fet mai artificial, llàstima que l'equipament està força deteriorat (en general burins vells i algun espit puntual). En cas de tenir algo més de temps, una altra via recomanable és la Interior.
Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  La Normal és Est, i la Feiner és Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Recomanable consultar un plànol del Parc si no coneixem la zona. Per accedir a la via Normal hem d'entrar dins la Cova del Drac, travessar fins al final i flanquejar uns 10 m fins arribar a la primera reunió.
Material:  Per la Normal hem utilitzat 8 cintes, 1 baga, un friend Cam #0.5 i uns estreps. Val a dir que ens la hem trobat força pitonada i normalment no estava tant equipada. En cas que trobèssim menys equipament pot ser útil un joc de friends fins al Cam #0.75. Per la via Feiner només calen cintes (unes 18 si ho xapem tot, però podem passar amb alguna menys).
Descens:  Ràpel de 25 metres des del cim
Cordada:  Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Normal a la Cova del Drac
Ressenya de santllors.com
Normal a la Cova del Drac
Feiner
La SAME va ser restaurada al 2016 i és un bon exemple de com NO s'hauria mai de restaurar una via: afegir més expansions de les que hi havien inicialment, pintar les expansions (i la roca) del color vermell més llampant que han trobat, i ja de pas acabar de gastar tot l'spray pintant de vermell els arbres per indicar el caminet per arribar a peu de via, no sigui que algú es perdi. Que es reguli la escalada a Montserrat mitjançant el Patronat hauria de ser algo positiu, però veient que no serveix per evitar aquest tipus d'accions, la veritat és que costa molt d'entendre quins criteris es segueixen a l'hora de regular. Bé, en tot cas, la via és xula, i només pel tram de bavaresa ja val la pena.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Poc després de passar el Cavall Bernat, des del camí ja veiem el Projectil i també la línia que segueix la SAME. Seguim pel GR i quan estem a l'alçada del Projectil pugem per una canal i arribem de seguida al peu de via.
Material:  10 cintes, friends Cam #0.75 i #1, i un estrep opcional
Descens:  Ràpel de 28 m, i després baixem pel corriol fins enllaçar de nou amb el GR
Cordada:  Sandra Serra i Jordi Ceballos
Ressenya de blocempotrat
El Projectil
Primera tirada
Tercera tirada
L'Esperó Nord-Est i el Gran Diedre (enllaç) són les dues grans clàssiques del Pic de la Valleta, que es troba a la Cerdanya Francesa. L'Esperó Nord-Est m'ha semblat una via molt recomanable i agradable per gaudir d'aquest magnífic granit. La roca és molt bona i l'entorn especialment tranquil.
Actualització 08/09/2019: La primera ascensió va ser a càrrec de J.L. Pérez i Ch. Exiga al 1965 (Font: escalatroncs)
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord-Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Porté-Puymorens prenem la carretera amunt i després d'uns 4 km prenem un trencall a l'esquerra en direcció a La Vignole. Arribem fins al pàrking de les pistes d'esquí, però si tenim un cotxe alt podem avançar gairebé uns 2 km més, nosaltres hem aparcat a N 42º 33.050' E 1º 47.172' (enllaç a Google Maps), des d'on ja veiem el Pic de la Valleta i ens podem situar. No hem d'anar directes cap al Pic de la Valleta, ja que perdríem molt temps creuant la tartera, és molt més ràpid seguir el camí que va per sota del Pic de la Mina, i quan ja no hi ha més remei, entrem a la tartera i pugem fins al peu de via.
Material:  10 cintes, tascons i friends fins al #2 (opcionalment repetir algun mitjà)
Descens:  Baixem per la tartera que queda a la dreta del cim.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya de rocaineu
Primera tirada (Foto: Josep)
Tercera tirada (Foto: Josep)
Bona bavaresa a la cinquena tirada (Foto: Josep)