La Aquarian Wall va ser oberta pel Jordi Marmolejo i l'Oriol Baró al 2000. Es una via exigent, ha estat tot un repte veure si ens en sortíem. La via és doblement emocionant, en primer lloc perquè cal fer un pèndol obligat (que per aquestes terres no n'hi ha gaires), i en segon lloc perquè la via flanqueja molt a la dreta, està molt poc equipada, i a sota tens l'aigua de la presa, amb el que abandonar és una moguda. De fet, no sé quantes vegades em vaig arribar a mirar la ressenya, tot rumiant la millor logística que ens permetés abandonar si hagués fet falta, ha tingut la seva gràcia. En resum, una via espectacular on hem gaudit d'un dia intens d'escalada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud, però no és una via recomanable en ple hivern, si hi ha boira o vent ens podem gelar, millor anar-hi en entretemps.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Estopanyà seguim les indicacions cap a la Presa de Canelles i aparquem després del primer túnel, al costat de la presa (enllaç a Google Maps). La via comença allà mateix, a mà esquerra, podem sortir del cotxe amb els peus de gat posats. Actualment la carretera està tallada i l'aproximació llavors són aprox uns 15 min. Els primers metres són comuns amb la via No t'engaleguis, però després marxem a la dreta.
Material:  Friends fins al Cam #4 (repetits fins al #1), algun tascó, tricams, 15 cintes, 10 pitons variats, estreps
Descens:  Baixem pels 2 ràpels llargs de la No t'entaleguis (cal xapar alguna assegurança per no anar directes a l'aigua). També hi ha la opció de baixar caminant.
Cordada:  Kim Gil i Jordi Ceballos
Pèndol a la segona tirada
Recorregut que hem seguit
Ressenya del Kim Gil
Primera tirada (Foto: Kim)
Segona tirada
Tercera tirada (Foto: Kim)
Tercera tirada
Quarta tirada
El Gafe de Canelles va ser oberta al 2011 per Jose Castanera i Sidarta Gallego. La via té algunes tirades boníssimes, i després també en té d'altres més de transició, però en conjunt ens ha semblat una via molt recomanable. La roca és excel·lent, i així és un plaer escalar tirades tant bones com la segona (ben mantinguda), o la genial placa de la cinquena. En arribar a la feixa de mitja via, si ens fixem a la banda contrària veurem una pintada blanca (amb una lletra G i una fletxa), que ens indica la continuació, i es troba aproximadament a la mateixa alçada on estem, però a l'altra banda de la canal.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud, però no és una via recomanable en ple hivern, si hi ha boira o vent ens podem gelar, millor anar-hi en entretemps.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Estopanyà seguim les indicacions cap a la Presa de Canelles i aparquem just abans del primer túnel (enllaç a Google Maps). Entrem caminant pel túnel i quan arribem a la primera boca de ventilació, saltem la reixa i la via ens queda sortint a mà dreta.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #4 (repetint del 0.4 al 1), una baga
Descens:  Anem baixant fins arribar a una gran fita, que ens indica els 2 ràpels llargs de la via no t'entaleguis (cal xapar alguna assegurança per no anar directes a l'aigua). També hi ha la opció de baixar caminant.
Cordada:  Josep Santasusana, Kim Gil i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya del Luichy
A la mantinguda segona tirada
Gaudint a la placa de la cinquena tirada
La Ruiz-Justícia és amb diferència la via més moderna dels Plecs del Llibre, va ser oberta l'any 2009 per David Fernández en solitari. Es una línia molt ben trobada, amb alguns trams ben xulos i en general bona roca. La darrera tirada té molt ambient, està ben protegida i té una roca espectacular, ideal per a que algun lolo (o lola, que aquí no hi ha discriminacions) li endolli en lliure, a veure quin grau surt. Ens ha semblat una via recomanable.
Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola i de seguida prenem un trencall a la dreta cap a la Castellassa de Can Torras. En pocs minuts veiem al davant la paret dels Plecs del Llibre. L'inici de la via és molt evident, només hem de cercar els 2 còdols enormes per on passa la primera tirada.
Material:  15 cintes i uns estreps
Descens:  Caminant amb tendència a l'esquerra, acabem enllaçant amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Un bon parell de còdols !!!
Ressenya original
Primera tirada (Foto: Jaume)
Segona tirada
Darrera tirada (Foto: Jaume)
Preciosa posta de sol
Via dedicada a Xavi Teixidó (conegut com a "Teixi"), un bon escalador que va perdre la vida l'any 2005 quan en companyia de Pau Barrios intentaven la Integral de Peuterey, i van ser arrossegats pel despreniment d'un serac. La via es troba en un lloc molt perdut i salvatge, on tindrem tranquil·litat assegurada. La via està poc equipada, i l'aproximació i descens no són precisament un passeig, així que en conjunt viurem un bonic dia d'aventura.
La roca a la part de baix és excel·lent, però compte a les darreres tirades, que hi ha algun bloc que belluga i està poc sanejat. La primera reunió és comuna amb l'Esperó Therion, que va ser oberta un any abans pel Paca i el Pelut.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià anem per la L-913 direcció nord, i als 3 km prenem una pista a l'esquerra, que passa pel costat de l'Ermita de Meià. Seguim la pista una bona estona, i uns 100m abans d'arribar al poble abandonat de Rúbies, prenem una pista a l'esquerra i la seguim fins que poguem, amb un 4x4 podríem aparcar a la coordenada N 42º 01.715' E 0º 54.009' (enllaç a Google Maps). Des d'allà, baixem fins a la Canal de la Lloba. Remuntem la canal uns 10 min fins a un trencall a l'esquerra (fita visible). Ens situem per sobre d'una franja de roca grisa, i flanquegem un bon tros a l'esquerra. Peu de via evident en una petita cova, hi ha 3 ponts de roca seguits.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #4, algun tascó petit, 3 bagues
Descens:  Seguim la carena en direcció Est fins arribar a la Canal de la Lloba. Baixem per la banda dreta de la canal, fem un ràpel d'uns 25m a mitja canal (potser es pot evitar). Un cop haguem baixat tota la canal, caldrà remuntar fins al cotxe.
Cordada:  Josep Santasusana, Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya del Jordi Marmolejo
Recorregut aproximat
Arribant a peu de via
Quarta tirada
Estètic flanqueig al tram final
La primera via de la Paret de Diables va ser la Lluís Creus (1955) dels TIM de Sabadell, i van haver de passar 15 anys fins que al 1970 es va obrir la segona via de la paret, que va ser la CADE. Totes dues vies tenen molt bon ambient, però mentres la Lluís Creus em va semblar una via més salvatge i de batalla, la CADE en canvi és un recorregut molt elegant, una imprescindible de Montserrat Nord. La CADE es troba reequipada amb parabolts, i està alliberada amb un grau de 7c, fer les tirades de dalt en lliure ha de ser tot un espectacle!
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  L'escalada a Diables està regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l'alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d'una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Grimpem un ressalt, i poc abans d'arribar a la paret, anem a la dreta fins arribar a peu de via. En cas que haguem pujat massa i estiguem al peu de la GAM, haurem d'anar a la dreta, baixar per una corda fixa i anar encara uns metres a la dreta. La primera tirada és de segon grau per una placa tombada, i anant amb tendència a l'esquerra acabem arribant a un arbre evident on fem la R0.
Material:  Friends fins al Cam #3 (opcionalment repetir 0.5 i 0.75), tascons petits, 20 cintes, algun cordino, 2 bagues i estreps
Descens:  Un cop acabada la via pròpiament dita, encara hem de fer unes 3 tirades de grimpada fins al cim de Diables. Un cop dalt, anem a cercar un petit corriol en direcció sud, fem una desgrimpada, i de seguida estem al camí.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Boníssima segona tirada (Foto: Josep)
Ressenya del Josep Santasusana
Tirada d'aproximació per la placa tombada
Primera tirada (Foto: Josep)
Boníssima segona tirada
Quarta tirada
Cinquena tirada (Foto: Josep)
Bon ambient!
El Paller és un bon agullot que trobem a la solitària regió de les Fogueroses, un petit racó de món on val la pena perdre-s'hi de tant en tant, ja sigui per gaudir d'una excursió en total tranquilitat, per veure la curiosa Roca Encavalcada, o escalar alguna de les seves agulles.
La via CET va ser oberta l'any 1963 per Angel Casanovas i Joan Llobet, i restaurada al 2011 pels Masó. Va haver uns anys en que per error aquesta via s'anomenava Feiner. Per a més informació podem consultar la web de santllors o el llibre "Sant Llorenç Pam a Pam" de Josep Barberà.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada a les Fogueroses està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Coll d'Estenalles (enllaç a Google Maps). Anem pel camí asfaltat fins a Coll d'Eres, i un cop allà prenem el camí principal cap a la Mola. Als 500m girem a l'esquerra i després prenem el primer trencall a l'esquerra, que ens porta directes al Paller.
Material:  14 cintes, 2 bagues i estreps
Descens:  Ràpel de 25m des d'un arbre
Cordada:  Jaume Planell, Sergi Villar i Jordi Ceballos
Ressenya d'Oscar Masó
El Paller de les Fogueroses
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Jaume)
Color de Rosa va ser oberta amb burins l'any 1983 per Antonio Belmonte i Jesús Garcia, i posteriorment reequipada amb parabolts al 1998. La roca no és bona, per pujar amb grau 6a/6b tal com està ressenyada, realment cal ser una persona amb moltíssima fe. Per a persones no tant creients, més val aplicar aquella frase que diu "Más vale A0 en mano, que en libre volando"... jejeje
Tot i així, a la tercera tirada hi ha un parell de trams obligats de V+ on les assegurances estan a una distància raonable de potser 4 metres, però que resulten força vibrants per l'estat de la roca. La via finalitza al cim de la Gepa, i encara hem fet una tirada addicional per pujar a la Torre i rapelar des d'allà.
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta que va força directe fins a la Castellassa de Can Torras. Voltem la Castellassa per la dreta, passem de llarg la via Matalonga, i uns 10 metres més enllà ja veiem els primers parabolts de la via.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #0.4, una baga i estreps. El dia que es trenqui la savina seca que hi ha arribant a la R2, anirà bé un Cam #1 o #2
Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:
  • Un únic ràpel d'uns 50 metres cap a l'est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d'uns 25 metres cap a l'est, i després un altre d'uns 30 metres fins al terra.
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d'uns 15 metres fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 metres i un darrer ràpel de 10 metres. Potser és una mica més entretingut, però és la opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.
Cordada:  Ferran Hernandez i Jordi Ceballos
Ressenya extreta de santllors.com
Primera tirada
Segona tirada
Tercera tirada
El Ferran a dalt de la Gepa
Delfos va ser un dels llocs de peregrinatge més importants de l'antiga Grècia, on hi havia l'Oracle de Delfos, un santuari religiós on acudia gent de tot arreu per fer consultes als déus, especialment a Apol·lo déu del Sol. Les consultes es feien a la sacerdotessa Pitia, que contactava amb els déus i transmetia les seves respostes, que un Profeta ajudava a interpretar.
Doncs bé, tocant més de peus a terra, la Delfos és una de les grans clàssiques de la Paret de Catalunya, m'ha semblat molt recomanable. La via va ser oberta l'any 1982 per Jesús Gálvez i Santi Llop, i no té cap expansió en els seus 400 metres. La via segueix un traçat molt lògic per evitar les principals dificultats d'aquest pany de paret, i ho aconsegueix amb unes dificultats força homogènies que no superen el 6a. La via es troba molt poc equipada, però es deixa protegir bé i el recorregut és força clar. Una via en un entorn magnífic, llàstima de la pila de kayakeros i visitants del Parc Temàtic, que amb els seus crits treuen bona part de l'encant d'aquest meravellós paratge.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps).
Prenem el corriol que inicialment planeja paral·lel a les parets, i més endavant el seguim una estona en clara baixada. Passem de llarg un evident arc de roca i, poc després, quan el contrafort comença a ser menys dret, el pugem per una canal on hi ha una corda fixa. Anem resseguint la feixa cap a la dreta, superem un pas una mica exposat, i fem una grimpada (pintada Delfos a la roca) fins arribar a un arbre ben ferm on ens hem encordat. Després d'una tirada facileta, arribem al diedre on comença realment la via i veiem el característic Sol gravat a la roca. Podem consultar el recorregut al següent enllaç de wikiloc
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #4 (repetits del 0.4 al 1), algun tascó petit i 4 bagues
Descens:  Resseguim una bona estona el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Manel Ramon, Xavier de Miguel i Jordi Ceballos
Bon ambient a les tirades de dalt
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Pujant per la corda fixa
Primera tirada (a la paret dreta està gravat el Sol)
Bonic flanqueig
A la zona de Les Fogueroses hi ha diverses agulles notables:
  • Agulla Petita de les Fogueroses: Una agulla petitona, però recomanable per la seva bona roca.
  • Agulla Mitjana de les Fogueroses: Una agulla amb poques vies degut a la pobre qualitat de la seva roca.
  • Paller de les Fogueroses: Un bon agullot, amb diverses vies interessants.
  • Gegant de les Fogueroses: L'agulla més imponent de totes, sense cap via fàcil, i que als anys 40-50 va atreure a la flor i nata de la època, hi ha vies obertes pel J. Panyella, J. Casasayes (Haus), J. Vendrell, J. Camp, V. Barbé i E. Mallafré, entre d'altres.
L'Agulla Petita és recomanable per a una primera visita de reconeixement a les Fogueroses, té una històrica via Normal de l'any 1928, amb una bavaresa molt maca, bona roca i es protegeix sense problema (la via no té cap equipament i que així segueixi per molts anys). Un cop superada la bavaresa, la via Normal se'n va cap a l'esquerra i acaba pujant pel darrera amb una grimpada. Hi ha una recomanable Sortida Directa oberta l'any 1999 pel Fredi Parera i Joan Armengol, que redreça els darrers metres de la Normal sortint per la evident fissura.
Al cim de l'Agulla Petita hi ha una creu en record de l'escalador Miquel Grané de Terrassa, que va patir un accident mentre l'escalava l'any 1952. La creu va ser forjada pel seu pare, en Rossend Grané, que havia estat president del Centre Excursionista de Terrassa.
Per a més informació podem consultar la web de santllors o el llibre "Sant Llorenç Pam a Pam" de Josep Barberà.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  L'escalada a les Fogueroses està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Coll d'Estenalles (enllaç a Google Maps). Anem pel camí asfaltat fins a Coll d'Eres, i un cop allà prenem el camí principal cap a la Mola. Als 500m girem a l'esquerra fins a la Roca Encavalcada i anem a l'esquerra. De seguida baixem per una corda fixa, anem canal avall i l'Agulla Petita ens queda a la dreta. Si baixéssim una mica més per aquesta canal, arribaríem a l'Agulla Mitjana.
Material:  7 cintes, friends del Cam #0.4 al 2 (amb el 0.75 repetit), algun tascó i una baga. Per la sortida directa reservar un Cam #0.5, o opcionalment també es podria posar un Cam #4
Descens:  Un ràpel de 15m des de dues expansions al cim
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya del Joan Armengol
Via normal o bavaresa
Creu del cim 
Detall de la creu (Foto: Jaume)
Bonica panoràmica de Montserrat (Foto: Jaume)