Delfos a Montrebei

Delfos va ser un dels llocs de peregrinatge més importants de l'antiga Grècia, on hi havia l'Oracle de Delfos, un santuari religiós on acudia gent de tot arreu per fer consultes als déus, especialment a Apol·lo déu del Sol. Les consultes es feien a la sacerdotessa Pitia, que contactava amb els déus i transmetia les seves respostes, que un Profeta ajudava a interpretar.
Doncs bé, tocant més de peus a terra, la Delfos és una de les grans clàssiques de la Paret de Catalunya, m'ha semblat molt recomanable. La via va ser oberta l'any 1982 per Jesús Gálvez i Santi Llop, i no té cap expansió en els seus 400 metres. La via segueix un traçat molt lògic per evitar les principals dificultats d'aquest pany de paret, i ho aconsegueix amb unes dificultats força homogènies que no superen el 6a. La via es troba molt poc equipada, però es deixa protegir bé i el recorregut és força clar. Una via en un entorn magnífic, llàstima de la pila de kayakeros i visitants del Parc Temàtic, que amb els seus crits treuen bona part de l'encant d'aquest meravellós paratge.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps).
Prenem el corriol que inicialment planeja paral·lel a les parets, i més endavant el seguim una estona en clara baixada. Passem de llarg un evident arc de roca i, poc després, quan el contrafort comença a ser menys dret, el pugem per una canal on hi ha una corda fixa. Anem resseguint la feixa cap a la dreta, superem un pas una mica exposat, i fem una grimpada (pintada Delfos a la roca) fins arribar a un arbre ben ferm on ens hem encordat. Després d'una tirada facileta, arribem al diedre on comença realment la via i veiem el característic Sol gravat a la roca. Podem consultar el recorregut al següent enllaç de wikiloc
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #4 (repetits del 0.4 al 1), algun tascó petit i 4 bagues
Descens:  Resseguim una bona estona el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Manel Ramon, Xavier de Miguel i Jordi Ceballos
Bon ambient a les tirades de dalt
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Pujant per la corda fixa
Primera tirada (a la paret dreta està gravat el Sol)
Bonic flanqueig
Imprimir