La Paret Bucòlica té una alçada modesta en comparació amb els gegants del seu entorn (Torre de Lleida, Tossal de Coscollet, etc.), però gaudeix d'un bon grapat d'itineraris, principalment gràcies a la seva excel·lent roca i la còmoda aproximació. La Terra de Dinousaures és una via de caire esportiu, oberta al 2007, i on només ens caldrà dur un grapat de cintes.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l'alçada de l'antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem 2 túnels, i just abans d'entrar al tercer, sortim a la dreta per la carretera de servei i aparquem a una esplanada evident que hi ha just davant la paret, a la coordenada N 42º 08.230' E 1º 18.712' (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i pugem per una canal evident que ens permet arribar fàcilment a peu de via. Una altra opció és caminar uns minuts per la carretera fins que arribem al final de la part dreta de la Paret Bucòlica, on comença un camí que va recorrent tota la base de la paret de dreta a esquerra.
Material:  10 cintes i una baga
Descens:  Baixem caminant. Sempre en direcció a l'esquerra (oest), prenem un corriol (fites), després seguim una bonica feixa penjada que va perdent alçada fins arribar a una canal/tartera que baixa força directa fins enllaçar amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Segona tirada
Ressenya original
Ressenya de http://antxpavil.blogspot.com/
Primera tirada (Foto: Josep)
El conglomerat del Roc del Rumbau per general és força dolent, però a la Sioux Connection el Joan Vidal ha fet moltíssima feina de neteja i ha quedat un itinerari francament agradable amb unes preses boníssimes. A més, l'equipament és molt generós, amb el que resulta una via ràpida, ideal per combinar amb alguna altra per la zona.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana anem direcció a l'Hostal del Boix, i just a la seva entrada prenem la pista a la dreta, que va avançant paral·lela al Roc del Rumbau i ens porta a l'Ermita de Castell-llebre on aparquem (enllaç a Google Maps). Reculem per la pista i trobem un primer trencall a la dreta marcat amb fites que no hem d'agafar (s'acaba poc més amunt). Seguim una mica més per la pista i prenem un corriol marcat amb una fita, que va directe fins al peu de via.
Material:  18 cintes i un estrep.
Descens:  Carenegem amunt fins al cim del Rumbau, després anem per un corriol fins un collet, on prenem una pista que ens torna a l'Ermita de Castell-llebre
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya del Joan Vidal
Ressenya del Silencio Mineral
Primera tirada (Foto: Josep)
Quarta tirada
La Hot Dog és una vieta de només 50 metres (una única tirada), que va ser oberta per l'Armand Ballart i el Ricard Darder. La roca és excel·lent i hi ha alguns trams de 6a obligat prou macos. A tenir en compte que hi ha trams amb força aire entre assegurances, no és pas una via de caire esportiu. Es una bona opció per acabar de completar una jornada d'escalada per la zona.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de la Salut, o si la barrera està oberta (10 del matí) ens podem apropar fins al pàrquing de les Coves del Salnitre (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing prenem les escales, i poc abans d'arribar a les coves prenem un camí a la dreta. Resseguim la paret uns minuts, i de seguida arribem al peu de via (indicat amb una fletxa blanca).
Material:  7 cintes i friends fins al Cam #0.5
Descens:  Un únic ràpel de 50m des de la mateixa reunió, que ens deixa de nou al peu de via.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Hot Dog
Ressenya de l'Armand Ballart
Al desembre de 1991, el Koki i l'Armand van obrir la Picnic, que va ser la primera via al Serrat dels Monjos. I només 3 setmanes més tard, el Koki hi va tornar en companyia del Sergi Parcerisas i van obrir la Privilegi, el segon itinerari d'aquest Serrat. La Privilegi és una bona via d'auto-protecció, que segueix una línia del tot lògica per anar a cercar un espectacular sostre, que van aconseguir travessar sense cap expansió.
Els primers metres de la via van ser afectats per l'incendi de 1994, i és una mica delicat. També hi ha l'opció d'entrar uns metres més a la dreta, on hi ha una entrada directa més moderna, equipada amb algunes expansions. A la darrera tirada, la ressenya original marca un petit ràpel/pèndol, però és millor flanquejar a la mateixa alçada de la reunió, i actualment hi ha un pitó salvador que protegeix el tram més compromès abans d'arribar a la canal.
Més informació al blog del Koki Gassiot (obrir enllaç)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de la Salut, o si la barrera està oberta (10 del matí) ens podem apropar fins al pàrquing de les Coves del Salnitre (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing prenem les escales, i poc abans d'arribar a les coves prenem un camí a la dreta i l'anem resseguint. Travessem tot el Serrat de les Garrigoses, i després del torrent comença el Serrat dels Monjos. Anem avançant i a la poca estona veiem els característics diedres i el sostre de la Privilegi. Nosaltres hem fet l'entrada original, que entra per l'esquerra, i uns metres a la dreta hi ha una entrada directa més moderna (expansions visibles).
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3 (repetint del 0.5 al 2), tascons/tricams, 2 bagues, 2 estreps
Descens:  Anem a la dreta (est) i trobem un corriol poc definit que ens acaba portant a una instal·lació de parabolts des d'on fem un únic ràpel de 45m fins al camí. El ràpel es troba a la coordenada N 41º 34.490' E 1º 50.815' (enllaç a Google Maps)
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Tercera tirada
Recorregut de la via
Ressenya original
Primera tirada per la entrada original
Segona tirada (Foto: Carles)
Espectacular travessa del sostre
Quarta tirada (Foto: Carles)
Darrera tirada
La Serra de Busa és un bonic racó del Solsonès, on podrem gaudir d'un entorn especialment tranquil, lluny de les aglomeracions. La Maneras de Vivir és una de les grans clàssiques de Busa Sud, una via variada, assequible i amb un equipament molt correcte. En general Busa té fama de tenir un conglomerat poc fiable, però en aquesta via la roca és bona. A destacar la xemeneia inicial de gairebé 50 metres, una guapada! En acabar arribem al preciós Pla de Busa, una manera ideal d'acabar la jornada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  Hi ha un acord amb el propietari del terreny per prohibir l'escalada durant els mesos de desembre, gener i febrer.
Aproximació:  Sortim de Solsona en direcció Berga, prenem un trencall asfaltat cap a Besora i les indicacions cap al pla de Busa. Quan ja estem molt a prop de les parets prenem una pista asfaltada cap a la dreta, i la anem seguint fins que estem a l'alçada de la inconfusible muralla de Busa Sud. Aparquem a N 42º 05.525' E 1º 38.675' (enllaç a Google Maps), al costat d'una bassa amagada. Allà mateix prenem un camí que sense pèrdua ens porta arran de paret. Anem uns minuts resseguint les parets cap a la dreta, i l'inici de la via és evident, ja que s'enfila per una gran xemeneia.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #1, algun tascó petit i 2 bagues
Descens:  Podem tornar caminant en direcció oest fins enllaçar amb la pista on tenim el cotxe, o baixar en 3 ràpels per la pròpia via (35, 40, 50)
Cordada:  Ricard Rofes, Xavier de Miguel i Jordi Ceballos
Ressenya de Joan Asín
Ressenya original
Primera tirada (Foto: Ricard)
Segona tirada
Entorn preciós
Tercera tirada