El Compàs va ser oberta al setembre de 1992 per Enric Poblet ("rodillitas"), Cesc Segarra i Enric Solé ("Xacó"), i va ser la primera via del sector esquerre del Tossal de Mullapans. Es tracta d'un recorregut completament equipat, sobre bona roca, que es pot fer en estil clàssic (V+/Ae) o en lliure (7a+). L'equipament són principalment espits i algun parabolt a les reunions.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  L'escalada està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.
Aproximació:  Des del Monestir anem en direcció a la Santa Cova i seguim el camí fins arribar a una corba tancada, on prenem el Camí de les Aigües. Anem baixant fins arribar a una petita edificació (estació elevadora d'aigües), on prenem la pista cap a la dreta. Quan la pista gira 90º a l'esquerra, hem de seguir recte per un corriol poc visible. Anem resseguint el Tossal de Mullapans fins arribar a l'alçada de la paret. Els metres finals són una mica selvàtics.
Material:  22 cintes, friend Cam #0.5, estreps
Descens:  Anem a la dreta fins arribar al Camí de les Aigües
Cordada:  Josep Santasusana, Jordi Ceballos
Ressenya de Xacó
Primera tirada
Tercera tirada
Darrera tirada

La Rosa d'Abril va ser oberta per Armand Ballart i Ricard Darder al 1999. Es tracta sens dubte d'una de les millors vies del Serrat de les Garrigoses, un recorregut exigent on destaquen especialment la segona, tercera i darrera tirades, que són brutals!
La segona tirada va per un pany de roca vermellós amb forats que resulta molt curiós i poc Montserratí, quan van obrir aquesta tirada la roca era molt dolenta i les cordades hi passaven principalment en artificial, però actualment es troba sanejat i les cordades fortes poden passar completament en lliure (6c).
Excepte algun tram puntual, la roca en general és molt bona i l'escalada obligada (6a). Al sortir de les reunions segona i quarta, hem d'anar a l'esquerra, compte perquè si anem a la dreta ens fiquem a l'Ou com balla.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de l'Ermita de la Salut (enllaç a Google Maps). Pugem fins a les Coves del Salnitre i resseguim el camí en direcció est fins arribar a l'alçada de la via, que és de les primeres del Serrat de les Garrigoses.
Material:  16 cintes, tricams, cordinos per ponts de roca, friends fins al Cam #4 (repetint del 0.75 al 3)
Descens:  Caminem uns 10 metres a la dreta i arribem a la darrera reunió de la via del Xavi, que queda força penjada. Baixem en 3 ràpels (35 + 45 + 30)
Cordada:  Edgar Tous, Jordi Ceballos
Primera tirada (Foto: Edgar)
Segona tirada (Foto: Juanjo Medina des de l'Aranya)
Cinquena tirada (Foto: Edgar)
Cinquena tirada
Darrera tirada
Ressenya de romanticguerrer
Ressenya de Josep Santasusana

La Graffiti va ser oberta el 12/04/2004 per Armand Ballart, Josep Enric Castellnou i Xavier Riera. Es un recorregut exigent, on no regalen cap tirada. Els trams més característics són el fotogènic flanqueig de la tercera tirada (obligat tant pel primer com pel segon) així com el mur final que es troba equipat en plan esportiu.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de l'Ermita de la Salut (enllaç a Google Maps). Pugem fins a les Coves del Salnitre i resseguim el camí en direcció est. Després de travessar tot el Serrat de les Garrigoses, passem el Torrent Fondo i allà comença el Serrat dels Monjos. Anem avançant i quan estem al sector central ja podem ubicar la via des del camí, que comença uns metres a la dreta de la Guateque.
Material:  10 cintes, friends fins al Cam #2, una baga
Descens:  Anem a la dreta i trobem una instal·lació des d'on fem un primer ràpel (40 metres). Després baixem per un corriol poc definit fins a una instal·lació des d'on fem un segon ràpel (45 metres) fins al camí. Aquest segon ràpel es troba a la coordenada N 41º 34.490' E 1º 50.815' (enllaç a Google Maps)
Cordada:  Edgar Tous i Jordi Ceballos
Primera tirada
Flanqueig de la tercera tirada
Cinquena tirada
Ressenya de l'Armand Ballart
Zapadores a la Roca Alta és una via oberta al 1995 per Armand Ballart i Ricard Darder. Els "zapadores" són els militars que s'encarreguen de la construcció de ponts i altres estructures per a facilitar el moviment dels soldats. El nom de la via el van posar perquè tot baixant pel camí, es passa a tocar de les runes d'una construcció que té un gravat en un tros de ciment on apareix el número de la companyia de sapadors que devien fer aquella barraca. Arran d'aquesta ensopegada, van posar el nom de la via com a petit homenatge als soldats de la guerra civil que havien voltat per aquells indrets, i també perquè els oberturistes en cert sentit fan de 'zapadores', creant petites infraestructures, com les vies i a vegades els camins d'accés.
Doncs bé, si el nom de la via ja és curiós, encara ho és més la singular xemeneia-encastament per on transcorre la darrera tirada, un tram del tot inusual a Vilanova. Es tracta d'una via d'aventura pràcticament desequipada, l'únic material que hi ha és un burí (a la tercera reunió) i un pont de roca. La primera reunió la podem fer en una sabina, o també hi ha l'opció d'aprofitar una reunió de parabolts d'una via moderna. La segona reunió es pot muntar sense pitonar, però m'he passat de llarg el lloc ideal (abans de pujar a una plataforma), i llavors he hagut de pitonar per montar-la. A la tercera reunió hi ha un burí i es pot reforçar. La darrera reunió es fa en un arbre del cim. Per cert, el tram d'encastament és ben guapo i molt més assequible del que aparenta. Recomanable anar sense motxilla.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià seguim la carretera amunt uns 3 km i prenem una pista a l'esquerra (senyal que indica Ermita de Meià). Anem tirant una estona, deixant enrere alguns trencalls i quan comencem a estar a prop de la Roca Alta, prenem una pista a la dreta i aparquem a l'esplanada que hi ha a N 42º 00.999' E 1º 00.541' (enllaç a Google Maps). Seguim a peu per la pista, i de seguida un corriol evident s'enfila fins al Diedre Farreny. Resseguim la paret cap a l'est fins arribar a l'alçada de la via, que es reconeix per la xemeneia de dalt. Fletxa gravada al peu de via.
Material:  10 cintes, 4 pitons (3 plans curts i 1 V petita), 3 bagues, friends fins al Cam #4
Descens:  Seguim amunt fins al cim de la Roca Alta, i a la nostra esquerra tenim un collet per on baixa un camí empedrat que ens porta de nou al cotxe.
Cordada:  David Hita i Jordi Ceballos
Primera tirada
Segona reunió 
Tercera tirada
Darrera tirada (Foto: David)
Ressenya original

La SAME a l'Agulla del Senglar va ser oberta l'any 1982 per Anna Masip i Santi Llop. La via és una petita joia, amb un recorregut del tot intel·ligent i diversos flanquejos espectaculars. L'equipament és escàs, es tracta d'una via exigent. La roca en general és excel·lent, excepte a la darrera tirada on cal vigilar.
La primera tirada es pot fer en plan clàssic (V+/A2) o en lliure (7b). De fet, ha estat graciós perquè la via es troba en un sector friki de vies molt potents i, mentre nosaltres anàvem al nostre rotllo clàssic, hem pogut gaudir d'un màquina que s'ha tret una via de 8a+, tot un espectacle veure com pugen amb passos de monodits i bidits!
A la tercera tirada val la pena fer un canvi de reunió més a l'esquerra, i també fer una bona gestió de les cordes per no patir problemes de fregament, ja que la tirada fa una ziga-zaga important. La darrera tirada no té cap equipament i admet diverses variants, nosaltres hem sortit per la dreta, no és difícil però resulta exposat.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa. Anem uns minuts a la dreta i de seguida arribem a peu de via, que es troba a l'extrem dret d'un sector d'esportiva.
Material:  25 cintes, joc complet de tascons, tricams, joc doblat de friends fins al Cam #2, estreps.
Descens:  Al cim trobem 2 sabines empalmades amb una corda, rapelem de la sabina de la dreta que està més ferma. Fem un primer ràpel de 40 metres que ens deixa a l'alçada de la segona reunió. Un cop allà, podem fer un altre ràpel fins al terra, o tenim l'opció de seguir les cordes fixes cap a la Proa i baixar per la canal Nubiola, que està equipada amb graons i cordes fixes.
Cordada:  Edgar Tous i Jordi Ceballos
Ressenya (foto cortesia de totmontserrat.cat)
Agulla del Senglar
Primera tirada
Segona tirada
Darrera tirada (Foto: Edgar)
Bona ressenya de blocempotrat
Ressenya original
Per cortesia de la família de Josep Barberà i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pengem en format PDF el llibre "Sant Llorenç Pam a Pam", que va ser publicat al 1979.
Descarregar PDF

Després de la feinada de publicar el "Montserrat Pam a Pam" al 1977, en Josep Barberà aviat va agafar una altra vegada empenta i aquest cop es va centrar en el Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i en la zona del Cairat, recopilant tota la informació que va trobar de les seves agulles i vies d'escalada. En companyia de Vicenç Soto i altres companys de cordada, van anar escalant les diferents agulles, normalment per la via normal. El "Sant Llorenç Pam a Pam" va veure la llum al 1979, només 2 anys després del llibre de Montserrat.

Josep Barberà (any 1988)

El llibre està estructurat en les següents seccions:

# Secció

Per a més informació de les agulles i indrets del Parc hi ha diversos recursos molt interessants:
  • santllors.com (obrir enllaç). Pàgina web de Marcel Millanes centrada en l'escalada al Parc de Sant Llorenç, on es recopila un munt d'informació d'escalada a les principals agulles i parets del Parc.
  • santllorencdelmunt.com (obrir enllaç). Pàgina web de Quicu Tàpies, on recopila informació i fotografies de moltíssims indrets (agulles, arbres singulars, cases, coves, etc), així com un apartat sobre la flora que podem trobar al Parc. Hi ha un apartat específic del Pam a Pam, amb les agulles identificades per seccions, així com un mapa amb les agulles geoposicionades.
  • trailsantllorenc.com (obrir enllaç). Pàgina web de Lluís Hernández, amb continguts de qualitat, així com els interessants programes de Matadepera ràdio "Això és la Mola", disponibles en aquesta web.
  • Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Una guia molt exhaustiva de Ramon Suades, amb un munt d'informació dels indrets del Parc, itineraris, històries i llegendes, etc. En aquest cas, no és una pàgina web sinó un programa per a Windows (que no requereix d'instal·lació). Disponible en DVD al Centre Excursionista de Terrassa.
Aprofito per agraïr la col·laboració de Montserrat Barberà, Núria Mañé, Francesc Sanahuja, Josep Massana, i especialment a Martí Puig (Centre Excursionista de Terrassa) qui s'ha encarregat de la digitalització del llibre.

Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Enllaç al llistat complet de llibres

Per cortesia de la família de Josep Barberà i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pengem en format PDF el llibre "Montserrat Pam a Pam", que va ser publicat al 1977.
Descarregar PDF

En Josep Barberà va publicar un magnífic llibre sobre l'escalada a Montserrat, que tenia per objectiu fer un recorregut exhaustiu per les principals agulles i vies d'escalada del massís. En Josep de jove ja havia escalat un bon grapat d'agulles, però per a dur a terme aquest mastodòntic projecte i escalar el munt d'agulles que li faltaven, va crear l'anomenada "Operació Montserrat". Des del 1968 al 1972 amb Vicenç Soto i altres companys de cordada van anar recorrent tot Montserrat i escalant les diferents agulles que anaven trobant, normalment per la seva via normal. De fet, fins al 1977 encara va seguir pujant algunes agulles que s'havien descuidat, com per exemple la Badada, que van escalar al desembre de 1977 i no van estar a temps d'incloure-la al llibre.

Josep Barberà (any 1988)
Al plànol que Ramon de Semir va publicar al 1949, va dividir Montserrat en 6 grans regions, on va ubicar un total de 600 agulles. En Josep Barberà va partir d'aquesta informació, i al llarg de l'Operació Montserrat van trobar un total de 173 agulles no incloses al llistat de Ramon de Semir. Aquestes agulles addicionals les podem identificar al Pam a Pam perquè apareixen sense cap número, mentres que la resta sempre porten afegit el número amb que Ramon de Semir les va identificar.

A la següent taula podem veure per cada regió, el nombre d'agulles catalogades per Ramon de Semir i les que apareixen al Pam a Pam:

Regió #Agulles Semir #Agulles Barberà

Josep Barberà va dividir les 6 regions de Ramon de Semir en 35 seccions, i al llibre hi ha un apartat per cadascuna d'aquestes seccions:

Secció Regió

Per a més informació de les regions, agulles, cartografia i moltes altres coses relatives a Montserrat, es pot consultar la web de Tot Montserrat, on Jordi López ha fet un gran treball de recerca i recopilació de material.

Aprofito per agraïr la col·laboració de Montserrat Barberà, Núria Mañé, Francesc Sanahuja, Josep Massana i Carles Llovet

Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Enllaç al llistat complet de llibres


La Torras-Nubiola és la via pionera del Vermell del Xincarró, oberta l'any 1980 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola. Es tracta d'una xemeneia d'uns 40 metres, completament desequipada i amb roca a controlar. Una via força salvatge, per a col·leccionistes. El tram més difícil és al començament, ja que l'entrada a la xemeneia està força atapeïda de vegetació. Més amunt hi ha un tram en que hem xapat 3 assegurances d'una via d'esportiva que hi ha a la dreta, en cas de no xapar-les preveure algun pitó llarg addicional.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista en direcció nord, i més endavant seguim el corriol cap al Vermell del Xincarró. La via es troba al final del sector d'esportiva del Xincarró, a la dreta de l'Ecològica.
Material:  15 cintes, 4 bagues, 1 uve mitjana i friends fins al Cam #5. Preveure un parell de metres de cordino per si es vol reforçar el ràpel.
Descens:  Un ràpel de 40 metres des de la reunió final. Una altra opció és anar a l'esquerra a cercar el ràpel de l'Ecològica.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Als primers metres
Visió avall
Al tram final
Al tram final
Material utilitzat

La Travesía de los Dioses es troba al sector esquerre de la Roca dels Corbs, i va ser oberta al 1988 per Enric Poblet, Xavi Coma i amb la col·laboració de Jose Coronado. Es tracta d'una via generosament equipada i ben recomanable, ja que transcorre per uns panys de roca excel·lent. La via es pot fer en estil clàssic (V/A1) o tota en lliure (6b). La via no ha estat restaurada amb parabolts, però les assegurances en general ens han semblat molt correctes.
Amb cordes de 60 hem pogut empalmar tant les 2 primeres com les 2 darreres tirades. Es una via ràpida, ideal per combinar amb alguna del Tossal de Mullapans que queda just a sota.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir anem en direcció a la Santa Cova i seguim el camí fins arribar a una corba tancada, on prenem el Camí de les Aigües. Anem baixant fins arribar a l'alçada de la Roca dels Corbs i prenem un corriol a la dreta. Anem avançant fins arribar a l'alçada de la via, i als metres finals haurem de fer una mica el senglar.
Material:  20 cintes. Opcionalment 2 xapes recuperables, friends fins al Cam #2 i estreps.
Descens:  Anem a cercar el Camí de les Aigües i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Edgar Tous i Jordi Ceballos
Ressenya original
Primera tirada
Pitó a la primera tirada
Vistes des de la segona reunió (Foto: Edgar)
Plaques de roca excel·lent

El Primer Diedre d'Any va ser obert per Ramon Reina, Silvia Martínez i Enric Poblet (conegut com a "Rodillitas"). El nom de la via és perquè la van obrir el 1 de gener de 1993, una bona manera de celebrar l'any nou! Es tracta d'una via generosament equipada amb espits, molt recomanable, i on podrem gaudir de diversos trams ben guapos.
Tal com comenta l'Antonio G. Picazo, aquesta via té una de les reunions més maques de tot Montserrat, i és que la bauma de la tercera reunió és una preciositat, ideal per un bivac. La via s'ha fet tota en lliure, amb un grau de 6c+. Els darrers metres són selvàtics, però en tot cas no desmereix la via, simplement és que als darrers anys no sembla que hagin passat gaires cordades i la vegetació ha guanyat terreny.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Des del Monestir anem en direcció a la Santa Cova, i seguim el camí fins arribar a una corba tancada, on prenem el Camí de les Aigües. Anem baixant fins arribar a una petita edificació (estació elevadora d'aigües), on prenem la pista cap a la dreta. Quan la pista gira 90º a l'esquerra, hem de seguir recte per un corriol poc visible. La via es troba uns metres a l'esquerra de la Iglesias-Torres al Cap del Gat.
Material:  18 cintes, friends fins al Cam #2
Descens:  Caminant per la canal de baixada del Cap del Gat
Cordada:  Edgar Tous i Jordi Ceballos
Ressenya original
Primera tirada (Foto: Edgar)
Segona tirada
Tercera tirada
Formacions a la tercera reunió