La George Harrison a l'Agulla del Romaní és una via recomanable, amb roca excel·lent i ben equipada, la única pega és que es fa curta. La primera tirada és força fina (no obligada), i la segona té un tram guapíssim, vertical i amb unes patates increïbles. La via es troba tota equipada amb espits en perfecte estat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Poc abans d'arribar al Pas del Príncep, prenem un corriol en direcció nord cap al Lloro (marques blaves). Just abans que el camí s'enfili cap al Dit, en un moment en que el camí planeja, sortim a la dreta i pugem per un torrent fins al peu de via.
Material:  14 cintes, 2 bagues
Descens:  Curta desgrimpada per la via normal (vessant nord-est), i resseguint l'agulla cap a l'esquerra tornem de nou a peu de via.
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Ressenya original
Ressenya del Jose Walero
Primera tirada
Jardinet penjat
Segona tirada (Foto: Jaume)
En Francesc Salvadó va ser el creador de www.kpujo.com, una veritable bíblia de l'escalada a Montserrat, que malhauradament va quedar orfe quan en Francesc va morir al 2012. La via Salvadó-Alava la van obrir en Francesc Salvadó i Manel Álava el 1 d'agost de 1971, i va ser restaurada amb parabolts al 2009. Es tracta d'una magnífica Aresta Brucs, amb roca excel·lent en tot el seu recorregut. La primera tirada és el filtre de la via, ja que és vertical i amb força aire entre assegurances. Una via molt recomanable, on cal anar amb el V+/6a ben après.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé. Seguim direcció a la Canal Ampla, però abans d'arribar-hi pugem pel torrent que hi ha entre el Cap de Guerrer i la Màquina de Tren. Pugem uns minuts i aviat arribem al Setrill i Broc del Setrill, que queden a la dreta del torrent. La via comença una mica a la dreta respecte al centre de l'Aresta Brucs.
Material:  6 cintes, friends fins al Cam #1
Descens:  Desgrimpem pel vessant nord fins arribar a un arbre amb bagues des d'on fem un únic ràpel d'uns 35 metres
Cordada:  Armand Ballart i Jordi Ceballos
Setrill i Broc del Setrill
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada
Tercera tirada
L'any 1931 es va crear la Unió Excursionista de Barcelona que aglutinava diferents centres excursionistes de Barcelona. Més endavant li van canviar el nom a Unió Excursionista de Catalunya (UEC), i es va anar estenent al llarg del país amb diferents delegacions com per exemple la UEC de Sants, la UEC de Gràcia i la UEC de Sant Boi. La UEC publica la revista 'Excursionisme' (abans 'Senderos'), i té una activa secció d'escalada anomenada SAME (Secció d'Alta Muntanya i Escalada).
La via Santboiana va ser oberta l'any 1970 per Pere Coll, Baldiri Capdevila i Jordi Navarro, membres de la SAME de la UEC Sant Boi. La via es troba ben equipada (va ser restaurada fa uns anys) i resulta una opció assequible i prou maca per pujar a aquesta magnífica talaia de la Regió d'Agulles.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé i pugem per la Canal de les Bessones. La seguim fins arribar a l'alçada de la Bola de la Partió, i llavors girem a la dreta fins al collet entre la Bola i la Bitlla. Baixem per l'altra banda, resseguim la paret cap a la dreta i de seguida arribem a peu de via, on hi ha una fissura d'on sobresurt un arbre.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #2, tascons petits, 2 bagues i estreps
Descens:  Des del cim de la Bola, fem un primer ràpel de 15 metres fins la darrera reunió de l'Aresta Brucs, i després un altre de 40 metres fins al collet amb la Bitlla. També es pot baixar en un únic ràpel de 55 metres des del cim.
Cordada:  Armand Ballart i Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada
Segona tirada
Quarta tirada
Arribant al cim (Foto: Eduard Giménez)
L'Aresta Brucs a l'Agulla dels Ossos va ser oberta per Jaume Cerdà i Jordi Franquesa al 1960, i és una guapada de via que ressegueix una evident fissura a les dues primeres tirades. Es pot fer en versió clàssica (V/A1) o tot en lliure (6b), i és una via ben recomanable en els dos estils. La via es troba semi-restaurada, les reunions estan bé i sobretot el ràpel també està restaurat, perquè rapelar de la savina seca no havia de fer cap gràcia.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció nord. Quan estem al vessant nord de la Bessona Inferior, hem de pujar per la canal que hi ha entre l'agulla de l'Arbret i l'Agulla dels Ossos. A mitja canal hem de fer una petita grimpada per un muret a mà dreta i arribem a peu de via.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #2, tascons, tricams i 2 baguetes per pitons
Descens:  Un rapel de 20 m cap al nord, i desgrimpar amb compte (o ràpel curt) per la canal a l'oest de l'Agulla dels Ossos
Cordada:  David Cabañas i Jordi Ceballos
Burí de 1960
Ressenya del Jose Walero
Primera tirada
Segona tirada
98 octanos és una via de caire esportiu equipada per dalt a la Magdalena Superior, on podrem gaudir d'una roca excel·lent i la verticalitat de les 2 darreres tirades. Quan la van obrir l'any 1985 ja es va considerar una via ben assegurada, però fa uns anys els mateixos oberturistes la van reequipar amb parabolts i de pas van decidir afegir un bon grapat d'expansions més de les que hi havia inicialment, un criteri que s'ha repetit en altres vies de Gorros i que lògicament ha generat força polèmica.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem al Monestir. Des de l'Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni, i arribem fins la canal que separa la Magdalena Superior del Gorro Frigi. Pugem una mica per aquesta canal i de seguida arribem a peu de via.
Material:  14 cintes
Descens:  Dos ràpels curts per la via normal (cara est). Anem a cercar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.
Cordada:  David Cabañas i Jordi Ceballos
Ressenya original
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada (Foto: David)
Segona tirada
Darrera tirada (Foto: David)
La primera via del Gorro Frigi va ser oberta al 1920 per Lluís Estasen, i la segona no va arribar fins al 26/09/1945 a càrrec de la cordada del GAM formada per Jordi Casasayas ("Haus") i Eugeni Estrems. La Haus-Estrems segueix un magnífic itinerari que van graduar de sisè grau, i que a la seva època era considerada una de les millors vies en lliure de tot Montserrat. Cal tenir en compte que aquesta via va ser oberta sense expansions, i que actualment les vies del Carles i de l'Adrià li resten bona part del compromís que tenia inicialment. Actualment l'únic tram compromès és a la tercera tirada, on després de superar l'exigent diedre hem de flanquejar uns metres a la dreta i tirar amunt un cop passat el tram verdós.
El llistat de les 10 primeres repeticions és un magnífic recull de la flor-i-nata de l'època:
  • 1ª: 26/09/1945 per Jordi Casasayas i Eugeni Estrems (GAM del CMB)
  • 2ª: 19/04/1946 per Joan Caballé i Josep M. Torras (CADE del CEC)
  • 3ª: 26/05/1946 per Josep Estorach, Francesc Estorach i Emili Navarro (GEDE - GAM)
  • 4ª: Sense data per Jaume Vendrell i Joan Vila (GAM)
  • 5ª: 27/06/1948 per Josep Alaix, Lluís Corominas i Joan Camp (TIM)
  • 6ª: 11/06/1950 per Lluís Sola i Joaquim Xalmet (AM)
  • 7ª: 11/11/1950 per Joaquim Company, Ignasi Capeta i Gonzalez (GEDE)
  • 8ª: 1951 per Joan Nubiola i Josep Maria Torras (CADE)
  • 9ª: 1951 per Toni Noves i J. Castells (CADE-GEDE)
  • 10ª: 01/12/1951 per Josep Santacana, Agustí Ventura i Aldama (GEDE - GAM)
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem al Monestir. Des de l'Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni i arribem al Gorro Frigi. La via comença des del mateix camí, just per l'esquerra d'una gran llastra.
Material:  10 cintes (algunes llargues), friends fins al Cam #0.75, tascons petits i algun merlet
Descens:  Es baixa per la via normal (vessant sud), que podem desfer en 2 ràpels d'uns 20 metres. Seguim baixant entre els arbustos fins arribar a la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro. Remuntem uns metres per aquesta canal i baixem per la banda contrària (cap al nord) fins arribar de nou al camí de Sant Jeroni.
Cordada:  David Cabañas i Jordi Ceballos
Butlletí del CMB desembre 1945 (1 de 3)
Butlletí del CMB desembre 1945 (2 de 3)
Butlletí del CMB desembre 1945 (3 de 3)
Bona ressenya de Manel Fuertes i Ita Cabassa
Primera tirada
Tercera tirada
Així com la normal de la Bessona Superior (obrir enllaç) és una petita joia injustament oblidada, a la CES d'aquesta mateixa agulla li passa exactament el mateix, són d'aquelles vietes molt guapes que amb el pas dels anys han quedat en l'oblit, i pràcticament no es repeteixen avui en dia. De fet, una boníssima combinació seria fer aquestes 2 vies seguides, ja que comencen al mateix punt.
La primera via de la Bessona Superior va ser la Normal (del 1943) i la segona la CES (del 1955). La CES, també anomenada Sabadell, va ser oberta per 4 escaladors de Sabadell: Andreu Sorolla (obrir biografia), Jorge Lladó, Josep Vilana i Francesc Pérez, aprofitant l'evident fissura que ratlla horitzontalment la Bessona Superior, i que podem veure perfectament des del Refugi.
La via té un característic i espectacular flanqueig d'uns 25 metres. En aquest flanqueig hi trobem 1 pont de roca, 2 pitons i una savina, i és recomanable dur almenys un parell de pitons per protegir, ja que els friends costa que quedin bé. Originalment aquesta tirada la van marcar de A1, però surt bé en lliure (V/V+ força mantingut). Antigament feien reunió pitonant al final de la fissura, però ara és més fàcil desgrimpar uns metres i anar a cercar la reunió de l'Aresta Brucs.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció nord. Passem pel costat de la Bessona Inferior, la voregem i la via comença en una canal que hi ha al vessant nord entre la Bessona Inferior i la Superior. Un cop allà, en primer lloc cal fer una grimpada fins al coll entre les dues bessones, després una petita xemeneia en X i un canvi de paret, que ens permeten accedir al frontó del vessant est de la Bessona Superior.
Material:  10 cintes, friends fins al Cam #1, tricams, 2 bagues i 3 pitons variats
Descens:  Dos ràpels de 30 metres, el primer des d'una reunió de parabolts al cim, i el segon des d'un arbre
Cordada:  Mateu Maglia, Silvia i Jordi Ceballos
Espectacular flanqueig
Ressenya
Revista Cordada juny 1955
Bones vistes de la Bessona Inferior
La Xemeneia MTM (Masó-Torras-Masó) és una via molt especial, i és que va ser la darrera via oberta per Josep Maria Torras, a l'edat de 85 anys! Es tracta d'una petita xemeneia de 20 metres, que al començament sembla que no hagi de tenir cap gràcia, però a la que s'enfila amunt acaba sent una xemeneia interessant. La via està desequipada, a excepció d'un pitó als metres finals, que és on es troba el pot de registre. Donat que és una via molt ràpida, la podem combinar amb alguna altra per la zona.
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera prenem la Carretera direcció a Coll d'Estenalles i aparquem a l'Alzina del Salari (enllaç a Google Maps). Seguim el carrer asfaltat fins al final i arribem al Coll de Tres Creus. Un cop allà, prenem el corriol en direcció Oest (cap a la Font de la Pola), passem pel costat del Setrill, seguim fins a la característica Porquerissa (on el camí fa un gir de 90 graus), i la via es troba poc després, només caldrà cercar el lloc menys embrossat per arribar al peu de la xemeneia.
Material:  6 cintes, 3 bagues, 1 tascó gran, friends fins al Cam #0.75
Descens:  Caminant
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Ressenya dels germans Masó
Ja veiem la xemeneia
Xemeneia MTM (Foto: Miquel)
La Manel-Blanch va ser oberta al 1980 i té com a principal interès la superació d'un desplom resseguint una fissura a equipar. La via va ser reequipada al 2010 i van redreçar els primers metres, ja que originalment es pujava una mica més per la canal i es feien 3 passos de Ae cap a la dreta (els burins encara hi són) per accedir a la fissura. El desplom es deixa equipar molt bé amb friends i s'ha escalat tot en lliure (diuen entre 6b+ i 7a).
Des d'aquesta primera reunió tenim la possibilitat de sortir per l'aresta (Variant Discoteca), o fer un canvi de reunió anant uns metres a la dreta. Des d'allà podem sortir per la xemeneia de la Majó-Dalmau, o fer la petita variant Pere Dinarès (expansió visible). Com la setmana passada vam fer íntegrament la xemeneia de la Majó-Dalmau, aquest cop hem fet la Variant Pere Dinarès, on la única diferència és que fem uns metres per placa (amb roca excel·lent) abans d'entrar a la xemeneia.
Per a més informació de la zona podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Pugem fins al collet del Cavall Bernat, seguim una mica més en direcció a La Mola i de seguida arribem a peu de via.
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #3, una baga i estreps. Opcionalment 2 xapes recuperables i un ganxo
Descens:  Anem direcció est i baixem amb compte per la Canal de les Gaites.
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Ressenya
Ressenya antiga
Primera tirada (Foto: Jaume)
Primera tirada
Primera tirada (Foto: Jaume)
Variant Pere Dinarès
La Santacana a la Bola de la Partió va ser oberta per Josep Santacana l'any 1954 i és una via que acaba al pedestal. Per accedir al cim de la Bola, en aquells anys només hi havia 2 opcions: fer la darrera tirada de l'Original (del 1940) o la Bages (del 1945). En Santacana va anar a l'esquerra a cercar la darrera tirada de l'Original, però si actualment volem fer cim és més fàcil anar una mica a la dreta i fer el tram de Ae de la Siddharta, o encara més a la dreta per la Santboiana.
La Santacana és una via completament desequipada, molt salvatge, dreta i amb roca/llastres a controlar, només recomanable per a col·leccionistes amb ganes de batalla. La primera tirada és el filtre de la via, primer cal pujar en artifo pitonant per un diedre dret amb roca cutre, després hi ha un tram de selva molt vertical, i finalment escalada en placa evitant tocar alguna llastra enorme que s'aguanta per poc. En Santacana va fer reunió a una sabina i segurament es va quedar tant ample, però la carn és dèbil i hem caigut a la temptació de la reunió de parabolts de la Núria... hahaha
A la segona tirada cal tornar a la canal i hem de triar per on superar una gran llastra. El llibre de Rodés i Labraña dibuixa passar-la per l'esquerra però suposava fer una pila de metres a pèl, amb el que finalment l'hem passat per la dreta que es pot protegir amb friends (en aquesta segona tirada no cal pitonar). La intenció era acabar fent cim a la Bola per la Bages, una via de només 20 metres que comença al pedestal i puja a la Bola resseguint una evident fissura, però després de tanta precarietat el cervell ha dit prou, i ha quedat pendent per una altra ocasió en que arribem amb més piles.
Valoració:  **
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé i pugem per la Canal de les Bessones. La seguim fins arribar a l'alçada de la Bola de la Partió, i llavors girem a la dreta fins a la Bola. La via comença en un diedre, i a la nostra esquerra veiem els parabolts de la Núria.
Material:  2 escàrpies llargues, 8 pitons variats (més aviat grossos i llargs), alguns tacs/falquetes, 16 cintes, 5 bagues llargues, friends del Cam #0.75 al 3 (sense repetir, i opcionalment un #4)
Descens:  Si hem pujat a la Bola, fem un primer ràpel de 15 metres fins la darrera reunió de l'Aresta Brucs, i després un altre de 40 metres fins al collet amb la Bitlla. També es pot baixar en un únic ràpel de 55 metres des del cim.
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada
Primera tirada (Foto cortesia de l'Edgar Tous)
Segona tirada
La Majó-Dalmau és una vieta molt recomanable a la Paret Oest del Cap de Mort. Va ser oberta l'any 1974 per Joan Miquel Dalmau i Josep Majó, i va ser una de les primeres d'aquest pany de paret. La via encerta la línia més lògica i directa per anar a cercar la guapa xemeneia de la darrera tirada. Encara que als primers metres no ho sembli, la roca en general és molt bona, i al darrer tram ja és simplement espectacular. Quan escalem la primera tirada val la pena tenir en compte que la via es va obrir sense expansions, les que hi ha actualment són afegides. Una llàstima que aquesta bonica via hagués quedat completament oblidada amb el pas dels anys.
Per a més informació de la zona podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Pugem fins al collet del Cavall Bernat, seguim una mica més en direcció a La Mola i de seguida arribem a peu de via.
Material:  12 cintes, 1 xapa recuperable, 4 bagues, friends del Cam #0.4 al 0.75
Descens:  Anem direcció est i baixem amb compte per la Canal de les Gaites.
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Ressenya (Foto: Jaume)
Ressenya original del Joan Miquel Dalmau
Primera tirada
Primera tirada
Merlet fantàstic
Segona tirada (Foto: Jaume)
Segona tirada (Foto: Jaume)