La via Del Maño es troba al sector dret de Roca Maura, i va ser oberta al 2013 per Albert Caralps i Isaac Royo, del CER l'Escala. Es tracta d'una via atlètica i mantinguda, amb un recorregut molt ben trobat i recomanable. La via està semiequipada amb parabolts, i la roca és un calcari excel·lent. La darrera tirada original surt pel desplom de l'esquerra, i posteriorment van obrir una sortida més fàcil per la dreta. Donat que és una via ràpida, és bona idea tenir-ne mirada alguna altra per aprofitar la jornada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a l’Estartit, anem al carrer Atlantic i aparquem davant la paret (enllaç a Google Maps). L'aproximació és evident, i trobem el nom picat a peu de via.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #1. Opcionalment tascons i un estrep
Descens:  Des del cim prenem la pista en direcció oest fins a un coll, on prenem un corriol a l'esquerra, i arribem de seguida al pàrquing.
Cordada:  Miki Paez, Edgar Tous i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya original
Bona ressenya de http://josepilaura.blogspot.com/
Darrera tirada
La StatosQuo va ser oberta al 1996 per Jordi Marmolejo, Joan Cauvet i Jaume Planes, i és un magnífic exemple d'una via d'aventura en estat salvatge. Tot i que és una gran via i té algunes tirades memorables, la veritat que es fa difícil de recomanar, ja que no està gens domesticada i té alguns trams exposats. Per cert, el nom original de la via era Statoscuo perquè van acabar tard i ja no s'hi veien ("Está to oscuo"), però com havien batejat altres vies com grups de música (Manowar, Helloween), al final es va quedar StatosQuo, com és coneguda actualment.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada al Doll està regulada, millor informar-se abans d'anar-hi.
Aproximació:  Venint de Camarasa hem d'arribar fins a l'Alt de Fontllonga, i de seguida prenem la pista a mà esquerra. Just al començament de la pista tornem a girar a l'esquerra i anem tirant fins al final, hi ha una esplanada a la coordenada N41º 57.005' E0º 51.685' (enllaç a Google Maps).
Des del pàrking podríem arribar a la via tant pel tallafocs de l'esquerra (al final cal fer un ràpel), com cap a la dreta (no cal cap ràpel). Actualment és millor anar a la dreta (direcció nord), que està molt més transitat. Després de baixar una mica pel tallafocs, de seguida prenem un corriol a l'esquerra i només l'hem d'anar resseguint. Arriba un moment en que baixem per les curioses Escales del Doll, passem pel sector d'esportiva del Clot del Miqui i seguim baixant (alguna fita) fins pràcticament arribar a l'alçada de l'embassament. Primer anem resseguint la Paret de l'Abat, i quan aquesta canvia d'orientació arribem a la Paret del Doll. Anem avançant un tros fins que travessem una evident canal, i una mica després arribem al peu de via, que és comú amb el Diedre Terminator.
Material:  Friends fins al Cam #3 (repetits fins al #1), tascons, 12 cintes, 2 bagues
Descens:  Actualment la millor opció és anar uns 5-10 min pel corriol cap a l'esquerra (oest), i si estem atents hi ha un punt marcat amb una fita en que surt un camí a la nostra dreta en direcció al bosc (nord). Només hem de seguir aquest camí que per sort està molt ben fitat, i en qüestió de minuts arribem còmodament al cotxe.
Cordada:  Josep Santasusana, Joaquim Gil i Jordi Ceballos
Espectacular penúltima tirada (Foto: Joaquim)
Ressenya del Josep Santasusana
Ressenya original del Jordi Marmolejo
Ressenya del Luichy
Primera tirada de la via
Primera tirada del tram de dalt (després de la gran feixa)
Boníssima tirada de la fissura de dits
Dimensió Aproximada va ser oberta al 1990 entre d'altres per Josep Maria Cases ("Xuxe"), prolífic oberturista i autor de la Guia d'Escalades al Solsonès. En Xuxe va ser sense dubte un dels grans impulsors de l'escalada al Solsonès. La Dimensió Aproximada és una de les seves millors vies, de la que ell n'estava especialment orgullós, es tracta d'una via vertical, amb ambient i roca excel·lent, però alhora cal dir que és una via exigent on cal donar la talla (típic de la zona). A la primera tirada, molt recomanable que el primer de cordada posi un friend abans d'iniciar el flanqueig per reduïr el pèndol potencial pel segon. Es una via molt bona, però no la recomanaria per a una primera visita a Canalda, millor haver rodat abans en alguna via més assequible de la paret.   
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada a Canalda està regulada per nidificació d'aus, però que jo sàpiga no està publicat enlloc.
Aproximació:  Des de Solsona prenem la carretera direcció Port del Comte fins a Coll de Jou (on hi ha una font). Allà trenquem a l'esquerra per la L-401, passada la bifurcació de Canalda veiem la paret i aparquem al costat de la carretera a la coordenada N 42º 07.581' E 1º 30.161' (enllaç a Google Maps). A l'altra banda del muret de la carretera prenem un corriol que va directe cap a les parets. La via és molt fàcil d'ubicar per la característica gran arcada que fa la roca.
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #1, tricams, estreps
Descens:  Prenem el corriol en direcció oest (esquerra) i l'anem seguint fins trobar un altre trencall a l'esquerra que ens porta al cotxe. També hi ha la opció de baixar rapelant per una canal, però no cal, podem baixar caminant còmodament.
Cordada:  Dani Brugarolas, Estel Parés i Jordi Ceballos
Espectacular quarta tirada (Foto: Dani)
Ressenya de antxpavil.blogspot.com
Ressenya de rocaineu
Primera tirada
Flanqueig amb ambient a la quarta tirada
Darrera tirada
Fugint de la boira aquest cop hem acabat a la Paret Bucòlica. La Pas d'Estrès és segurament de les més repetides d'aquesta paret, una via de caire esportiu i molt bona roca. La via es troba completament equipada amb parabolts i té alguns trams ben xulos.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l'alçada de l'antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem 2 túnels, i just abans d'entrar al tercer, sortim a la dreta per la carretera de servei i aparquem a una esplanada evident que hi ha just davant la paret, a la coordenada N 42º 08.230' E 1º 18.712' (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i pugem per una canal evident que ens permet arribar fàcilment a peu de via. Localitzem la via amb l'ajuda de la foto, i la primera tirada comença pujant entre 2 arbustos i després fa una diagonal a l'esquerra.
Material:  12 cintes. Si no es fa el grau, poden anar bé un estrep, friends petits i tramposa per una xapa molt alta.
Descens:  Baixem caminant. Sempre en direcció a l'esquerra (oest), prenem un corriol (fites), després seguim una bonica feixa penjada que va perdent alçada fins arribar a una canal/tartera que baixa força directa fins enllaçar amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Tercera tirada
Ressenya del Joan Asín
Primera tirada
Segona tirada
La Navarro a la Roca dels Arcs m'ha semblat una preciositat de via, del tot recomanable. Les tirades es troben pràcticament desequipades, i segurament gràcies a això encara manté aquell tacte deliciós del calcari adherent, que tant costa de trobar en vies més concorregudes. Tot i ser de grau assequible (V), la via té alguns passatges molt verticals que resulten espectaculars, però és que la roca és boníssima i les preses d'escàndol.
La via ha estat restaurada al 2019 pels mateixos oberturistes Felip Sandiumenge i Pep Masip (Nifo) que la van obrir al 1980, mantenint el mateix caràcter i exposició de la via original. A destacar en aquest sentit l'inici de la segona tirada, un tram complicat de protegir fins caçar el primer pitó. Per cert, a l'inici de la quarta tirada no hem d'anar cap a l'espit amunt a l'esquerra (pertany a la via Tom Sawyer), sinó que cal començar uns quants metres més a la dreta i resseguir el sostret cap a l'esquerra.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps), i des d'aquí ja veiem la via. Prenem un camí que travessa el rierol i arribem de seguida al peu de via, fàcil d'identificar amb la foto.
Material:  10 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #1 (opcionalment repetir algun mitjà)
Descens:  Resseguim el corriol per darrera la Roca dels Arcs, que va baixant fins deixar-nos a la carretera.
Cordada:  Anna Quintana, Jordi Ceballos
Espectacular segona tirada (Foto: Anna)
Ressenya de Joan Asín
Ressenya original
Primera tirada
Quarta tirada (Foto: Anna)
El Necronomicon és un tractat sobre els morts, un llibre on es descriu com contactar amb criatures sobrenaturals, així com rituals per ressucitar els morts. Un llibre tant terrorífic que provoca la mort i bogeria només de llegir-lo. Es tracta d'un llibre fictici ideat per l'escriptor Howard Philips Lovecraft (1890-1937), al qual fa referència als seus llibres, principalment a "Els mites de Cthulhu". El Necronomicon va ser escrit al voltant de l'any 730 dC amb el títol "Al Azif" pel poeta àrab boig Abdul Al-Hazred. Es diu que Al-Hazred va morir a plena llum del dia sota les urpes d'una bèstia invisible, davant de molts testimonis. Cap a l'any 950, es va traduir al grec i va adoptar el títol actual "Necronomicon".
Necronomicon és com van batejar una de les grans clàssiques de la Roca dels Arcs, una de les seves vies més assequibles, que va ser oberta al 1981 per Aleix Salas i Nico Garcia. La primera tirada és la menys agradable, ja que està força sobada, però la resta de via està la mar de bé. A destacar la tercera tirada, vertical i amb unes preses d'escàndol, d'aquelles tant xules que ve de gust rapelar-la per gaudir-la un altre cop. Per cert, anant amb cordes de 60, les 2 primeres tirades es poden empalmar sense cap problema.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps), i des d'aquí ja veiem la via. Prenem un camí que travessa el rierol i en pocs minuts estem a peu de via, que amb la foto és fàcil d'identificar.
Material:  10 cintes, 2 bagues i friends petits opcionals
Descens:  Resseguim el corriol per darrera la Roca dels Arcs, que va baixant fins deixar-nos a la carretera.
Cordada:  Anna Quintana, Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya d'escalatroncs
Pitó a caldo