Fugint de la boira aquest cop hem acabat a la Paret Bucòlica. La Pas d'Estrès és segurament de les més repetides d'aquesta paret, una via de caire esportiu i molt bona roca. La via es troba completament equipada amb parabolts i té alguns trams ben xulos.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l'alçada de l'antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem 2 túnels, i just abans d'entrar al tercer, sortim a la dreta per la carretera de servei i aparquem a una esplanada evident que hi ha just davant la paret, a la coordenada N 42º 08.230' E 1º 18.712' (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i pugem per una canal evident que ens permet arribar fàcilment a peu de via. Localitzem la via amb l'ajuda de la foto, i la primera tirada comença pujant entre 2 arbustos i després fa una diagonal a l'esquerra.
Material:  12 cintes. Si no es fa el grau, poden anar bé un estrep, friends petits i tramposa per una xapa molt alta.
Descens:  Baixem caminant. Sempre en direcció a l'esquerra (oest), prenem un corriol (fites), després seguim una bonica feixa penjada que va perdent alçada fins arribar a una canal/tartera que baixa força directa fins enllaçar amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Tercera tirada
Ressenya del Joan Asín
Primera tirada
Segona tirada
La Navarro a la Roca dels Arcs m'ha semblat una preciositat de via, del tot recomanable. Les tirades es troben pràcticament desequipades, i segurament gràcies a això encara manté aquell tacte deliciós del calcari adherent, que tant costa de trobar en vies més concorregudes. Tot i ser de grau assequible (V), la via té alguns passatges molt verticals que resulten espectaculars, però és que la roca és boníssima i les preses d'escàndol.
La via ha estat restaurada al 2019 pels mateixos oberturistes Felip Sandiumenge i Pep Masip (Nifo) que la van obrir al 1980, mantenint el mateix caràcter i exposició de la via original. A destacar en aquest sentit l'inici de la segona tirada, un tram complicat de protegir fins caçar el primer pitó. Per cert, a l'inici de la quarta tirada no hem d'anar cap a l'espit amunt a l'esquerra (pertany a la via Tom Sawyer), sinó que cal començar uns quants metres més a la dreta i resseguir el sostret cap a l'esquerra.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps), i des d'aquí ja veiem la via. Prenem un camí que travessa el rierol i arribem de seguida al peu de via, fàcil d'identificar amb la foto.
Material:  10 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #1 (opcionalment repetir algun mitjà)
Descens:  Resseguim el corriol per darrera la Roca dels Arcs, que va baixant fins deixar-nos a la carretera.
Cordada:  Anna Quintana, Jordi Ceballos
Espectacular segona tirada (Foto: Anna)
Ressenya de Joan Asín
Ressenya original
Primera tirada
Quarta tirada (Foto: Anna)
El Necronomicon és un tractat sobre els morts, un llibre on es descriu com contactar amb criatures sobrenaturals, així com rituals per ressucitar els morts. Un llibre tant terrorífic que provoca la mort i bogeria només de llegir-lo. Es tracta d'un llibre fictici ideat per l'escriptor Howard Philips Lovecraft (1890-1937), al qual fa referència als seus llibres, principalment a "Els mites de Cthulhu". El Necronomicon va ser escrit al voltant de l'any 730 dC amb el títol "Al Azif" pel poeta àrab boig Abdul Al-Hazred. Es diu que Al-Hazred va morir a plena llum del dia sota les urpes d'una bèstia invisible, davant de molts testimonis. Cap a l'any 950, es va traduir al grec i va adoptar el títol actual "Necronomicon".
Necronomicon és com van batejar una de les grans clàssiques de la Roca dels Arcs, una de les seves vies més assequibles, que va ser oberta al 1981 per Aleix Salas i Nico Garcia. La primera tirada és la menys agradable, ja que està força sobada, però la resta de via està la mar de bé. A destacar la tercera tirada, vertical i amb unes preses d'escàndol, d'aquelles tant xules que ve de gust rapelar-la per gaudir-la un altre cop. Per cert, anant amb cordes de 60, les 2 primeres tirades es poden empalmar sense cap problema.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps), i des d'aquí ja veiem la via. Prenem un camí que travessa el rierol i en pocs minuts estem a peu de via, que amb la foto és fàcil d'identificar.
Material:  10 cintes, 2 bagues i friends petits opcionals
Descens:  Resseguim el corriol per darrera la Roca dels Arcs, que va baixant fins deixar-nos a la carretera.
Cordada:  Anna Quintana, Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya d'escalatroncs
Pitó a caldo