La Normal a la Boleta del Portell Estret és una d'aquelles petites joies que per algun estrany motiu s'han perdut en l'oblit. La Boleta es troba a la regió de Frares, estratègicament ubicada dalt d'un pedestal amb magnífiques vistes de la muralla nord de Montserrat. Pujar al pedestal es fa ràpid, però el cim de la Boleta es mostra inexpugnable ja que desploma per tot arreu.
L'any 1942 en Jaume Vendrell, J. Montserrat, Cortès, Ruiz i J. Vilaseca van fer diversos intents fins que van encertar el punt feble de la Boleta. Després d'un espectacular pas d'esqueneta van aconseguir accedir a una cicatriu, per on van poder progressar pitonant, superant les principals dificultats i així ser els primers en coronar aquesta agulla. Actualment el pas d'esqueneta no cal fer-lo (hi ha 2 expansions afegides posteriorment), però la resta de via es manté tota desequipada. Els diferents passos per la fissura es poden equipar bé amb una mica de traça però ens haurem d'esmerar, és una via amb un cert caràcter.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Massana anem al Refugi Vicenç Barbé, i pugem per la Canal Ampla fins arribar a la Sensenom. Allà tombem a l'esquerra, passem pel costat de l'Anec i de seguida arribem a un collet al vessant oest de la Boleta.
Material:  12 cintes, 2 jocs de friends fins al Cam #0.75, tascons mitjans/grans i 2 estreps. Nosaltres vam pitonar un pas, però amb un joc doblat de friends (portàvem només 1 joc) no cal pitonar.
Descens:  Un ràpel de 25 metres cap a l'oest ens torna directes a peu de via
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya (Foto cedida per Carles Llovet)
Treballant la fissura (Foto: Mateu)
Sortint en lliure
Els tascons queden a caldo!
Després de trobar overbooking a la Fissura Obliqua i a l'Esperó del Vent (2 cordades a cada via), hem hagut d'improvisar un pla B de manera urgent. Després de donar unes quantes voltes amunt i avall, encara sort que hem aconseguit trobar el peu de via de la Cuca de Llum, una via que no coneixíem, i ara ja ens hem estrenat a la Font Freda!
La Cuca de Llum és un itinerari relativament recent, de l'any 2011, equipat amb parabolts. La via té dues parts clarament diferenciades, una primera part força ben protegida, bona roca, i diverses tirades guapes (la tercera és brutal!). La segona part, en canvi, té un caire molt més d'aventura, amb diversos trams de roca Tetris d'anar molt al lloro, i per acabar-ho d'adobar, hi ha diversos punts on la via es creua o passa a tocar de la Vicenç Bertolín (que era oberta 3 anys abans), amb el que és fàcil confondre's, si en algun moment trobem spits o ponts de roca és que ens hem equivocat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, agafem una pista on hi ha un senyal cap al Refugi de Colobor, i de seguida prenem un trencall cap a la esquerra (a la dreta aniríem a Colobor). Passem de llarg les parets del Cap del Ras, i seguim la pista alguns quilòmetres en lleuger descens fins a un revolt tancat on aparquem, a la coordenada N 42º 1.905' E 0º 51.585' (enllaç a Google Maps).
Prenem el corriol que en alguns trams és poc definit, i anem direcció a peu de paret. Després d'un gran bloc característic, uns 50-100 metres més enllà trobem el peu de via (parabolts visibles). Uns 30 minuts
Material:  15 cintes, 2 bagues, friends fins al Cam #3
Descens:  Prenem un petit corriol que va carenejant 1 quilòmetre fins arribar al Pas de Coscolla, a la coordenada N 42º 2.199' E 0º 51.390' (enllaç a Google Maps). Baixem per la Canal de Coscolla. En arribar a la pista, girem a mà esquerra i la seguim uns 250 metres fins al cotxe. En total 1 hora sense córrer.
Cordada:  Miki Paez i Jordi Ceballos
Ressenya original
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Darrers metres de la primera tirada
Placa del setè llarg
Diedre final mooolt fi
La Cherokee Express és una via oberta en solitari pel Joan Vidal al sector dret de Canalda, i és una bona opció com a primera presa de contacte amb aquesta paret, on la majoria d'itineraris són més exigents i menys equipats. La roca en general és excel·lent, tot i que a nosaltres ens han petat 2 còdols, segurament per causa de les quantioses pluges recents. Inicialment, el darrer tram de via coincidia amb la del Xuxe (que queda a la dreta), pel que posteriorment es va obrir una sortida alternativa per l'esquerra, que està bé per escalar uns metres més, i et deixa directament al cim. Per cert, records als cardonins Aniol i Valentí, que venien al darrera i van tenir l'amabilitat de tornar-nos una cinta que havíem perdut.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada a Canalda està regulada per nidificació d'aus, però que jo sàpiga no està publicat enlloc.
Aproximació:  Des de Solsona prenem la carretera direcció Port del Comte fins a Coll de Jou (on hi ha una font). Allà trenquem a l'esquerra per la L-401, passada la bifurcació del poble de Canalda veiem la paret i aparquem de seguida, just on hi ha una pista que creua la carretera, a la coordenada N 42º 07.690' E 1º 30.886' (enllaç a Google Maps). Pugem uns metres per la pista, i quan arribem a l'alçada d'un dipòsit prenem un trencall a l'esquerra (fita), que en pocs minuts ens porta a la paret. La via comença a la dreta d'unes baumes, parabolts visibles.
Material:  12 cintes. Opcionalment friends fins al Cam #0.4 i estreps
Descens:  Prenem un corriol en direcció est (dreta), i només l'hem d'anar seguint amb una mica d'intuició, sobretot al tram en que travessa un bosquet, ja que el corriol és poc definit. Finalment arribem a una pista que ens porta sense pèrdua al pàrquing.
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya del Joan Vidal on he pintat la nova sortida per l'esquerra
Primera tirada
Tercera tirada
Quarta tirada (Foto: Ricard)