La Torras-Nubiola al Faraó es considera la via Normal, ja que és l'itinerari més senzill d'aquesta agulla. Va ser oberta l'any 1951, i va ser la segona via al Faraó després de la Original (obrir enllaç) de l'any 1947. Es tracta d'una via assequible, on lo més complicat és superar una panxa inicial (6a no obligat), després la dificultat baixa de cop. Originalment la via va ser oberta sense expansions, però actualment n'hi ha 2 que a més són molt absurdes, ja que hi ha una magnífica fissura just al costat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Jorba (enllaç a Google Maps), o al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, seguim uns 500 metres en direcció oest i prenem el corriol del Torrent de la Coma de'n Pastor, que ens porta directes al Faraó. Hem de vorejar el Faraó per la dreta i pujar fins al collet on comença la via.
Material:  Actualment només calen 3 cintes i un friend Cam #0.75. Sense les 2 xapes afegides, portar friends fins al #1.
Descens:  Ràpel d'uns 15 metres cap a l'est i desgrimpem amb compte fins al coll (o ràpel d'uns 40 metres des d'una instal·lació). Desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Ressenya
Flanqueig inicial
Foto cortesia de Fermí Marco Pérez i Pilar Jiménez
Foto cortesia de Fermí Marco Pérez i Pilar Jiménez
La via Original al Faraó va ser oberta per Francesc Estorach com a cap de corda, en companyia de Francesc Esquerda i Xavier Salvador. Això va ser l'any 1947, i aleshores el Faraó o Agulla del Mig (com l'anomenaven en aquell temps) encara no havia estat conquerit. El Faraó té 2 fissures pel vessant est, i aquests són clarament els punts febles de l'agulla. La primera fissura que et trobes és desplomada i té un tram entretingut d'equipar, mentres que més enllà hi ha un diedre força més assequible. Tal com expliquen a la crònica, van estudiar les possibilitats, i quina van triar? Doncs lògicament la més difícil!   hahaha
El cas és que Estorach, Esquerda i Salvador van triar la fissura desplomada, deixant de banda l'altre diedre, per on Torras i Nubiola van obrir la seva via 4 anys més tard. Els primers metres de la Original són els més exigents, on probablement van fer un pas d'esqueneta, un recurs molt habitual en aquella època. La via té un magnífic sabor clàssic, ja que es troba completament desequipada, exactament igual com aquests intrèpids escaladors la van trobar fa ara 73 anys! La primera tirada és només una grimpada, i hem aprofitat la reunió d'una via moderna. La segona tirada és molt maca i no hem necessitat pitonar, amb flotants es passa bé.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Jorba (enllaç a Google Maps), o al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, seguim uns 500 metres en direcció oest i prenem el corriol del Torrent de la Coma de'n Pastor, que ens porta directes al Faraó. Hem de vorejar el Faraó per la dreta i pujar fins al collet on comença la via.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3, tascons, tricams, 2 bagues i estreps
Descens:  Ràpel d'uns 15 metres cap a l'est i desgrimpem amb compte fins al coll (o ràpel d'uns 40 metres des d'una instal·lació). Desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Ressenya
Crònica de Francesc Estorach
Article de Francesc Estorach
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Carles)
Foto cortesia de Fermí Marco Pérez i Pilar Jiménez
Foto cortesia de Fermí Marco Pérez i Pilar Jiménez
La Variant Vendrell va ser oberta l'any 1944 per Jaume Vendrell i J. Montserrat, i s'enfila a la Roca de la Partió pel muret que dóna al vessant sud. Es una via molt curta però intensa, al lloro amb el tram de V+ perquè és finet, vertical i exposat, sort que almenys la roca és bona... Només es pot posar alguna peça als primers metres, després ja és a pèl fins dalt.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé i la Roca de la Partió es troba just davant del refugi. Voregem la Roca per l'esquerra i en un moment estem a peu de via.
Material:  3 cintes, tricam vermell, un totem petit i 2 bagues. La primera reunió la fem amb un burí i un Cam #0.75
Descens:  Ràpel de 10 metres des del cim, i un segon ràpel des d'una savina fins al peu de via. Per cert, al ràpel del cim li vindria bé un pla renove.
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya
Mateu a la darrera tirada
Mateu als darrers metres
El Gendarme es troba a la Regió de Frares, amagat darrera el Caputxó d'en Semir, en un lloc molt inhòspit amb timbes per tot arreu. Aquesta agulla va ser conquerida l'any 1946 per la via Original. Posteriorment es van anar obrint altres vies, com la Variant Casanellas-Serrat-Lladó que és la més assequible de totes, i per aquest motiu s'anomena com a via Normal. La resta de vies són força més difícils i rarament repetides:
  • Original o Vendrell (1946): L'inici és tota una incògnita, ja que sembla que pujaven per un boix que ja no hi és, i després cal pitonar una fissura fins arribar a l'Aresta Brucs.
  • Del Collet o Directa (1954): Supera el mur inicial amb 4 expansions, però al arribar a la cornisa no hem sabut trobar la continuació. Potser hi ha algun pas tècnic de pitonatge, o en Sorolla va fer un espectacular cop de gas fins al cim...
  • GEDE o Mas-Brullet (1959): Segons diuen, la més bona de totes. Supera el mur inicial per la via del Collet, però després flanqueja a l'esquerra a cercar la impressionant timba del vessant nord, que és ben dreta. D'aquesta via hi ha poquíssima informació.
  • Jan-Cullell (1994): Viot de 170 metres pel vessant nord, amb trams d'artifo molt tècnic (A4+)
Doncs bé, veient com de picant està el panorama, ens hem conformat amb la via Normal, que en realitat és una combinació del Collet i la Original, ja que supera el mur inicial per les expansions del Collet, després flanqueja a la dreta i acaba pujant per l'Aresta Brucs per un tram comú amb la Original. Es tracta sens dubte de la via menys interessant de l'agulla, però ideal per una primera visita.
La via Normal comença al collet de la bretxa que separa l'Agulla Passola del Gendarme, només arribar-hi ja té la seva gràcia. Després lo més difícil és arribar a la primera xapa (possible pas d'esqueneta o A1 d'un friend). Un cop superat el muret, fem un fàcil flanqueig a la dreta fins arribar a l'Aresta Brucs, i finalment una trepada amb bona roca fins al cim. El peu de via és una mica precari (1 sabina), però la reunió del cim i ràpel estan en perfecte estat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest i Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Massana anem al Refugi Vicenç Barbé, i pugem per la Canal Ampla fins arribar a la Sensenom. Resseguim la paret de la Sensenom per la dreta fins a un collet. Baixem en direcció nord enganxats a la paret est de la Sensenom, passem pel costat de l'esbelta agulla del Cingle i amb compte (millor encordar-nos) arribem al collet on comença la via.
Material:  7 cintes, tricams petits, totem blau, un merlet i estreps
Descens:  Un ràpel de 25 metres ens torna directes a peu de via
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Inici de la via
Ressenya del Jose Walero
Ràpel
La Normal a la Boleta del Portell Estret és una d'aquelles petites joies que per algun estrany motiu s'han perdut en l'oblit. La Boleta es troba a la regió de Frares, estratègicament ubicada dalt d'un pedestal amb magnífiques vistes de la muralla nord de Montserrat. Pujar al pedestal es fa ràpid, però el cim de la Boleta es mostra inexpugnable ja que desploma per tot arreu.
L'any 1942 en Jaume Vendrell, J. Montserrat, Cortès, Ruiz i J. Vilaseca van fer diversos intents fins que van encertar el punt feble de la Boleta. Després d'un espectacular pas d'esqueneta van aconseguir accedir a una cicatriu, per on van poder progressar pitonant, superant les principals dificultats i així ser els primers en coronar aquesta agulla. Actualment el pas d'esqueneta no cal fer-lo (hi ha 2 expansions afegides posteriorment), però la resta de via es manté tota desequipada. Els diferents passos per la fissura es poden equipar bé amb una mica de traça però ens haurem d'esmerar, és una via amb un cert caràcter.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Massana anem al Refugi Vicenç Barbé, i pugem per la Canal Ampla fins arribar a la Sensenom. Allà tombem a l'esquerra, passem pel costat de l'Anec i de seguida arribem a un collet al vessant oest de la Boleta.
Material:  12 cintes, 2 jocs de friends fins al Cam #0.75, tascons mitjans/grans i 2 estreps. Nosaltres vam pitonar un pas, però amb un joc doblat de friends (portàvem només 1 joc) no cal pitonar.
Descens:  Un ràpel de 25 metres cap a l'oest ens torna directes a peu de via
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya (Foto cedida per Carles Llovet)
Treballant la fissura (Foto: Mateu)
Sortint en lliure
Els tascons queden a caldo!
Després de trobar overbooking a la Fissura Obliqua i a l'Esperó del Vent (2 cordades a cada via), hem hagut d'improvisar un pla B de manera urgent. Després de donar unes quantes voltes amunt i avall, encara sort que hem aconseguit trobar el peu de via de la Cuca de Llum, una via que no coneixíem, i ara ja ens hem estrenat a la Font Freda!
La Cuca de Llum és un itinerari relativament recent, de l'any 2011, equipat amb parabolts. La via té dues parts clarament diferenciades, una primera part força ben protegida, bona roca, i diverses tirades guapes (la tercera és brutal!). La segona part, en canvi, té un caire molt més d'aventura, amb diversos trams de roca Tetris d'anar molt al lloro, i per acabar-ho d'adobar, hi ha diversos punts on la via es creua o passa a tocar de la Vicenç Bertolín (que era oberta 3 anys abans), amb el que és fàcil confondre's, si en algun moment trobem spits o ponts de roca és que ens hem equivocat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, agafem una pista on hi ha un senyal cap al Refugi de Colobor, i de seguida prenem un trencall cap a la esquerra (a la dreta aniríem a Colobor). Passem de llarg les parets del Cap del Ras, i seguim la pista alguns quilòmetres en lleuger descens fins a un revolt tancat on aparquem, a la coordenada N 42º 1.905' E 0º 51.585' (enllaç a Google Maps).
Prenem el corriol que en alguns trams és poc definit, i anem direcció a peu de paret. Després d'un gran bloc característic, uns 50-100 metres més enllà trobem el peu de via (parabolts visibles). Uns 30 minuts
Material:  15 cintes, 2 bagues, friends fins al Cam #3
Descens:  Prenem un petit corriol que va carenejant 1 quilòmetre fins arribar al Pas de Coscolla, a la coordenada N 42º 2.199' E 0º 51.390' (enllaç a Google Maps). Baixem per la Canal de Coscolla. En arribar a la pista, girem a mà esquerra i la seguim uns 250 metres fins al cotxe. En total 1 hora sense córrer.
Cordada:  Miki Paez i Jordi Ceballos
Ressenya original
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Darrers metres de la primera tirada
Placa del setè llarg
Diedre final mooolt fi
La Cherokee Express és una via oberta en solitari pel Joan Vidal al sector dret de Canalda, i és una bona opció com a primera presa de contacte amb aquesta paret, on la majoria d'itineraris són més exigents i menys equipats. La roca en general és excel·lent, tot i que a nosaltres ens han petat 2 còdols, segurament per causa de les quantioses pluges recents. Inicialment, el darrer tram de via coincidia amb la del Xuxe (que queda a la dreta), pel que posteriorment es va obrir una sortida alternativa per l'esquerra, que està bé per escalar uns metres més, i et deixa directament al cim. Per cert, records als cardonins Aniol i Valentí, que venien al darrera i van tenir l'amabilitat de tornar-nos una cinta que havíem perdut.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada a Canalda està regulada per nidificació d'aus, però que jo sàpiga no està publicat enlloc.
Aproximació:  Des de Solsona prenem la carretera direcció Port del Comte fins a Coll de Jou (on hi ha una font). Allà trenquem a l'esquerra per la L-401, passada la bifurcació del poble de Canalda veiem la paret i aparquem de seguida, just on hi ha una pista que creua la carretera, a la coordenada N 42º 07.690' E 1º 30.886' (enllaç a Google Maps). Pugem uns metres per la pista, i quan arribem a l'alçada d'un dipòsit prenem un trencall a l'esquerra (fita), que en pocs minuts ens porta a la paret. La via comença a la dreta d'unes baumes, parabolts visibles.
Material:  12 cintes. Opcionalment friends fins al Cam #0.4 i estreps
Descens:  Prenem un corriol en direcció est (dreta), i només l'hem d'anar seguint amb una mica d'intuició, sobretot al tram en que travessa un bosquet, ja que el corriol és poc definit. Finalment arribem a una pista que ens porta sense pèrdua al pàrquing.
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya del Joan Vidal on he pintat la nova sortida per l'esquerra
Primera tirada
Tercera tirada
Quarta tirada (Foto: Ricard)