Normal al Gendarme

El Gendarme es troba a la Regió de Frares, amagat darrera el Caputxó d'en Semir, en un lloc molt inhòspit amb timbes per tot arreu. Aquesta agulla va ser conquerida l'any 1946 per la via Original. Posteriorment es van anar obrint altres vies, com la Variant Casanellas-Serrat-Lladó que és la més assequible de totes, i per aquest motiu s'anomena com a via Normal. La resta de vies són força més difícils i rarament repetides:
  • Original o Vendrell (1946): L'inici és tota una incògnita, ja que sembla que pujaven per un boix que ja no hi és, i després cal pitonar una fissura fins arribar a l'Aresta Brucs.
  • Del Collet o Directa (1954): Supera el mur inicial amb 4 expansions, però al arribar a la cornisa no hem sabut trobar la continuació. Potser hi ha algun pas tècnic de pitonatge, o en Sorolla va fer un espectacular cop de gas fins al cim...
  • GEDE o Mas-Brullet (1959): Segons diuen, la més bona de totes. Supera el mur inicial per la via del Collet, però després flanqueja a l'esquerra a cercar la impressionant timba del vessant nord, que és ben dreta. D'aquesta via hi ha poquíssima informació.
  • Jan-Cullell (1994): Viot de 170 metres pel vessant nord, amb trams d'artifo molt tècnic (A4+)
Doncs bé, veient com de picant està el panorama, ens hem conformat amb la via Normal, que en realitat és una combinació del Collet i la Original, ja que supera el mur inicial per les expansions del Collet, després flanqueja a la dreta i acaba pujant per l'Aresta Brucs per un tram comú amb la Original. Es tracta sens dubte de la via menys interessant de l'agulla, però ideal per una primera visita.
La via Normal comença al collet de la bretxa que separa l'Agulla Passola del Gendarme, només arribar-hi ja té la seva gràcia. Després lo més difícil és arribar a la primera xapa (possible pas d'esqueneta o A1 d'un friend). Un cop superat el muret, fem un fàcil flanqueig a la dreta fins arribar a l'Aresta Brucs, i finalment una trepada amb bona roca fins al cim. El peu de via és una mica precari (1 sabina), però la reunió del cim i ràpel estan en perfecte estat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest i Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Massana anem al Refugi Vicenç Barbé, i pugem per la Canal Ampla fins arribar a la Sensenom. Resseguim la paret de la Sensenom per la dreta fins a un collet. Baixem en direcció nord enganxats a la paret est de la Sensenom, passem pel costat de l'esbelta agulla del Cingle i amb compte (millor encordar-nos) arribem al collet on comença la via.
Material:  7 cintes, tricams petits, totem blau, un merlet i estreps
Descens:  Un ràpel de 25 metres ens torna directes a peu de via
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Inici de la via
Ressenya del Jose Walero
Ràpel
Imprimir