Així com diferenciem entre les vies que han estat obertes (escalant des de baix) o equipades (despenjant-se per dalt), en un reequipament també cal diferenciar entre dos conceptes molt diferents:
  • Restauració: l'objectiu és deixar la via tal com estava inicialment, si cal substituïnt peça per peça les assegurances originals, però sense alterar mai el caràcter original de la via que consta de factors com l'exposició, compromís i dificultat obligada. Si amb el pas dels anys s'han afegit expansions extra a la via, en una restauració es retiren aquestes expansions afegides.
  • Retroequipament: transformació de la via afegint més assegurances de les que hi havia inicialment, per tant ignorant el caràcter original de la via i sovint convertint-la en una via de caire esportiu on només calen cintes exprés.
La SAME o Paret Est a la Nana va ser oberta l'any 1966 per membres de la SAME i malauradament ha estat retroequipada. En aquest cas, han alterat completament la primera tirada, que ha passat de ser una tirada exigent, a tenir xapes cada 2 metres de dalt a baix, només els ha faltat posar-hi grapes de ferrata... Per sort la segona tirada no l'han tocat i segueix havent un emocionant flanqueig que dóna interès a la via.
Sembla mentida que després de tants anys de discussions, quan en general s'ha arribat al consens de que les vies s'han de restaurar amb seny canviant peça per peça, segueixen havent individus que tiren pel dret i fan el que els hi sembla. Després altres s'emprenyen, treuen les xapes afegides i un munt de gent els critica dient que són uns talibans...
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Pugem per la Canal Ampla i poc abans d'arribar a la Sensenom veiem un cartell (queda molt amunt, costa de veure) que indica Miranda d'Alba. Prenem aquest corriol a la dreta, que passa pel vessant sud de la Caputxa, de la Mamelluda i arribem a la Nana.
Material:  Mentres segueixi retroequipada només calen 15 cintes, 1 xapa recuperable i un cordino per xapa amb el forat petit
Descens:  Un ràpel de 30m cap a l'est
Cordada:  Carles Llovet, Joan Brunet, Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada
En Jaume Vendrell va ser un dels escaladors més destacats als anys 40-50, i va obrir vies com la Normal al Dauet d'Agulles, l'Aresta Brucs de la Bitlla, la Original a l'Ou de Colom o la Normal al Morro Pla. Aquesta darrera és una via amb un recorregut molt intel·ligent, a la cerca en tot moment de les debilitats de la mole del Morro Pla. La primera tirada és una grimpada que puja a l'agulla 129, i fem reunió a una petita savina del cim. Des d'allà, en una única tirada hem arribat al cim del Morro Pla, tot i que també es pot partir en 2 tirades. En el recorregut no hem d'anar a cercar la reunió de la Directa de los González, ja que la lògica et porta uns metres més amunt, però després sí que hi ha un tram de la Normal que ha estat trepitjat per la Directa. El Morro Pla és un fantàstic mirador d'Agulles i Frares, val molt la pena pujar-hi.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Pugem per la Canal Ampla i poc abans d'arribar a la Sensenom veiem un cartell (queda molt amunt, costa de veure) que indica Miranda d'Alba. Prenem aquest corriol a la dreta, que passa pel vessant sud de la Caputxa, de la Mamelluda i arribem al Morro Pla.
Material:  2 xapes recuperables, 2 bagues per merlets i 10 cintes. Opcionalment tricams i friends fins al Cam #0.75
Descens:  Un ràpel de 40m cap a l'oest
Cordada:  Carles Llovet, Joan Brunet, Jordi Ceballos
Ressenya del Luichy
Normal al Morro Pla
Normal al Morro Pla
Heliogábalo és el nom d'un emperador romà que va arribar al poder l'any 218 amb només 14 anys, i va ser assassinat 4 anys després. Heliogábalo va ser molt polèmic pels seus escàndols sexuals i celebració d'orgies massives on sovint apareixia vestit de dona. De fet, tot i que els avenços mèdics no li van fer possible, es volia canviar de sexe quirúrgicament, pel que sovint és considerat el primer transexual de la història.
A part del curiós nom, la història de l'obertura d'aquesta via també és ben curiosa, ja que la intenció de Xavier Cullell i Vicenç Roig era repetir la via CES del 1955 (Andreu Sorolla i altres) pel llibre d'Agulles que estava preparant el Vicenç. El Xavier va escalar la primera tirada, però no va trobar cap rastre de la CES, ni tampoc va trobar la reunió, amb el que es va trobar amb un problema ja que no es veia amb cor de desfer la tirada. Veient la situació, mentres el Xavier esperava allà dalt, el Vicenç va córrer al refugi a agafar un espitador. Després d'una estona que es va fer eterna, el Vicenç li va passar l'espitador al Xavier, i així va poder equipar la primera reunió. A la segona tirada tampoc van veure cap rastre de la CES, i llavors el Xavier va equipar 2 passos de Ae per superar el desplom, i va tirar amunt com un coet.
De fet, en la nostra repetició tampoc hem trobat la línia d'expansions de la segona tirada de la CES, així que segueix sent una incògnita. Per sortir de dubtes caldria despenjar-se per dalt i fer un estudi arqueològic d'aquell tram de paret, a veure si hi ha algun rastre de la CES...
A la primera tirada cal pujar fins al capdamunt d'un arbre molt prim, després fer un flanqueig en diagonal a esquerres (desequipat). La segona tirada comença amb 2 passos de Ae, i després hi ha un tram molt exigent, que la Silvia ha resolt amb 2 mini-merlets, seguit d'una sortida en lliure al voltant de 6b obligat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció nord. Passem pel costat de la Bessona Inferior, la voregem i pugem per la canal que hi ha al vessant nord, entre la Bessona Inferior i la Superior.
Material:  8 cintes, friends fins al Cam #1, tricams, cordinos per mini-merlets i ganxo opcional. Portàvem martell, però no hem pitonat.
Descens:  Dos ràpels de 30 metres, el primer fins al coll de les Bessones, i el segon des d'un arbre fins al terra.
Cordada:  Mateu Maglia, Silvia i Jordi Ceballos
Primera tirada des del collet
Ressenya
Primera tirada
Segona tirada
Mini merlet a la segona tirada
Una combinació interessant de dues vies: comencem per la Bon Vent i Barca Nova a l'Agulla del Contrafort, oberta pel Joan Rovira i Joan Armengol al 1994, i en acabar, rapelem de l'agulla i enllacem amb la Tobilets a la Pelada, oberta pels germans Masó al 1996. La primera reunió de la Tobilets pot costar una mica de trobar, està a la paret de l'esquerra i una mica enlairada, just abans d'arribar al tram més embardissat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Comença sud i després oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins a Coll de Guirló, i abans d'arribar al pas de les Portelles ja veiem el recorregut de la via. Tirem amunt en direcció a la paret i de seguida arribem a peu de via.
Material:  10 cintes, friends fins al Cam #3, tricams i tisores de podar per l'arribada a la primera reunió de la Tobilets. Pitons opcionals per la Tobilets, ja que hi ha un tram de difícil protecció amb flotants.
Descens:  Petit ràpel per baixar de l'Agulla del Contrafort, i després un altre petit ràpel pel vessant est de la Pelada
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Primera tirada Bon Vent i Barca Nova
Ressenya del Jose Walero
Arribant al peu de via de la Bon Vent i Barca Nova
Primera tirada Bon Vent i Barca Nova (Foto: Carles)
Primera tirada de la Tobilets
El Cavall Bernat o Burret de Sant Llorenç va ser conquerit l'any 1911, i la segona via va ser la Olivella-Monistrol, també coneguda com a CES. Aquesta via té un recorregut insòlit travessant una foradada, però sorprenentment avui en dia és una via completament oblidada.
Una vegada arribats a la primera reunió, el Carles Olivella i Josep Monistrol tenien intenció de seguir recte amunt per un recorregut del tot evident, però van notar una curiosa corrent d'aire i van decidir entrar forat endins a investigar, amb la sorpresa de trobar-se una gatera d'una cova que travessa el Burret de banda a banda. Arrossegant-se de mala manera van aconseguir passar, i en paraules del Carles Olivella, van tenir la sort que hi havia un membre del CES que els va veure sortir pel forat de l'altra banda, perquè si no, ningú s'hagués cregut que havien travessat el Burret per un forat!!
La via ha estat molt poc repetida per la fama de les seves estretors, però buscant alternatives, finalment hem trobat la manera de passar més còmodament que els oberturistes, que van anar per la gatera de baix. En arribar a l'altra banda hi ha l'opció de tirar recte amunt, però per evitar problemes de fregament hem desgrimpat uns metres fins a la reunió de la Negrona. La principal dificultat de la darrera tirada és l'esbarzer que barra el pas, val molt la pena portar unes petites tisores de podar.
Per a més informació de les vies d'escalada del Burret, podem consultar la web de santllors.
Per a informació espeleològica de la foradada, podem consultar la web del Cau del Guille.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest i després Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des del pàrking ja veiem el Burret, l'aproximació no té cap pèrdua.
Material:  8 cintes, 2 xapes recuperables, 2 bagues, totem verd (Cam #0.75) i tisores de podar
Descens:  Un ràpel de 30 metres per la via normal
Cordada:  Ferran Hernandez i Jordi Ceballos
Travessant la foradada
Ressenya
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Ferran)
Sortint del forat
La normal a la Nina és una escalada històrica, ja que va ser de les primeres a Montserrat en que es va utilitzar un tronc per fer la primera ascensió. Això va ser al 1942, a càrrec d'Ernest Mallafré, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé i Francesc Blasi, en que després de 12 intents consecutius van aconseguir coronar la Nina. I van haver de passar 3 anys fins que al 1945 en Francesc Farrés, Josep Ferrer i Josep Barberà van fer la primera ascensió sense tronc, i ho van aconseguir gràcies a unes pitonisses fabricades pel Josep Ferrer.
Actualment tota la primera tirada es troba equipada amb burins, i l'únic tram exigent és a l'inici de la segona tirada, en que sense pitonar hi ha un pas delicat. Fa uns anys en aquest tram hi havia un parell de pitons, però ara no n'hi ha cap. La via sencera s'ha alliberat amb una dificultat de 6c.
En relació a les escalades amb tronc, hi ha un article molt interessant dels germans Masó anomenat "Els aliats vegetals a l'escalada clàssica" (obrir enllaç)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord i després Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, seguim les marques blaves. Passem pel costat dels ràpels de la Canal del Melindro, i el peu de via es troba uns metres més enllà, al costat d'una placa commemorativa de la primera ascensió a la Nina.
Material:  8 cintes. Si l'inici de la darrera tirada no es fa en lliure, hi ha diverses opcions una mica precàries (friend petit, tricams, ganxo), o millor portar un parell de pitons i alguna falqueta.
Descens:  Un rapel de 40 metres i baixem desgrimpant per la canal est
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada
Segona tirada
A la segona tirada (Foto: Armand Ballart)