Normal a la Nina

La normal a la Nina és una escalada històrica, ja que va ser de les primeres a Montserrat en que es va utilitzar un tronc per fer la primera ascensió. Això va ser al 1942, a càrrec d'Ernest Mallafré, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé i Francesc Blasi, en que després de 12 intents consecutius van aconseguir coronar la Nina. I van haver de passar 3 anys fins que al 1945 en Francesc Farrés, Josep Ferrer i Josep Barberà van fer la primera ascensió sense tronc, i ho van aconseguir gràcies a unes pitonisses fabricades pel Josep Ferrer.
Actualment tota la primera tirada es troba equipada amb burins, i l'únic tram exigent és a l'inici de la segona tirada, en que sense pitonar hi ha un pas delicat. Fa uns anys en aquest tram hi havia un parell de pitons, però ara no n'hi ha cap. La via sencera s'ha alliberat amb una dificultat de 6c.
En relació a les escalades amb tronc, hi ha un article molt interessant dels germans Masó anomenat "Els aliats vegetals a l'escalada clàssica" (obrir enllaç)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord i després Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, seguim les marques blaves. Passem pel costat dels ràpels de la Canal del Melindro, i el peu de via es troba uns metres més enllà, al costat d'una placa commemorativa de la primera ascensió a la Nina.
Material:  8 cintes. Si l'inici de la darrera tirada no es fa en lliure, hi ha diverses opcions una mica precàries (friend petit, tricams, ganxo), o millor portar un parell de pitons i alguna falqueta.
Descens:  Un rapel de 40 metres i baixem desgrimpant per la canal est
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada
Segona tirada
A la segona tirada (Foto: Armand Ballart)
Imprimir