Mestres-Lleonart o Directa a la Torre de Bassiero


La via Mestres-Lleonart o Directa a la Torre de Bassiero va ser oberta l'agost de 1969 per Kiku Mestres i Pep Lleonart. A l'any següent hi van tornar els mateixos oberturistes i van fer la travessa cap a l'Agulla Xica i la Segona Torre de Bassiero. La roca és un granit magnífic, on hi podem trobar fissures de totes les mides. En conjunt es tracta d'una via espectacular, exigent, salvatge i ubicada en un preciós entorn pirinenc. En tota la via no hi ha cap expansió, només alguns pitons puntuals.
Un cop dalt de la primera torre, cal fer un ràpel de 20 metres fins a la plataforma. Segons la ressenya original, calia travessar aquesta plataforma i llavors fer un segon ràpel de només 7 metres cap a l'Agulla Xica, però aquest curt ràpel actualment no hi és perquè se'l va endur una esllavissada. La travessa cap a les altres agulles es pot seguir fent, però ara cal rapelar fins a la canal i escalar una tirada addicional. Amb el Josep aquí ja ens hem retirat, mentres que el David i Pau sí que han acabat fent la travessa sencera.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  A Espot hem dormit a l'Alberg les Daines, un lloc molt recomanable. Prenem la pista cap a Sant Maurici i deixem el cotxe al darrer aparcament (enllaç a Google Maps). Anem fins al Llac de Sant Maurici, i abans de l'Estany de Ratera deixem el camí principal i anem cap al Barranc de l'Abeller. Seguim la gran tartera que hi ha entre la Cresta de Bassiero i les Agulles de Bassiero, i acabem arribant a un collet des d'on veiem al fons les Torres de Bassiero. Des de l'aparcament, comptar una aproximació al voltant d'unes 3 hores i mitja.
Material:  15 cintes, tascons, friends fins al Cam #4 (amb els mitjans repetits), Camalot #6 molt útil. Opcionalment poden anar bé un parell d'universals i un cordino d'un parell de metres per si les mosques.
Descens:  Des del cim de la Torre de Bassiero cal fer un ràpel de 20 metres fins a la plataforma. Des d'allà, amb un ràpel de 50 metres arribem al terra. Aquest darrer ràpel em sembla que coincideix amb el recorregut de la via Barrio-Bellocq, que van ser els primers en fer cim a la Torre de Bassiero l'any 1934.
Cordada:  David Hita, Pau Tomé, Josep Santasusana, Jordi Ceballos
Fissura exposada sense un Cam #6
Tac
Ràpel fins a la plataforma
Visió de les Torres de Bassiero
Ressenya del Dani Brugaroles
Crònica de Pep Lleonart i Kiku Mestres 
Ressenya de Pep Lleonart i Kiku Mestres 
Imprimir