La Casas-Benito és una variant de la via normal, però que va a cercar l'estètic esperó nord-est del Cavall. Es comença amb una grimpada per la via normal fins al replà, on comença realment la Casas-Benito. Després superem l'esperó amb un tram de Ae/V fins arribar a un altre replà on opcionalment podem fer reunió. La placa de la darrera tirada té uns primers metres ben drets, és el tram clau de la via. La via va ser restaurada fa uns anys pel Ricard Darder. Per a més informació de les vies del Cavall Bernat podem consultar la web de santllors.
Valoració:  **
Orientació:  Nord-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des del pàrking ja veiem el Cavall Bernat, així que l'aproximació no té cap pèrdua.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #2, tascons, tricam negre, 1 xapa recuperable, 1 merlet i estreps
Descens:  Un ràpel de 30 metres per la via normal
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Ressenya extreta de santllors.com
A la sortida en lliure (Foto: Jaume)

La Barrufets a la Palangana va ser oberta al 1979 per la colla dels Barrufets i, tal com acostuma a passar a les seves vies, és exigent i no acaben de regalar cap tirada. Es tracta d'una via poc domesticada, vertical i mantinguda, on destaquen la segona i quarta tirada, que són magnífiques. Llàstima que la roca és delicada a gran part del recorregut i no acabes d'escalar relaxat en cap moment, però s'ha de reconèixer que els oberturistes van saber treure un inmillorable partit a aquest pany de paret. La via està parcialment restaurada amb alguns parabolts.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el camí fins a Coll de Guirló. Un cop al trencall, no anem cap al Monestir ni cap a les Portelles, sinó que prenem un petit corriol que puja dalt de la roca on es troba la biga. El corriol és net tota l'estona, i en cas de dubte hem d'anar amb tendència a la dreta. Acabem arribant a l'alçada de la Ven-Suri-Ven, només hem d'anar uns metres a l'esquerra i estem a peu de via, que reconeixem perquè és el punt més feble de la paret, la resta és tot completament vertical. Des del terra no veiem cap assegurança, els pitons queden amagats.
Material:  30 cintes (nosaltres duiem 20 cintes i 10 mosquetons), 2 bagues, friends fins al Cam #5 (repetint el 2 i 3), tascons, guíndola i 1 ganxo. Amb 1 universal curt ens podem estalviar el pas de ganxo.
Descens:  Un ràpel de 25 metres cap al sud fins a un collet, i desgrimpem una canaleta/xemeneia que ens deixa al camí de la Travessa d'Agulles. Seguim les marques vermelles fins al Pas de les Portelles.
Cordada:  Edgar Tous, Jordi Ceballos
Primera tirada (Foto: Edgar)
Flanqueig de la quarta tirada
Pillats in-fraganti
Ressenya del Josep Santasusana
Ressenya antiga

La Directa Anglada-Guillamón al Calderer és una de les grans clàssiques del Pedraforca, una via que va ser oberta al 1958. En una primera jornada de reconeixement, l'Anglada i Guillamón només van escalar 30 metres, ja que es van trobar amb una fissura en que no podien clavar els ferros que portaven, així que van haver de baixar aviat. Unes setmanes més tard hi van tornar amb 10 estaques per superar la fissura i també amb material de bivac per si de cas, però no els va fer falta bivaquejar, ja que van aconseguir obrir la via sencera en el dia!
Es tracta d'una via molt recomanable, amb roca prou bona en general i que es troba força equipada. Les 7 primeres tirades són la part més entretinguda de la via, i arribem a una cornisa des d'on podríem baixar (cal anar a l'esquerra a cercar uns parabolts i hi ha una línia de ràpels fins al terra), però val la pena seguir amunt, hi ha una tirada de xemeneia ben guapa que no ens hem de perdre. Després de la xemeneia sí que acaben totes les dificultats i és només una grimpada fins al cim. Podem triar entre anar al Collet de la Cova (més ràpid), o anar al cim del Calderer que és el recorregut original de la via.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop al Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) no hem d'agafar el camí cap al Verdet, sinó el camí que hi ha a la seva esquerra, que puja cap a la cara nord. Seguint algunes marques arribem a un collet amb una pintada blanca que indica Gat amunt i Estasen a la dreta. Anem a la dreta fins que veiem la Piràmide i llavors pugem canal amunt. Per arribar al peu de via hem fet una tirada encordats, la via comença a uns 15 metres del vèrtex superior de la piràmide, hi ha una reunió d'un espit i un pitó, i també es veuen els pitons de la primera tirada.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #2 (opcionalment repetir algun mitjà), 2 cordinos prims
Descens:  Si hem arribat al Collet de la Cova, baixem amb compte seguint les marques vermelles fins al collet del Gat i després anem tartera avall
Cordada:  Edgar Tous, Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Bona ressenya de www.caranorte.com
Extracte de la revista Cordada
Edgar al peu de via després de pujar per la Piràmide
Segona tirada
Merlet abans d'arribar a la xemeneia
Xemeneia que marca el final de les dificultats

El Perfil de Monsenyor és una agulla granítica que es troba a la Coma de l'Abeller, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes. Aquesta agulla es troba en un lloc molt remot, on difícilment coincidirem amb ningú, aquí sí que es pot ben dir que tenim tranquil·litat assegurada. La via ens ha agradat, anàvem amb la idea de trobar una via ràpida al voltant de IV+/A2, però la realitat ha resultat més exigent, totes les tirades tenen la seva gràcia i hi ha alguns trams especialment macos.
Això de la graduació clàssica té la seva gràcia, perquè per exemple la darrera tirada és un suposat IV+ però on només començar ens ha calgut fer un pas d'esqueneta. Sembla que abans només graduaven la dificultat global que trobaven a la tirada i els passos d'esqueneta o A0 puntuals no comptaven... Tenint en compte això, la dificultat en termes actuals podríem dir que està al voltant de V+/6a i una tercera tirada de A2 (que segurament es podria alliberar per un expert en fissures). La via es troba poc equipada, però sí que compta amb alguns pitons als llocs clau. La roca és excel·lent, el recorregut molt evident i les reunions comodíssimes!
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  A Espot prenem la pista direcció Sant Maurici i deixem el cotxe al darrer aparcament (enllaç a Google Maps). Anem fins al Llac de Sant Maurici, i abans de l'Estany de Ratera deixem el camí principal i pugem amunt tot el Barranc de l'Abeller fins arribar al Perfil de Monsenyor. Des de l'aparcament, comptar una aproximació al voltant d'unes 3 hores i mitja.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #4 (repetits fins al 0.75) i preveure uns 4 metres de cordino per si cal reforçar els ràpels
Descens:  Des de la mateixa reunió del cim fem un ràpel de 20 metres i arribem de nou a la bretxa per on hem passat abans. En aquesta bretxa hi ha un merlet on hem deixat un parell de cordinos i hem fet un ràpel de 30 metres en direcció nord fins al terra.
Cordada:  David Hita, Pau Tomé, Josep Santasusana, Jordi Ceballos
Visió des de les Torres de Bassiero
Primera tirada
Segona tirada
Tercera tirada
El Pau al cim!