El Diedre Blau es troba a la Roca Alta i va ser obert el 11/09/1985 per Joan Carles Serrano, Juli Périz i Joan Asín. Es tracta d'una via d'aventura molt poc equipada, que va a la cerca d'un característic diedre blavós que dóna nom a la via. Ara fa uns dies vaig tenir el plaer d'acompanyar al Joan Asín a restaurar la via, ja que després de 35 anys (que es diu aviat!) no hi havia tornat i la via es mereixia un rentat de cara.
El Diedre Blau és l'itinerari pioner d'aquest sector, però degut al seu escàs equipament no ha estat mai una via molt coneguda. Es curiós el contrast amb les vies Pornostar (obrir enllaç) del 1993 i "El Lucero del Alba" del 2015, que es troben just a la seva esquerra i dreta respectivament, i en canvi són de les vies més equipades i alhora concorregudes de la Roca Alta. Però bé, gràcies a la discreció del Diedre Blau, 35 anys després encara gaudeix d'una roca amb una adherència increïble, res a veure amb lo desgastades que estan moltes de les clàssiques de Vilanova.
Les expansions originals no les hem canviat però és que no feia falta, els pocs burins de la via estan en perfecte estat. Alguns trams de la via resultaven perdedors, un tema que el Joan ha sol·lucionat deixant un parell de pitons en llocs clau, i ara alguns cordinos blaus també ajuden a marcar el camí a seguir. Per últim, al llarg del recorregut hi havia diversos blocs a punt de caure que hem aprofitat per tirar avall, amb el que podríem dir que la via ha quedat "bocatto di cardinale".
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià seguim la carretera amunt uns 3 km i prenem una pista a la esquerra (senyal que indica Ermita de Meià). Anem tirant una estona, deixant enrere alguns trencalls i quan comencem a estar a prop de la Roca Alta, prenem una pista a la dreta i aparquem a la esplanada que hi ha a N 42º 00.999' E 1º 00.541' (enllaç a Google Maps). Seguim a peu per la pista, i de seguida un corriol evident s'enfila fins a l'inici del Diedre Farreny. Un cop allà anem resseguint la base de la paret fins arribar a l'inici de la via, que és fàcil de reconèixer pels característics sostres que hi ha a la seva esquerra. Una altra opció seria deixar al cotxe a l'aparcament de la Camel, travessar la Roca dels Arcs de punta a punta i pujar per una canal fins arribar a la Roca Alta, m'ha semblat que es triga pràcticament el mateix.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3 (repetint fins al 0.75), un ganxo, 2 bagues, estreps. Opcionalment pot ser útil 1 universal curt.
Descens:  Anar en direcció est i després un corriol ens porta de nou al peu de via.
Cordada:  Joan Asín, Jordi Ceballos
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Joan)
Tercera tirada
Quarta tirada
Ressenya original (graus clàssics)
Ressenya actualitzada del Joan Asín

La via Privilegi es troba al Serrat dels Monjos, va ser oberta al 1992 pel Koki Gassiot i Sergi Parcerisas, i aquell mateix any el gran Fredi Parera en solitari va obrir la Sortida Directa, que ataca el sostre de la manera més arrogant possible, és a dir, ben bé pel dret! L'any passat amb el Carles vam fer la Privilegi (obrir enllaç) i, si la sortida original ja ens va agradar, ens vam quedar al·lucinats amb la sortida directa, que ressegueix un tram de sostre ben bé el doble de llarg. Des d'aleshores ens voltava pel cap d'anar-hi, però veient la ressenya i sabent que l'havia obert el Fredi, la veritat que no ho acabàvem de veure clar i ho anàvem demorant...
El Fredi va graduar el sostre d'A3+, que encara ho veiem factible, però el tram de V+ desequipat és el que em feia més respecte, ja que si el Fredi va decidir fer un cop de gas podia resultar un tram terrorífic... Després de preguntar a alguns coneguts, no vam aconseguir referències de ningú que l'hagués repetit, però almenys vam trobar la ressenya original del Fredi amb exactament el material que va utilitzar, que sempre dóna una mica de moral.
Bé, després d'un any hem anat madurant el tema, estem mentalitzats i sobretot il·lusionats per intentar el que per nosaltres ha estat un petit repte, d'aquells que et treuen de la zona de confort i no pots parar de donar-hi voltes perquè t'atreuen i acollonen per parts iguals... Vinga, ha arribat el dia, som-hi!
Hem començat per l'entrada directa i així variar una mica respecte a l'any passat. Val a dir que és igual d'exigent que l'entrada original, i la roca també és escamosa, així que no sabria dir quina de les 2 entrades és més recomanable, en tot cas és el peatge a pagar per poder gaudir d'aquesta via. Després venen la resta de tirades de la Privilegi, que ja coneixíem i són ben guapes. I llavors hem arribat a sota del gran sostre, i hem pogut admirar de nou la tremenda fissura que el creua de punta a punta... pufff, millor que no ens ho mirem gaire i anar fent pas a pas, que encara ens acollonirem... :)
No desvetllaré els detalls de la tirada per no treure-li encant, però és una veritable joia, una tirada antològica que hem gaudit moltíssim i no resulta exposada. Posats a comparar, té un punt que recorda a la Lusilla-Gil-Casanovas de la Gorra Marinera (obrir enllaç), però amb moltíssim més ambient. Per cert, després del burí (l'única expansió de tota la tirada), millor tirar tot recte amunt enlloc de flanquejar a l'esquerra tal com marca la ressenya del Fredi. A la tirada hi ha un parell de tacs, però no els hem utilitzat, hem preferit no temptar la sort i passar amb el nostre material...
Diria que la via no s'ha fet en lliure i per les seves característiques té tota la pinta que es podria alliberar ja que hi ha fissura tota l'estona i la roca és bona, a veure si alguna cordada forta s'anima!
Més informació del Fredi Parera en aquest enllaç.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de la Salut, o si la barrera està oberta (10 del matí) ens podem apropar fins al pàrquing de les Coves del Salnitre (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing prenem les escales, i poc abans d'arribar a les coves prenem un camí a la dreta i l'anem resseguint. Travessem tot el Serrat de les Garrigoses, i després del torrent comença el Serrat dels Monjos. Anem avançant i a la poca estona veiem els característics diedres i sostres de la Privilegi. L'entrada original va per l'esquerra, i uns metres a la dreta hi ha la variant directa (expansions visibles).
Material:  20 cintes, tascons, tricams, friends fins al Cam #4 (doblats del 0.5 al 2, opcionalment triplicar 0.75 i 1), un universal mitjà, 2 estreps
Descens:  Anem a la dreta (est) i trobem un corriol poc definit que ens acaba portant a una instal·lació de parabolts des d'on fem un únic ràpel de 45 metres fins al camí. El ràpel es troba a la coordenada N 41º 34.490' E 1º 50.815' (enllaç a Google Maps)
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Ressenya del Fredi
Perspectiva del sostre
Perspectiva del sostre
Les 2 sortides
Entrada Directa
Segona tirada
Al sostre
Al sostre

La Renom-Olmedo és una de les primeres vies de la paret de Les Gaites (Sant Llorenç), oberta per Enric Renom i Manuel Olmedo l'any 1974. Arribar a la Cova de les Gaites és poc agradable ja que la roca rellisca, també es pot pujar uns metres més a la dreta per la placa, però és exposat. Un cop a la cova, la via s'enfila amunt a la cerca d'unes fissures molt xules i amb roca excel·lent. La via sencera es pot fer en lliure, diuen que és 6b. Per a més informació de les vies de les Gaites podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des del pàrking pugem al collet del Cavall Bernat i anem a la dreta fins arribar a la Paret de les Gaites.
Material:  12 cintes, friend Cam #0.75 (#4 opcional), 3 xapes recuperables, 2 escanya-burins, tricams, 1 baga, estreps
Descens:  Baixem caminant per la Canal de les Gaites.
Cordada:  Jaume Planell, Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada fins a la cova (Foto: Jaume)
Primera tirada
Interior de la cova (Foto: Jaume)
Segona tirada (Foto: Jaume)

La Rosa d'Abril és una de les grans clàssiques de la Pala del Coll, oberta l'abril de 1990 per Jordi Marmolejo i Aureli Carnicer. La via consta només de 3 tirades, però són intenses, tant per l'escàs equipament com pels graus collats de la ressenya original. La via té un recorregut lògic, resseguint un sistema de fissures i diedres. La primera i tercera tirades tenen trams força exigents, la segona en canvi és més amable. Per gaudir-la en lliure millor anar amb el 6a ben consolidat.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Sortint de Balaguer, passem pel Monestir de les Avellanes, creuem Vilanova de la Sal i prenem una pista en direcció a l'Ermita de Montalegre. En funció de l'estat de la pista i si anem amb un cotxe alt, podrem arribar fins a Coll de Porta (enllaç a Google Maps). Des d'aquí seguim la pista fins a la Pala del Coll, prenem el corriol que hi passa per sota i aviat identifiquem la via, que es troba aproximadament a la meitat dreta de la Pala del Coll.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #3 (repetint 0.75 i 1), tascons, 2 bagues, estreps opcionals
Descens:  Un cop al cim de la Pala del Coll, trobem un camí que ens baixa de nou al Coll de Porta.
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Primera tirada (Foto: Ricard)
Segona tirada
Tercera tirada (Foto: Ricard)
Ressenya de Joan Asín

L'Agulla del Corb es troba al Massís de Sant Honorat, i va ser ascendida per primer cop el 20/10/1968 per Josep M. Anglada i Miquel Muñoz. Posteriorment, algú va equipar una variant Directa que ressegueix íntegrament la línia del ràpel. Aquesta via directa tira recte amunt just on comença l'interessant flanqueig de l'Anglada-Muñoz, un burí en bon estat ens indica el punt on les vies es separen. Totes dues són de característiques similars i d'una dificultat semblant, tot i que a l'Anglada les expansions estan més tocades (no li aniria malament una restauració) i la roca també és pitjor. Un cop allà, val la pena aprofitar per fer les dues vies, nosaltres hem començat per la Directa (una mica més fàcil), i després hem fet l'Anglada-Muñoz.
Per cert, un cop dalt de l'agulla podem admirar l'església romànica de Sant Salvador (segle XI), que curiosament és una de les més petites de Catalunya, des d'on tindrem una magnífica vista de l'Agulla del Corb i la paret que hem escalat. A l'ermita s'hi accedeix per un corriol que comença al vessant nord (cartell indicador).
En aquest enllaç podem consultar una petita biografia de Josep M. Anglada i el llistat complet de les seves obertures.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord-oest. La via comença a un collet molt ombrívol, no recomanable per dies freds.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Peramola prenem la pista en direcció a Coll de Mu. Amb un 4x4 podrem arribar fins al mateix Coll de Mu (enllaç a Google Maps), amb un cotxe normal millor deixar-lo abans. Des del Coll anem voltant la Roca del Corb en direcció sud, després passem per davant la Casa del Corb (una bauma obrada que va ser habitada fins a principis del segle XX), i més enllà arribem a l'Agulla del Corb, que és la darrera agulla de la cinglera. L'accés al collet on comença la via es fa precisament per aquest vessant sud, ens haurem d'enfilar per una corda fixa d'uns 3 o 4 metres, que l'hem trobat en prou bon estat.
Material:  Per la via directa només calen 20 cintes i estreps. Per l'Anglada afegirem 2 xapes recuperables i friends Cam 0.5 i 0.75
Descens:  Un ràpel de 30 metres ens deixa un altre cop a peu de via
Cordada:  Edu Plana i Jordi Ceballos
Primers metres
Variant directa
Al flanqueig de l'Anglada-Muñoz
Bona ressenya dels butlletins de la UES

La primera via de la Paret de Catalunya va ser la GEDE al 1970, la segona l'Anglada-Muñoz-Vergés al 1971, i després van haver de passar uns anys fins que al 1978 diversos escaladors s'hi van fixar i van obrir moltes de les grans clàssiques de la paret. A destacar, la intensa campanya dels escaladors francesos al 1978-79 en que van obrir la Regard, Del 78, Corbeau, Diedre Audoubert, Marquises, Diedre Gris i Idyl.
La via du regard va ser oberta el 5/1/1978 per Marc Galy i Louis Audoubert i, tal com el nom en francès indica, l'objectiu era explorar la paret. La via es troba pràcticament desequipada i té un parell de tirades ben guapes, però també diversos trams perdedors, herbosos i de poc interès, és una via força de col·leccionista. En general hem d'anar pujant amb tendència a l'esquerra, i per no sortir-nos de la via cal anar sempre el més amunt possible per sota dels murs compactes. Just on la Regard es separa de la Paül-Lalueza (una reunió amb 3 pitons) és important tirar amunt per una llastra, nosaltres hem anat a l'esquerra més del compte i després ens ha costat tornar a agafar la línia de la via.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol, que va paral·lel a les parets i el resseguim una estona. Abandonem el camí quan aquest baixa de manera descarada, que coincideix amb que la paret canvia d'orientació. Avancem uns metres per la feixa i reconeixem el peu de via perquè hi ha 2 pitons i un gravat a la roca amb les lletres "PL" (les primeres tirades són comunes amb la Paül-Lalueza).
Material:  12 cintes, tascons, 3 bagues, friends fins al Cam #3 (4 opcional)
Descens:  Remuntem el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Joan Asín i Jordi Ceballos
Primera tirada comuna amb la Paül-Lalueza
Sisena tirada
Xemeneies finals
Ressenya de Joan Asín
Ressenya de J. Lalueza
Ressenya del Joaquim Gil

La Roca Gran de Ferrús és una imponent muralla de conglomerat que es troba en un racó especialment maco i tranquil del Berguedà. La primera via del Ferrús va ser la Canal Agramunt-Fontclara oberta l'any 1952, i després van haver de passar gairebé 30 anys fins que s'hi van obrir més vies. La història d'aquesta paret ha estat caracteritzada per personatges que en un moment o altre s'han enamorat d'aquest indret i hi han obert diversos itineraris. Alguns dels principals promotors han estat:
  • Miquel Arcarons : Directa Anna (1980), De la Trini (1981)
  • Joan Jover: Poll pelut (1984), Estrella del dia (1984), Xibalbà (1986), Tritó sauvage (1986), Els ulls del llop (1995), Llarga durada (2000)
  • Ignasi Cisa: Del corb (1991), Per tú i sempre per tú (1992), Directa Estel (1992)
  • Paca: La Festa del Paca (1998), Festival wall (2008), Vitrall inviolable (2010), Senglar bellugadís (2012), Boletfest (2014), Amb un roc a la faixa (2018)
Exceptuant alguna via moderna, les vies del Ferrús són totes força exigents i salvatges, pel que no ha estat mai un lloc gaire transitat. De les clàssiques, la més concorreguda segurament és la Directa Estel, una via oberta en solitari per Ignasi Cisa els dies 4-5 d'agost de 1992, que amb un traçat elegant i directe supera l'arrogant pilar sud-est.
En general és una via amb força aire entre assegurances i d'escalada obligada, ja que la roca compacta no dóna gaire opcions a l'autoprotecció. A les tirades de la Directa Estel cal destacar que la roca és excel·lent i molt adherent, però la via desemboca en itineraris anteriors que es troben desequipats i amb roca delicada. Per cert, la via ha estat recentment restaurada amb parabolts, respectant el nombre d'assegurances originals, gràcies per la feina!
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Anem per la C-16, passem la Central Tèrmica de Cercs i prenem un trencall a l'esquerra cap a Fígols. Conduïm uns 15 km fins al Pla de la Creu de Fumanyà, on es pot aparcar. Amb un cotxe alt hem pogut continuar per la pista de mà dreta, i hem aparcat a la coordenada N 42º 10.458' E 1º 44.749' (enllaç a Google Maps), força a prop de les ruïnes del Mas del Ferrús, on prenem el GR. Tal com arribem a les parets, prenem un petit trencall a la dreta que ens porta a peu de paret. La via comença al costat d'un pi que a sota té una pedra amb un gravat en memòria de l'Ignasi Cisa.
Material:  12 cintes, tascons, friends fins al Cam #3
Descens:  Seguim amunt uns 5-10 min fins arribar a un collet, on prenem un corriol cap a l'oest que anirà baixant fins deixar-nos al GR. Després només haurem de resseguir el GR i finalment desfer el camí d'aproximació.
Cordada:  Edgar Tous, Marc i Jordi Ceballos
Peu de via
Primera tirada
Placa en record de l'Ignasi Cisa
Bona ressenya de rocaineu