Per cortesia de la família de Josep Maria Rodés, de Ferran Labraña i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pengem en format PDF el llibre "Roques, parets i agulles de Montserrat 4/Regió dels Frares Encantats", que va ser publicat al 1982.

Descarregar PDF

Els 3 primers volums de "Roques, Parets i Agulles" els van publicar en un curt període de 5 anys. El primer d'Agulles al 1972, el segon de Tebes (Gorros) i Tebaida (Sant Benet) al 1973, i el tercer dedicat a Tàbor (Sant Jeroni) al 1975. Però a partir d'aquí, van necessitar 7 anys més fins que al 1982 van publicar els 2 darrers volums, dedicats a les regions més inaccessibles de Montserrat, com són Frares Encantats i especialment Ecos.

Segons la llegenda, els Frares Encantats són en realitat un conjunt de religiosos que van ser castigats per la justícia divina a causa dels seus pecats i van ser convertits en pedra. Aquesta llegenda va inspirar a l'escriptor Apel·les Mestres (1854-1936) a escriure el següent poema:

"Al punt de mitjanit
quan s'ha adormit la terra,
al cim de la carena,
els Frares Encantats,
els penitents de pedra.

Passen en processó
sens mai alçar la testa,
passen eternament
sens moure un peu de terra,
murmurant sense veu
pregàries sense lletra.

Volen cridar: "perdó",
volen cridar: "clemència!",
però mai surt el crit
d'aquelles goles ertes;
tant com no en sortirà
viuran en penitència.

En tant sobre els seus caps
rodolen les estrelles,
en tant sota els seus peus
van rodolant els segles,
i ells passen sense passar
en penitència eterna."

I una nit més que mor,
i un dia més que es lleva,
i el Sol, pietosament,
besa les vestimentes
dels Frares Encantats,
dels penitents de pedra."

Ferran Labraña i Josep Maria Rodés
Maria Rosa Cama i Josep M. Rodés a Sant Pau Vell (1967)

Les vies incloses al llibre són les següents:

Zona Roca Via Enllaç

Aprofito per agraïr la col·laboració de Maria Rosa Cama, Ferran Labraña i Núria Mañé. Un agraïment molt especial pel Martí Puig, que s'ha encarregat de la digitalització del llibre. Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Enllaç al llistat complet de llibres

Per cortesia de la família de Josep Maria Rodés, de Ferran Labraña i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pengem en format PDF el llibre "Roques, parets i agulles de Montserrat 3/Regió de Tàbor", que va ser publicat al 1975.

Descarregar PDF

El primer llibre de "Roques, parets i agulles de Montserrat" estava dedicat a la regió d'Agulles i va tenir un gran èxit quan el van publicar al 1972. Un any després, al 1973, van publicar el segon volum dedicat a les regions de Tebes ('Gorros') i Tebaida ('Sant Benet'), i al 1975 va aparèixer el tercer volum dedicat a Tàbor ('Sant Jeroni').

El nom de "Tàbor" està inspirat en la cultura eremítica de manera similar a "Tebes" (una ciutat de l'antic Egipte) i "Tebaida" (província equivalent a l'Alt Egipte), ja que va ser als deserts egipcis on van aparèixer els primers eremites al segle III. Concretament, Tabor és el nom d'una muntanya propera a Nazaret, i que per motius bíblics és un destí comú de peregrinatge.

El present volum de Tàbor conté les escalades a les grans parets montserratines, ja que estan incloses les zones de Sant Jeroni, Albarda Castellana, Sant Antoni, Cavall Bernat, Paret de Diables, Patriarques, Paret de l'Aeri i Serrat del Moro. En paraules dels autors, aquesta "és la regió de les grans escalades, allí on Montserrat deixa d'ésser escola, el lloc on els monòlits deixen d'ésser-ho i esdevenen llargues i verticalitzades parets".

Ferran Labraña i Josep Maria Rodés
Maria Rosa Cama i Josep M. Rodés a Sant Pau Vell (1967)

Les vies incloses al llibre són les següents:

Zona Roca Via Enllaç

Aprofito per agraïr la col·laboració de Maria Rosa Cama, Ferran Labraña, Núria Mañé i Martí Puig. Un agraïment molt especial pel Joan Prunera, que s'ha encarregat de la digitalització del llibre. Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Enllaç al llistat complet de llibres

Per cortesia de la família de Josep Maria Rodés, de Ferran Labraña i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pengem en format PDF el llibre "Roques, parets i agulles de Montserrat 2/Regió de Tebes i Tebaida", que va ser publicat al 1973, només un any després del llibre d'Agulles.

Descarregar PDF

El primer llibre de "Roques, parets i agulles de Montserrat" estava dedicat a la regió d'Agulles i va tenir un gran èxit quan el van publicar al 1972. Un any després, al 1973, van publicar el volum dedicat a les regions de Tebes ('Gorros') i Tebaida ('Sant Benet'), que estan situades a la banda completament oposada de la muntanya, és a dir, pels voltants del Monestir.

Ferran Labraña i Josep Maria Rodés
Maria Rosa Cama i Josep M. Rodés a Sant Pau Vell (1967)

No hi ha informació exacta de quan van aparèixer les primeres ermites a Montserrat, però probablement ja n'hi havia al segle IX. En aquestes ermites hi vivien ermitans que se'n feien càrrec, i on portaven vides solitàries sense gaire contacte amb la societat. Aquestes ermites estaven repartides en 3 regions:

  • Tebaida (actualment 'Sant Benet'): regió situada al nord del Torrent de Vallmala. Hi havia les ermites de Sant Antoni, Sant Salvador, Sant Benet, Sant Anna, la Santíssima Trinitat, la Santa Creu i Sant Dimes.
  • Tebes (actualment 'Gorros'): regió situada al sud del Torrent de Vallmala. Hi havia les ermites de Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan, Santa Caterina i Sant Jaume.
  • Tabor (actualment 'Sant Jeroni'): regió propera al cim de la muntanya, on només hi havia l'ermita de Sant Jeroni.
Aquests noms de Tebes i Tebaida estan inspirats en les terres egípcies: Tebas era una ciutat de l'antic Egipte, que es trobava dins la província romana de Tebaida. El motiu d'aquesta al·lusió és perquè als deserts egipcis és on al segle III van sorgir els primers eremites.

Malauradament les ermites de Montserrat van ser destrossades al 1811 a la guerra del Francès (llegenda del Timbaler del Bruc) i ja no van ser reconstruïdes, les diferents ermites i capelles que veiem actualment són tot construccions posteriors. Fins no fa massa anys, encara hi havia monjos ermitans a Montserrat, com els coneguts pare Estanislau (1915-2003) i el pare Basili (1925-2003), però actualment ja no n'hi ha cap.

Les vies incloses al llibre són les següents:

Zona Roca Via Enllaç

Aprofito per agraïr la col·laboració de Maria Rosa Cama, Ferran Labraña, Núria Mañé, Martí Puig i Jordi López Camps. Un agraïment molt especial pel Joan Prunera, que s'ha encarregat de la digitalització del llibre. Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Enllaç al llistat complet de llibres

Per cortesia de la família de Josep Maria Rodés, de Ferran Labraña i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pengem en format PDF el llibre "Roques, parets i agulles de Montserrat 1/Regió d'Agulles", que va ser publicat al 1972.

Descarregar PDF

Els llibres de "Roques, parets i agulles de Montserrat" van anar sent publicats gradualment al llarg de 10 anys (del 1972 al 1982), i van constituir sens dubte una gran fita per a la bibliografia de muntanya a Catalunya. Aquests van ser els llibres de capçalera de la comunitat escaladora de Montserrat a les dècades dels 70 i 80, que recorrent una i altra vegada les seves pàgines i fotografies, podien rememorar les escalades ja realitzades així com anar planificant els propers objectius.

La idea d'aquests llibres va sorgir de Josep Maria Rodés, qui al 1969 va proposar als amics fer unes guies amb cara i ulls de les escalades a Montserrat, ja que els llibres que hi havia aleshores (el de Lorenzo Estivill, i principalment el de César Pérez de Tudela) eren molt genèrics i oferien poc detall sobre les vies. De seguida, en Ferran Labraña (uns 9 anys més jove que Josep Maria) es va engrescar amb aquest fascinant projecte i van començar a treballar plegats. Per a confeccionar les guies, van traçar un pla de treball i sempre que podien, anaven a Montserrat a explorar les diferents zones i fer un munt de fotografies a les agulles.

Es van repartir la feina de manera que en Josep Maria es va encarregar de tota la fotografia i recollida d'informació contactant amb els diferents escaladors veterans, mentre el Ferran s'encarregava de pintar els croquis de les vies amb paper vegetal sobre les fotos i de redactar les descripcions de les vies. Tots dos eren escaladors membres del GEDE, això els va ser molt útil per puntualment encordar-se o pujar algunes agulles per fer bones fotografies, però irònicament mai van arribar a quedar per escalar plegats!

Ferran Labraña i Josep Maria Rodés

Els autors van quedar sovint amb Josep Barberà, que estava preparant el futur llibre Montserrat Pam a Pam (sortiria publicat al 1977), i per ells va ser una constant font de coneixement. En paraules de Ferran Labraña:

"En Josep Barberà va ser sempre molt generós amb nosaltres, l'anàvem a veure a Sant Cugat potser cada 15 dies, segurament va ser la persona que més ens va ajudar amb la preparació dels llibres".

Donat que el treball del Pam a Pam tenia un caire molt més exhaustiu i enciclopèdic de tot Montserrat, en Josep Maria i Ferran es van veure amb la llibertat de descartar algunes zones i agulles on pràcticament no s'hi escalava, i tampoc es van preocupar per especificar alguns detalls com els noms dels oberturistes i les dates de les primeres ascensions, ja que això ja ho estava fent en Josep Barberà. En canvi, van centrar els esforços en el que més els interessava, que era oferir bones fotos amb els croquis de les diferents vies (una idea completament innovadora), i que hi haguessin unes bones descripcions dels itineraris.

Poc abans de l'aparició del primer llibre, en Josep Maria va publicar un admirable article dient que aquestes guies no eren obra de 2 autors, sinó de tot el conjunt de col·laboradors que hi havien contribuït. En referència a totes les col·laboracions obtingudes, diu el següent: "Totes aquestes persones, peoners de les roques, parets i agulles, són els autèntics autors d'aquest recull. A tots ells, gràcies"

Les vies incloses al llibre són les següents:

Zona Roca Via Enllaç

Aprofito per agraïr la col·laboració de Maria Rosa Cama, Ferran Labraña, Núria Mañé, Martí Puig i Carles Llovet. I un agraïment molt especial pel Joan Prunera, que ha fet una increïble tasca de digitalització del llibre. Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Enllaç al llistat complet de llibres


Delfí Feiner Capdevila (Terrassa, 1933)

En Delfí Feiner va néixer a Terrassa, i va ser un escalador molt actiu als anys 50-60. Era del Centre Excursionista de Terrassa, on va impulsar la creació del GESAM. A continuació l'entrevista que li hem fet el 7 de gener de 2021:

  • Hola Delfí, ens pots parlar una mica de tú? D'on ets?
  • Vaig néixer a Terrassa l'any 1933, i treballava com a teòric tèxtil (actualment seria com un dissenyador tèxtil). Ara fa 47 anys que visc a Cuenca, al 1973 els Testimonis de Jehovà em van convidar a venir, i em va agradar tant que m'hi vaig quedar a viure.

  • Com van ser els teus inicis a l'escalada?
  • Vaig escalar dels 17 als 35 anys. Vaig aprendre a escalar gràcies a un curs del CADE (Centre Acadèmic d'Escalada) del Centre Excursionista de Catalunya. El Centre Excursionista de Terrassa va contactar amb ells, i ens van donar un bon curs d'escalada. Un dels instructors era l'Antoni Agramont Cruañas, amb qui aviat vam congeniar, i em va animar a fer-me del CADE per a que escalèssim plegats més sovint.

    Isabel Bas (dóna del Delfí) fent un ràpel al Paller de les Fogueroses
  • Amb quina assiduïtat podíeu anar a escalar? A quines zones anàveu?
  • Només podíem sortir a escalar els diumenges, ja que treballàvem de dilluns a dissabte. Usualment anàvem a Sant Llorenç perquè ens agafava a prop de casa. Quan anàvem a Montserrat, intentàvem sortir dissabte al vespre i fèiem bivac a algun lloc. Al Pedraforca o al Pirineu hi anàvem poc, perquè no teníem vehicle i arribar-hi era més complicat.

  • Quins van ser els teus companys de cordada més habituals?
  • Vaig escalar amb força companys diferents com en Jaume Galofre, Manel Andreu, Albert Tomàs, Joaquim Tintoré, l'Antoni Agramont o la meva dona Isabel.

    Penyal Bernat de s'Illeta (Mallorca) amb Isabel Bas
    Joaquim Tintoré a la Cresta de Salenques (Foto: Delfí Feiner)
  • Quin material d'escalada utilitzàveu?
  • Les cordes eren de cànem i les llogàvem al Centre Excursionista. Eren temps complicats i gairebé ningú de nosaltres tenia material propi. Quan el cànem es mullava, pesava moltíssim, i estava fet d'unes fibres que es feia malbé amb facilitat. Es curiós perquè aquestes cordes de cànem podien tenir bon aspecte per fora, però es feien malbé per dins. Recordo que descargolàvem les fibres del cànem amb la mà, i així miràvem si estaven en bon estat.

    Per a que vegis com de precari era el material, recordo que un dia estàvem escalant al Gegant de les Fogueroses, quan ens van avisar que a l'Agulla Petita el nostre company Miquel Grané havia patit un accident mortal. Resulta que estava ja a pocs metres del cim quan va patir una caiguda i se li van trencar les 2 cordes de cànem que portava! En record del Miquel, el seu pare va fer una bonica creu de ferro que vam pujar al cim de l'Agulla Petita, i encara hi és.


  • Quines destacaries de les teves primeres?
  • Al 1952 vam fer la primera ascensió a l'Agulla Fina dels Naps de Baix, aquesta agulla era tot un mite en aquella època i la seva conquesta va tenir força repercussió als mitjans, encara guardo alguns retalls de diari. Recordo que vam posar un tronc per accedir a l'Agulla Fina i en Pany va fer l'escalada, ja que tot plegat havia estat idea seva. Hi vaig tornar unes setmanes després, i crec que vaig fer la segona repetició.

    Altres primeres que vam fer en aquella època van ser la Directíssima als Plecs del Llibre, o la via Montserrat a l'Esquirol (totes dues a Sant Llorenç), que vaig dedicar a la meva filla Montserrat. Al Pirineu vam obrir la Directíssima a les Agulles de Perramó, que puja per un bonic diedre.

    Retalls de diari relatius a l'Agulla Fina (1952)
  • Quines vies eren considerades les més difícils a la vostra època?
  • Les que anomenàvem de 6è grau, que sovint implicaven trams on havíem de posar pitonisses, doble corda, etc. Per exemple, el Gegant de les Fogueroses es podria considerar una via de 5è grau. Per fer vies de 6è grau ja havíem d'anar a Montserrat, on n'hi havia moltes per triar. De totes formes, no anàvem a escalar per fer les vies més difícils ni aconseguir cap notorietat, simplement ens ho passàvem bé.

    Normal a la Talaieta d'en Barbé, any 1962 (Foto: José Mª Soler)
  • Quins eren els teus escaladors referents ?
  • En Pany era potser el millor escalador de l'època, era molt bo, com una aranya. A mode d'anècdota, recordo un curs d'escalada al Sot del Bac en que estàvem acabant de sopar, i ja de nit el Pany em va comentar si el volia acompanyar a fer un xampany. Al primer moment no el vaig entendre, però aviat li vaig dir que sí, i vam fer una escalada nocturna al Tap de Xampany!

    Un altre gran escalador era en Josep Alaix de Sabadell, era tot un referent. També ens fixàvem molt en tot el que feien en Josep Maria Torras i Joan Nubiola, sempre els hi anàvem al darrera per intentar fer les primeres repeticions de les seves vies.

  • Com es va gestar la creació del GESAM ?
  • Al Centre Excursionista de Terrassa hi havia la SAM (Secció d'Alta Muntanya) que havia estat creada al 1943. Nosaltres volíem donar un nou impuls a la secció, i al 1962 vaig promoure la creació del GESAM (Grup Especial de la SAM). La meva dona Isabel era molt bona dibuixant (treballava al TBO) i ens va fer l'escut. Sempre que anàvem a escalar portàvem unes peces de roba amb aquest escut, i el deixàvem als pots de registre dels cims.

    Escut del GESAM 

Les seves primeres ascensions són:

Data DataHidden Via Roca Zona Enllaç Oberturistes Observacions

Aprofito per agrair la col·laboració de Delfí Feiner, Amadeu Pagès, Jaume Galofre, David Hita i Martí Puig (Centre Excursionista de Terrassa). Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Enllaç al llistat complet d'oberturistes

La SAME a l'Agulla Mare va ser oberta en diversos atacs per membres de la SAME (UEC). La via supera de manera arrogant l'espectacular paret est de l'Agulla Mare, plena de balmes i sostres, la llàstima és que la roca no acompanya gaire i acaba sent un recorregut principalment d'escalada artificial a base de burins molt antics i múltiples peces de museu.

Les reunions són sòlides però les expansions de les tirades estan força malmeses, és una via només recomanable per a amants de les antiguitats montserratines. Per evitar l'exposat flanqueig inicial, també hi ha la possibilitat d'una entrada directa que comença més a l'esquerra.

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem cap al Refugi Vicenç Barbé. Superat el pas de les Portelles, i quan ja només ens queda una petita pujada per arribar al refugi, girem a l'esquerra i pugem una mica per la Canal del Cirerer. L'agulla ens queda a mà esquerra, la via comença just a sota d'una planta enfiladissa que recobreix la paret.

Material:  22 cintes, 5 xapes recuperables, 5 escanya-burins, tascons, friends fins al Cam #1, estreps, 1 baga, 2 filferros molt prims per a pitonisses sense argolla

Descens:  Un ràpèl de 40m fins al terra

Cordada:  Mateu Maglia, Llullu Barba i Jordi Ceballos

Ressenya
Primera tirada
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Llullu)
Tercera tirada
Tercera tirada
Tercera tirada
Publicació original

La Mil·lennium es troba al Serrat dels Monjos i va ser oberta per Armand Ballart i Ricard Darder. La via s'anomena Mil·lennium precisament pel dia en que va ser oberta, 1 de gener del 2000, ja que era el canvi de mil·lenni. Aquesta via és una variant més exigent de la Guateque (oberta al 1992 pel mateix Armand i en Fredi Parera), de la que aprofita les 3 tirades centrals, i després va a cercar un magnífic esperó que dóna el caràcter a la via.

Es tracta d'una bona via, mantinguda i variada, una opció ben recomanable. L'equipament és a base d'espits i pitons, i es pot acabar de protegir perfectament amb flotants. La roca és molt bona, excepte a la darrera tirada en que cal vigilar.

Orientació:  Sud

Regulacions:  L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de l'Ermita de la Salut (enllaç a Google Maps). Pugem fins a les Coves del Salnitre i resseguim el camí en direcció est. Després de travessar tot el Serrat de les Garrigoses, passem el Torrent Fondo i allà comença el Serrat dels Monjos. Anem avançant i quan estem al sector central ja podem ubicar la via des del camí, que comença al mateix punt que la Guateque.

Material:  10 cintes, tascons petits, 2 bagues, friends fins al Cam #2

Descens:  Baixem uns metres en direcció est i de seguida trobem una instal·lació des d'on fem un primer ràpel (40 m). Després baixem per un corriol poc definit fins a una instal·lació des d'on fem un segon ràpel (45 m) fins al camí. Aquest segon ràpel es troba a la coordenada N 41º 34.490' E 1º 50.815' (enllaç a Google Maps)

Cordada:  Edgar Tous, Jordi Ceballos

Ressenya d'Armand Ballart
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Edgar)
Tercera tirada
Sisena tirada