Per cortesia de la família de Josep Maria Rodés, de Ferran Labraña i de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, compartim en format PDF el llibre “Roques, parets i agulles de Montserrat 2/Regió de Tebes i Tebaida”, que va ser publicat al 1973, només un any després del llibre d’Agulles.
El primer llibre de “Roques, parets i agulles de Montserrat” estava dedicat a la regió d’Agulles i va tenir un gran èxit quan el van publicar al 1972. Un any després, al 1973, van publicar el volum dedicat a les regions de Tebes (‘Gorros’) i Tebaida (‘Sant Benet’), que estan situades a la banda oposada de la muntanya, és a dir, pels voltants del Monestir.
No hi ha informació exacta de quan van aparèixer les primeres ermites a Montserrat, però probablement ja n’hi havia al segle IX. En aquestes ermites hi vivien ermitans que se’n feien càrrec, i on portaven vides solitàries sense gaire contacte amb la societat. Aquestes ermites estaven repartides en 3 regions:
- Tebaida (actualment ‘Sant Benet’): regió situada al nord del Torrent de Vallmala. Hi havia les ermites de Sant Antoni, Sant Salvador, Sant Benet, Sant Anna, la Santíssima Trinitat, la Santa Creu i Sant Dimes.
- Tebes (actualment ‘Gorros’): regió situada al sud del Torrent de Vallmala. Hi havia les ermites de Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Onofre, Sant Joan, Santa Caterina i Sant Jaume.
- Tabor (actualment ‘Sant Jeroni’): regió propera al cim de la muntanya, on només hi havia l’ermita de Sant Jeroni.
Aquests noms de Tebes i Tebaida estan inspirats en les terres egípcies: Tebas era una ciutat de l’antic Egipte, que es trobava dins la província romana de Tebaida. El motiu d’aquesta al·lusió és perquè als deserts egipcis és on al segle III van sorgir els primers eremites.
Malauradament les ermites de Montserrat van ser destrossades al 1811 a la guerra del Francès (llegenda del Timbaler del Bruc) i ja no van ser reconstruïdes, les diferents ermites i capelles que veiem actualment són tot construccions posteriors. Fins no fa massa anys, encara hi havia monjos ermitans a Montserrat, com els coneguts pare Estanislau (1915-2003) i el pare Basili (1925-2003), però actualment ja no n’hi ha cap.
Les vies incloses al llibre són les següents:
| Enllaç | Zona | Roca | Via |
|---|
Aprofito per agrair la col·laboració de Maria Rosa Cama, Ferran Labraña, Núria Mañé, Martí Puig i Jordi López Camps. Un agraïment molt especial pel Joan Prunera, que s’ha encarregat de la digitalització del llibre. Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
